El xou de Trump

Benvinguts a l’hora del que, en homenatge al recentment desaparegut sociòleg Zygmunt Bauman, bé es podria encunyar com política líquida. Donald Trump va oferir ahir a Nova York la seva primera roda de premsa com a president electe dels Estats Units, gairebé 60 minuts de compareixença que van incloure insults a la premsa, discussions sobre el vigent fenomen de les notícies falses, declaracions grandiloqüents i anuncis polítics, gestos teatrals, aplaudiments i fins i tot la participació d’una advocada.

En definitiva, un autèntic espectacle digne de la telerealitat en què Trump va participar 14 anys i que, una vegada més, confirma que amb el triomf a les urnes del magnat immobiliari s’han evaporat referents sostinguts fins ara de què és o què pot considerar-se presidencial i què no. I el que ve, el que ha arribat, és més incert però es planteja definitivament com més volàtil i precari.

Anunciada pel mateix Trump a Twitter el 3 de gener, la compareixença davant dels mitjans va ser la primera des del 27 de juliol. Aquesta espera va fer que s’acumulessin infinitat de preguntes per a un futur líder que ha estat fent política (i altres coses) en bona part a través de la xarxa social, sobre l’elecció del qual plana l’ombra d’activitats d’espionatge suposadament ordenades directament per Vladímir Putin per interferir en els comicis i afavorir la seva victòria i que amb el seu entramat empresarial crea interrogants, si no sobre legalitat, almenys indubtablement sobre ètica.

I si la llista ja no era prou llarga, es va complicar encara més quan dimarts la CNN va divulgar que els serveis d’intel·ligència nord-americans havien informat Trump sobre un dossier elaborat per una companyia privada en què s’al·lega que Rússia té material personal, financer i polític comprometedor sobre Trump. Poc després, la web BuzzFeed va fer públic aquest dossier, sense que la intel·ligència nord-americana ni els mitjans hagin verificat la seva autenticitat. I la roda de premsa va estar, en bona part, protagonitzada per l’enèsim escàndol d’una presidència que no ha començat.

    

Com ja havia fet a Twitter dimarts, Trump va referir-se al dossier com «notícies falses» i va insistir que el que assegura el seu contingut «no va passar» (arribant a al·legar la seva fòbia als gèrmens i la seva consciència de la ubiqüitat de les càmeres com a arguments que desmunten insinuacions sobre les seves suposades activitats sexuals en un hotel de Moscou). El dirigent va insultar BuzzFeed i la CNN (malgrat  que la cadena no va publicar el polèmic document) i en un tens enfrontament amb un dels reporters de la televisió es va negar a deixar-lo preguntar i el va fer callar.

ENFRONTAMENT AMB L'ESPIONATGE

Més rellevant encara és que Trump va intensificar l’enfrontament que manté amb la comunitat d’intel·ligència nord-americana a càrrec de la qual estarà a partir del dia 20. Va insinuar que les agències d’espionatge dels EUA han «permès» que es «filtrés» el document no verificat, una cosa que va qualificar de «desgràcia».

En la roda de premsa, no obstant, Trump va admetre per primera vegada que comparteix la conclusió de la comunitat d’espionatge que Moscou va estar darrere els actes de ciberespionatge que van marcar la campanya electoral. «Sobre el pirateig, crec que va ser Rússia», va arribar a declarar, malgrat que després va tornar a deixar oberta la possibilitat que un altre país hagi estat darrere del que va passar i va defensar que «que a Putin li agradi Trump és un actiu». I va anunciar que 90 dies després de la seva arribada al Despatx Oval tindrà llest un informe sobre la ciberseguretat dels EUA, un terreny on té opinions com una altra de les expressades de la compareixença: «el pirateig és dolent. Crec que no s’ha de fer».

CONFLICTE D'INTERESSOS

Notícies relacionades

El Kremlin nega rotundament tenir informacions comprometedores sobre Trump

Trump en estat pur

Una altra part important del xou en l’abarrotat 'lobby' de la Torre Trump la va centrar la part dedicada a explicar com pretén evitar conflictes d’interessos entre els seus negocis i la presidència. En una taula al costat del podi hi havia munts de carpetes amb documents. I el gruix de les explicacions de com l’Organització Trump quedarà en mans de Donald Jr. i Eric, els seus dos fills presents a la sala, les va donar Sheri Dillon, una de les seves advocades. 

El president electe va aprofitar la roda de premsa també per anunciar un nomenament (el del secretari de Veterans), per atacar la reforma sanitària d’Obama (prometent un nou esforç coordinat amb el Congrés per revocar-la i reemplaçar-la), per insistir que construirà el mur amb Mèxic (i que el veí del sud «reemborsarà» el cost) i per recordar que aviat nomenarà un jutge del Tribunal Suprem. I quan la compareixença va arribar al final, la va tancar fent una broma sobre el futur que els espera als seus fills si no porten bé els negocis familiars. «Estàs despatxat», va dir, recuperant la frase que el va fer famós en la seva fase prèvia de telerealitat. En comença una altra.