Trump defensa les bones relacions amb Rússia tot i l'informe de la intel·ligència

La primera nevada de l’any va caure sobre Washington un dia després que els seus serveis d’intel·ligència acusessin Vladímir Putin d’ordenar personalment la campanya d’ingerència més gran en les eleccions dels Estats Units de la qual es té constància, una operació massiva de sabotatge que en altres temps hauria fet tremolar la terra. Però com si la neu hagués gelat la sang dels actors d’aquesta història o el guió dels nous temps hagués enterrat el passat, gairebé no hi va haver reaccions a la capital de la primera potència, mentre el Govern rus callava en plena celebració de la Pasqua ortodoxa. És cert que l’informe va aportar poques novetats, però tot suggereix que pocs volen fer gaire soroll davant el gir geopolític que s’anticipa amb l’Administració Trump.

     

El multimilionari novaiorquès no va pretendre aquesta vegada desacreditar l’espionatge o dubtar de les conclusions de l’informe, que acusa Rússia d’una campanya de ciberatacs i desinformació per «soscavar la confiança en el sistema democràtic» nord-americà i «denigrar Hillary Clinton» per torpedinar les seves opcions en les passades eleccions. Trump va reaccionar com si hagués sigut un incident insignificant, una polèmica sobredimensionada pels seus rivals polítics per justificar la seva derrota. «L’única raó per la qual s’està parlant del pirateig del mal defensat pel Comitè Nacional Demòcrata és que la derrota dels demòcrates va ser tan gran que estan totalment avergonyits», va tuitejar dissabte. En realitat, Clinton va treure gairebé tres milions més de vots que ell, però va perdre el Col·legi Electoral.

  

 «Tenir una bona relació amb Rússia és una cosa bona», va seguir dient més tard. «Només els idiotes i els imbècils podrien pensar que és una cosa dolenta». És clar que a Trump li interessa més protegir la seva reputació que els interessos del país, ja que l’informe de la CIA, l’FBI i la NSA sosté que Rússia va treballar per beneficiar la seva candidatura i, encara que no avalua l’impacte en l’electorat de la disseminació de «notícies falses», els objectius de la presumpta campanya estan clars. «Quan jo sigui president, Rússia ens respectarà molt més del que fa ara i els dos països treballaran potser junts per resoldre els grans i urgents problemes del món», va afegir.

    

A Washington, una capital que va viure durant dècades obsedida per l’amenaça soviètica, un factor que es va utilitzar per justificar la participació de la CIA en cops d’Estat i el sabotatge d’eleccions en nombrosos racons del món, els recels envers l’aliança bastarda que Trump proposa segueixen sent majoritaris. Ni l’annexió de Crimea, ni el suport financer a partits d’extrema dreta a Europa com el Front Nacional o aquesta suposada estratègia a llarg termini que pretendria debilitar l’OTAN i la Unió Europea es consideren compatibles amb els interessos dels Estats Units.

L’‘EFECTE TRUMP’

Però també és cert que l’efecte Trump s’està deixant notar als passadissos del poder, com ha dit l’encara president Barack Obama en una entrevista a ABC News que s’emetrà avui: «Una de les coses que em preocupen és la quantitat de comentaris que hem sentit últimament de republicans, analistes o presentadors de televisió en què semblen confiar més en Vladímir Putin que en els seus compatriotes, pel mer fet que aquests compatriotes són demòcrates. I això no pot ser».

  

 Per a aquells que desconfien com Trump de la veracitat de l’informe de la intel·ligència, el document que s’ha fet públic (n’hi ha una altra versió classificada que s’ha mostrat als congressistes i una altra top secret només a l’abast d’Obama, Trump i altres alts càrrecs) difícilment convencerà els escèptics perquè no hi ha gairebé cap detall de les fonts o els mètodes que es van utilitzar per aclarir la suposada campanya russa. Això ha fet que algunes veus demanin al Congrés que s’iniciï una investigació independent.

  

 Però, en general, la reacció política ha sigut bastant mesurada, en part perquè l’Administració Obama ja va prendre mesures a finals del mes de desembre passat per respondre a Rússia amb l’expulsió de 35 suposats espies del Kremlin dels Estats Units i la imposició de sancions addicionals.

Notícies relacionades

Què és i com treballa el GRU, el misteriós servei d'intel·ligència militar rus acusat pels EUA

Obama adverteix a Trump: "Putin no és del nostre equip"

  

 Ahir es va conèixer també que Trump ha escollit el veterà senador Dan Coates per dirigir l’Agència de Seguretat Nacional (NSA). Coates va ser sancionat per Rússia el 2014 en resposta a les seves crítiques a l’annexió de Crimea i la guerra a Ucraïna. Al mateix temps que se’l considera un falcó respecte a les relacions amb Moscou, ha defensat l’espionatge planetari de la NSA, la presó de Guantánamo i les tortures practicades per l’Administració Bush.