¿Per què el 2017 pot ser l'any més decisiu en la història de la UE?

Europa afronta un any decisiu el 2017, que definirà com serà la Unió Europea (UE) Unió Europea (UE)sense la Gran Bretanya i en quines condicions es produirà la separació britànica i durant el qual diversos dels seus principals estats celebraran eleccions crucials. Europa aborda aquests reptes des d'una posició de debilitat socioeconòmica i divisió política, amb un creixement previst de l'1,6% (inferior al del 2016), una desbordant desigualtat social i precarietat laboral i la multiplicació de fractures entre els seus estats (rics-pobres, nord-sud, est-oest i amb o sense facilitats per eludir els impostos).

La UE es troba, a més, assetjada per incerteses exteriors, especialment el comportament del seu principal aliat una vegada Donald Trump  Donald Trump assumeixi la presidència nord-americana, l'actitud més combativa de la veïna Rússia en defensa dels seus interessos geoestratègics i la inestabilitat generada pels conflictes sense resoldre a la seva perifèria (Ucraïna, Síria, l'Iraq, SíriaIraqPalestina).

Les negociacions per a la sortida de la Gran Bretanya de la UE haurien de començar a l'abril, una vegada Londres activi el procés invocant l'article 50 del Tractat europeu a finals de marçarticle 50 del Tractat europeu a finals de març. Aquesta negociació, que s'augura aspra i tensa, s'hauria de simultaniejar amb una refundació consensuada de la UE a Vint-i-set per respondre al profund malestar ciutadà, que s'expressa de forma contundent en cada votació i referèndum. Les eleccions a Holanda, França, Alemanya i els previsibles comicis anticipats a Itàlia i Àustria posaran a prova el desgast dels partits conservadors i socialdemòcrates amb les seves idèntiques polítiques econòmiques i el poder d'atracció del discurs 'antiestablishment' de l'extrema dreta i els populistes, en un moment en què la UE ja està deixant consolidar al seu interior règims autoritaris (Hongria i Polònia).

SENSE SOLUCIÓ COMUNA AL REPTE DELS REFUGIATS

La falta d'una solució comuna europea al repte dels refugiats i immigrants, sumat al fracàs en la integració de la immigració, la retallada dels fons per als barris perifèrics i el desenvolupament d'enclavaments islamistes hostils als valors europeus, contribueix a fer que el discurs antiimmigrants de l'extrema dreta sigui escoltat pels ciutadans que se senten abandonats a la seva sort. Els reiterats errors dels serveis de seguretat que han evidenciat els successius atemptats terroristes, inclòs el de Berlín, debiliten també els partits governants.

A Holanda, els sondejos col·loquen l'ultradretà Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders davant del Partit Liberal (VVD) del primer ministre Mark Rutte de cara a les eleccions del març. A França, amb l'esquerra dividida i un Partit Socialista desacreditat, els sondejos situen la líder de l'ultra Front Nacional, Marine Le Pen, a la segona volta dels comicis presidencials al maig, competint amb el conservador François Fillon, amb un programa econòmic neoliberal extrem que el pot deixar sense el vot dels socialdemòcrates. A Alemanya, l'ultradretà i 'antiestablishment' Alternativa per a Alemanya (AfD), que està robant vots als democristians d'Angela Merkel i als socialdemòcrates de Sigmar Gabriel, entrarà amb força al Bundestag en les eleccions del setembre. I a Àustria, els socialdemòcrates debaten sobre si governar en coalició amb l'ultra Partit de la Llibertat (FPÖ), com ja van fer els democristians (2000-2005). La ultradreta també forma part dels governs finlandès i eslovac i el danès depèn dels seus vots.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Inicialment, el 2017 havia de commemorar l'èxit de la integració europea amb el 60 aniversari de la firma del Tractat de Roma. En comptes d'això, marcarà l'inici de la primera sortida d'un estat membre, mentre les promeses dels líders europeus d'una nova UE més sensible a les queixes dels ciutadans segueixen sense concretar-se. El 54% dels europeus consideren que la seva veu no compta a la UE i només el 36% diu confiar en la UE, indicava al novembre l'eurobaròmetre.

POCA DISPOSICIÓ A IMITAR ELS BRITÀNICS

No obstant, la constatació dels riscos del 'brexit' per als britànics i de la fragilitat d'un país individual en un món globalitzat, ha refredat la disposició a imitar els britànics, ha revelat aquesta setmana un sondeig de WIN/Gallup. Més del 60% de la població de França, Itàlia, Alemanya i Espanya es declaren favorables a mantenir-se dins de la UE. Però el descontentament ciutadà és immens: el 82% dels francesos, el 79% dels italians, el 65% dels espanyols i el 62% dels alemanys consideren que els seus governs van en la mala direcció, subratlla el sondeig. ¿Algú els escolta?