Nareen Shammo: "L'Estat Islàmic manté segrestades més de 4.000 yazidites"

Nareen Shammo (Bahzani, Iraq, 1986), periodista i activista yazidita, es dedica des del 2014 a denunciar el genocidi yazidita i a rescatar nenes i dones segrestades per Estat Islàmic (EI). Ha col·laborat amb el grup de treball de Minories de l'ONU, i va participar en el documental ‘Slaves of the Caliphate’, produït per la BBC. Viu refugiada a Alemanya després de ser amenaçada de mort pels gihadistes.

-¿Quan va decidir fugir a Europa?
 -Vaig abandonar l'Iraq el març del 2015. Vaig rebre amenaces de l'EI, però també de polítics kurds que intentaven silenciar el meu treball sobre el que va passar el 3 d'agost del 2014, quan més 10.000 peixmergues kurds es van retirar de Sinjar i van deixar de combatre contra l'EI. Havien promès protegir els yazidites i els van abandonar. Els gihadistes van matar allà més de 5.000 yazidites i van començar els segrestos massius…

-¿Per què l'EI s'ha acarnissat a l'Iraq en la minoria yazidita? 
-Ens consideren infidels i adoradors del diable, però no és la primera vegada en la història que ens ataquen. Ho han fet 73 vegades més. Suposo que en el futur hi haurà un altre grup radical musulmà amb un altre nom que també ens atacarà. La nostra història es remunta a 6.000 anys enrere, i sempre hem conviscut sense por amb altres grups fins que va arribar l'islam. Els més radicals diuen que som infidels, però estan totalment equivocats: creiem en Déu, en la naturalesa i en la no-violència.

-¿Quantes dones i nens yazidites segueixen en captivitat? -Més de 4.000. No és que ho pensi, n'estic segura. Al principi totes les fonts oficials (iraquianes, kurdes i yazidites) creien que eren 3.000, però jo vaig documentar més de 6.000 casos, i vaig dir que n'hi havia més de 7.000. Sé per la meva experiència i els meus contactes amb persones que van estar o que encara estan captives que avui dia superen els 4.000.

-¿Quines atrocitats estan patint? 
-Als nens els renten el cervell i els preparen per ser gihadistes i bombes humanes, i a les dones, les utilitzen com a esclaves sexuals. Al principi només utilitzaven les joves i verges; ara, les utilitzen a totes. Les venen i les compren, fan negoci amb elles. Les torturen i les violen. Els prenen els nadons d'un o dos anys i els donen a famílies musulmanes…

-¿Existeix algun pla iraquià o kurd per rescatar-los? 
-El febrer del 2015, em vaig reunir a Bagdad amb el president Fuad Massum i amb alts funcionaris d'Exteriors. Els ho vam preguntar directament, i ens van dir que no. En tenen un per lluitar contra l'EI i controlar el territori, però no per als yazidites. En l'operació per recuperar Mossul no han trobat ni un sol yazidita mort. ¿Què significa això? ¿On són totes les dones i nens raptats? Els han donat temps per emportar-se'ls a Síria.

-Vostè s'ha abocat de ple en aquesta tasca. ¿Com treballa?
 -Ho vaig fer en els primers vuit mesos. Vaig rescatar algunes dones, però no estava sola, hi ha molts activistes yazidites treballant sobre el terreny. Amb la seva ajuda ahir mateix quatre nens i dues dones yazidites es van escapar a Síria. Però prefereixo no entrar en detalls, és perillós per a ells, i volem que estiguin segurs.

-¿A quantes persones ha aconseguit alliberar? -Treballem conjuntament amb una xarxa d'activistes. Cap dona ha sigut rescatada fins avui per accions militars. Totes s'han alliberat elles mateixes. S'han escapat amb ajuda i planificació per portar-les a una zona segura. Fins ara han sigut alliberades més de 2.700 dones i nens.

-¿Ha pogut entaular negociacions en algun cas? -No, mai, la fugida és l'única opció. És impossible negociar amb l'EI. Els segrestos de yazidites tenen per finalitat convertir-los a l'islam, i a les dones, en esclaves sexuals per atraure més combatents. Les ofereixen com a regal i com a premi. Ara les utilitzen més com a negoci, sense importar-los a qui les venen. Ho fan amb joves i dones malaltes, quan no les poden explotar més...

-¿Què els van explicar després d'escapar-se? ¿Com han pogut sobreviure a aquest infern? -Abans que poguessin fugir ja ho sabia tot d'elles, o de la majoria. Ja estàvem en contacte. Però hi ha detalls d'atrocitats que mai m'hauria imaginat i que em van deixar commocionada. Una dona de 28 anys em va explicar que havia vist tallar a trossos un nen mort i com obligaven la seva mare yazidita a cuinar-lo davant altres dones amb fills. Altres van patir el tancament dels seus fills de 2 o 3 anys en cel·les subterrànies, sense llum solar, durant 5 o 6 mesos. Mai vaig pensar que podrien ensenyar a nens a esquarterar cossos. És increïble i inacceptable.

-¿Com viuen ara aquestes dones? -Totes les que van aconseguir fugir estan en camps de refugiats. Són dones desplaçades, soles o amb família. Algunes van ser violades i venudes, altres van veure morir el seu pare, la seva mare o els seus germans. Necessiten atenció mèdica i psicològica, un lloc especial, i en canvi malviuen en tendes precàries. Hi ha qui les cuida, però no reben cap suport.

-Gairebé 450.000 yazidites es van establir en campaments a Dahuk, al Kurdistan iraquià. No semblen una minoria. -A l'Iraq hi havia uns 600.000 yazidites, el 90% d'ells desplaçats. Alguns van intentar tornar a casa seva, altres se'n van anar: 5.000 viuen a Síria, també en campaments; 11.000 van fugir a Turquia, 2.000 són a Grècia... Ara mateix, a l'Iraq hi ha 360.000 yazidites, repartits per 15 camps, especialment a la província de Dahuk.

-¿El previst 'alliberament' de Mossul serà positiu per als yazidites? -Ho serà per a tots els iraquians que lluiten contra l'EI, però per als yazidites no canvia res. Encara esperem que alliberin la gent segrestada. Tres setmanes després, no han trobat a ningú. La meva ciutat, Bahzani, també ha sigut alliberada, i allà tot està destruït: cases, temples, tombes, fins i tot la dels meus pares...

-¿Quina ha sigut l'actuació de l'ONU en la qüestió yazidita? -L'ONU va enviar un equip per investigar els crims de l'EI a l'Iraq, i en el seu últim informe va qualificar de genocidi la persecució contra els yazidites. Però no ha fet res més, i no ha canviat res. No estan fent res pels yazidites. Som una petita comunitat abocada a la mort al Pròxim Orient.

Notícies relacionades

Les activistes yazidites Nadia Murad i Lamiya Aji recullen el premi Sàkharov 2016

Dues dones yazidites que van ser esclaves sexuals de l'Estat Islàmic, guanyadores del Premi Sàkharov

-¿Esperava que enviessin alguna força militar especial per intervenir? -Ho estem demanant, però no hem obtingut resposta. Ara és responsabilitat de la comunitat internacional i de molts països pressionar i protegir els yazidites i altres minories, com els cristians i els shabaks, a Nínive, establint una zona de seguretat. I més tenint en compte que molts combatents de l'EI provenen de països no només àrabs o musulmans, sinó també europeus.

-¿Algun dia es farà justícia per aquests crims? -Això espero. Tots els activistes yazidites i d'altres minories de l'Iraq lluitem per això. Demanem justícia i no ens aturarem fins a portar aquests criminals a judici. Ho necessitem. Sense justícia, no hi haurà pau ni seguretat.