Els tres genets de l'apocalipsi climàtica de Trump

Ningú li pot negar en això falta de coherència a Donald Trump, que va dir que el canvi climàtic era «una estafa dels xinesos». El president electe dels EUA s’ha envoltat d’escèptics de l’escalfament. Els organismes internacionals temen una frenada de les polítiques mediambientals i del seu finançament.

CONTRA ELS CIENTÍFICS

Rick Perry Secretari d'Energia

El tres vegades governador de Texas es va fer famós al quedar-se en blanc durant un debat republicà de les primàries quan intentava enumerar les tres agències governamentals que aspirava a eliminar. La tercera era el Departament d’energia, la mateixa que Trump li ha encarregat que dirigeixi. 

Rick Perry és un altre estret aliat de les indústries fòssils, que haurien donat més de tres milions de dòlars a les seves campanyes, tot i que sota els seus mandats Texas es va convertir també en el principal productor d’energia eòlica del país. Perry no compra el consens sobre el canvi climàtic i ha arribat a comparar la minoria de científics que el desacrediten amb Galileo Galilei, l’astrònom toscà que va ser condemnat a arrest domiciliari per a la resta dels seus dies per defensar «l’heretgia» que la Terra girava al voltant del sol. El dues vegades candidat a la presidència del país ha defensat la construcció Keystone XL i és, a més, accionista de la principal companyia al capdavant de la Dakota Access Pipeline, un altre oleoducte que ha paralitzat l’Administració Obama. 

Un altre dels càrrecs que influiran en la política mediambiental és el d’Interior, un ministeri que aquí s’encarrega d’administrar els terrenys públics federals. Encapçalant-lo hi ha Ryan Zinke, un geòleg que ha votat quasi sempre en contra de mesures defensades pels ecologistes, com aquelles destinades a protegir els aiguamolls. R. M. F.

APÒSTOL DE L'ANTIREGULACIÓ

Scott Pruitt Agència de Protecció Mediambiental (EPA)

Als Estats Units no escassegen els escèptics del canvi climàtic, però entre tots ells Scott Pruitt ocupa un lloc molt destacat. El fiscal general d’Oklahoma, un dels grans estats petrolers del país, ha fet de la lluita contra les regulacions mediambientals de l’agència que ara haurà de dirigir un dels eixos de carrera. 

Pruitt es va sumar a altres estats republicans en la demanda que van presentar contra l’Administració Obama per imposar restriccions a les emissions de les elèctriques, una norma que ha paralitzat temporalment el Tribunal Suprem. 

I també va litigar contra l’Agència de Protecció Ambiental (EPA és la seva sigla en anglès) al regular les emissions de metà, un potent gas d’efecte hivernacle que està vivint una segona joventut amb el fracking.

El jurista ha repetit en diverses ocasions que el debat sobre el canvi climàtic «està lluny d’haver conclòs», malgrat que el 97% dels científics no en té dubtes. Les indústries fòssils han fet donacions a les seves campanyes i els ecologistes l’han acusat de ser «un titella» al seu servei.

A l’acusar els reguladors federals de sobreestimar la pol·lució de les empreses de gas al seu estat, es va demostrar que havia utilitzat en el seu discurs tres pàgines que havien estat preparades pels advocats d’una d’elles, Devon Energy. R. M. F.

EL BARÓ DEL PETROLI

Rex Tillerson Secretari d'estat

El conseller delegat de la petrolera privada més gran del món, Exxon Mobil, reconeix l’impacte de l’activitat humana sobre el clima, però els seus interessos econòmics en la indústria per a la qual va treballar durant quatre dècades li resten incentius per combatre seriosament l’escalfament global. Tillerson té més de 280 milions de dòlars en accions de la seva companyia, una multinacional que està sent investigada per la fiscalia de Nova York per haver ocultat els seus descobriments sobre el clima des dels anys setanta i haver enganyat pel camí els seus accionistes. El texà ha mostrat el seu suport a l’Acord de París, però Exxon no ho va fer fins gairebé un any després que concloguessin les negociacions.

Notícies relacionades

La Xina, líder mediambiental per abandonament

Pla ecologista anti-Trump

El seu perfil està molt allunyat de l’actual secretari d’Estat, John Kerry, que va desenvolupar un paper crucial en l’acord global per reduir les emissions contaminants. Durant el seu mandat podria decidir-se el futur de l’Àrtic, on són més severes i visibles les conseqüències de l’escalfament. 

En aquest sentit, el seu bagatge és poc esperançador. En la dècada que ha passat al capdavant d’Exxon, Tillerson va negociar un acord amb el Kremlin per iniciar les prospeccions a l’Àrtic rus i va provar en va de posar en marxa un projecte similar en el canadenc. A les seves mans també hi haurà l’aprovació del polèmic oleoducte Keystone XL, paralitzat per l’Administració Obama. R. M. F.