Peña Nieto: "Mèxic no pagarà cap mur"

«¿Ja has somrigut avui?» La pregunta llueix al tendal d’un cafè situat a l’acabalada colònia de les Lomas de Chapultepec. Per a molts mexicans, la resposta seria: encara no. Les amenaces del president electe del país veí, Donald Trump, no propicien somriure. Es mantindrà ferm en les seves promeses. En la roda de premsa que va oferir dimecres, Trump va advertir que serà Mèxic qui acabarà pagant el mur a la frontera. A més a més, la política proteccionista que fa temps que anuncia ha fet suspendre noves inversions en territori mexicà de Ford, Toyota, Fiat-Crysler i Carrier.

El president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, no va trigar a respondre a Trump i va assegurar que el seu país no pagarà el mur. «No acceptarem res que vagi en contra de la nostra dignitat», va dir. «Defensar les inversions nacionals i estrangeres a Mèxic. Ens assegurarem que segueixi sent un destí confiable i atractiu per invertir-hi», va afegir.

Des de la seu del Tecnològic de Monterrey, a Santa Fe, Raymundo Tenorio, professor universitari d’Economia, considera que Mèxic pot enfrontar aquestes amenaces sempre que els empresaris sàpiguen fer-se valer. Vaticina que Trump seguirà el seu model de negociacions dures i intimidatòries, i per aquest motiu Mèxic «ha d’aprofitar els acords de lliure comerç que té amb 43 països» i les seves autoritats han de millorar la seva perícia. Per exemple «coneixent qui són els que especulen amb el peso i evitar que ho facin». En el país més corrupte de l’OCDE sembla una tasca impossible.

L’oposició ha criticat el Govern i li demana «més diplomàcia» i un canvi en les relacions econòmiques amb la resta del mercat, segons escriu el diari La Jornada, que recull la preocupació de molts especialistes en migració que demanen que es negociï bé per evitar així un impacte en les remeses, els diners que envien a Mèxic els mexicans que treballen als EUA. «El que importa és que aquestes [les remeses] segueixin fluint», apunta La Jornada.

RELACIÓ SUPEDITADA

Molts analistes adverteixen de l’«alarmant vulnerabilitat en què es troba el país», però com assenyala l’editorial del mateix diari, «la responsabilitat s’ha de buscar en els grups que tenen el poder polític des de fa tres dècades i que van empènyer Mèxic a una relació supeditada, amb unes conseqüències desastroses que tot just es comencen a veure».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

En canvi, l’Associació de Bancs de Mèxic, en boca del seu president, Luis Robles, va considerar que les mesures preses per Peña Nieto per a l’enfortiment econòmic i la protecció familiar «ens fan estar molt tranquils en el sentit que l’estabilitat macroeconòmica es mantindrà». No és la mateixa opinió que la dels empresaris de la Coparmex, la patronal mexicana, que exigeixen «mesures concretes» i no una escenografia enganyosa.

Amb el peso en els seus mínims històrics, superant els 22 per dòlar quan tot just fa un any estava en 16, al carrer poc es nota aquesta estabilitat. Les manifestacions segueixen dia a dia contra el gasolinazo (l’augment del 20% del preu de la gasolina) i els consegüents augments generals, menys el del salari mínim, fixat en 80 pesos diaris. El súmmum de la dependència dels EUA és que Mèxic, un país petroler, li compri la gasolina. Com va dir Porfiro Díaz: «Pobre Mèxic, tan a prop dels EUA i tan lluny de Déu».