Putin i Trump: un idil·li de mesos

L’idil·li entre Putin i Trump, lluny de ser flor d’un dia, sembla que s’acabarà convertint en una relació sòlida. El líder rus va ser un dels primers a felicitar el magnat després de la seva imprevisible victòria electoral mostrant-li, de forma efusiva, la seva «esperança» que contribueixi a sortir de la «situació crítica en què es troben els dos països». Era el colofó a mesos de flirteig més que evident.

Abans de la contesa electoral, els dos líders no van escatimar piropos entre si. Trump va dir que admirava els mètodes expeditius del rus, que, al seu torn, li transmetia, moltes vegades en boca de tercers afins a ell, el seu convenciment de veure’l aviat a la Casa Blanca. Mentre els serveis d’intel·ligència nord-americans asseguraven que els atacs cibernètics als demòcrates durant la campanya estaven orquestrats per Rússia, amb l’objectiu de debilitar Hillary Clinton en favor del multimilionari republicà, Putin optava per guardar silenci i no entrar-hi.

Els mèrits del petroler

Però ha sigut en els nomenaments del seu equip on Trump ha deixat evidenciada la seva sintonia amb Rússia. El secretari d’Estat dels EUA serà Rex Tillerson, el conseller delegat d’Exxon Mobil, la petrolera privada més important del món. Entre els seus havers, no pot passar per alt el fet de ser amic íntim de Vladímir Putin. No en va, Trump el va alabar per la seva «capacitat per gestionar una empresa global» 

–«fet que és clau per dirigir amb èxit el Departament d’Estat», va dir el president electe–, i perquè «les seves relacions amb líders de tot el món no poden envejar les de ningú».

El petroler deixava pel camí els cadàvers d’altres candidats al càrrec de pes com l’excandidat republicà a la presidència Mitt Romney, l’exalcalde de Nova York Rudolph Giuliani, o l’excap de la CIA David Petraus.

El magnat petroler només va rebre felicitacions provinents del Kremlin després del seu nomenament: «És una personalitat sòlida, molt professional en el seu àmbit», a més de mantenir «molt bones relacions» de treball amb Putin. Però, precisament, l’estreta relació de Tillerson amb Rússia, on ha fet grans negocis amb acords de prospecció, pot ser una arma de doble tall i, en paral·lel a ser un dels seus punts forts, podria convertir-se en el seu principal obstacle a l’hora de ser confirmat pel Senat.

El que ni tan sols necessita la confirmació és l’assessor de Seguretat Nacional, que Trump ha atorgat a Michael T. Flynn, un militar retirat que, després de dirigir l’Agència d’Intel·ligència de Defensa per a Obama, va ser apartat per les creixents diferències per passar a convertir-se en un dels seus crítics més àcids. Només 18 mesos després de deixar el seu càrrec, es va poder veure Flynn assegut a prop de Putin quan va ser convidat per la televisió russa RT, finançada pel Kremlin.

Notícies relacionades

EUA aplica sancions contra Rússia pels atacs cibernètics durant la campanya

Trump convoca els serveis d'intel·ligència dels EUA per avaluar els ciberatacs russos

Des d’aleshores, Flynn ha protagonitzat nombroses aparicions en aquesta cadena de televisió russa defensant l’argument que els EUA i Rússia necessiten treballar més estretament per lluitar contra l’Estat Islàmic i intentar trobar una solució que porti al final de la guerra civil a Síria.

Un altre punt clau de la sintonia entre els dos líders és el fet que el president electe hagi avalat el rol que està jugant Moscou en el conflicte de Síria. Un aval que, sens dubte, Putin agraeix en un moment en què està en l’ull de l’huracà internacional després de ser acusada de cometre crims de guerra.