Fracassen les negociacions sobre la reunificació de Xipre

Tot i les expectatives creades, la conferència sobre la reunificació de Xipre celebrada entre els líders grecoxipriotes, turcoxipriotes i els tres països garants –Grècia, Turquia i el Regne Unit– aquesta setmana a Ginebra (Suïssa) ha acabat sense acord encara que amb el compromís de continuar les converses a nivell tècnic a partir del dimecres 18 de gener. Entre els elements en discòrdia que han fet saltar pels aires aquest últim intent en destaca especialment un: la seguretat.

    Segons les Nacions Unides, l’acord, després de més d’un any i mig de converses, està a prop. Dels sis capítols de què consta la negociació estan a prop de tancar conclusions en cinc, però «hi ha assumptes que només es poden acabar quan es tanqui el de les garanties de seguretat», ha explicat l’enviat especial de les Nacions Unides per a Xipre, Espen Barth Eide.

    Ankara manté uns 30.000 soldats –que el seu ministre d’Exteriors defineix com a «tropes d’estabilitat»– a la part nord de l’illa, dividida des que l’Exèrcit turc va ocupar militarment part del territori el 1974. Tant Grècia com Xipre han exigit a Turquia que quan es tanqui un acord el Govern turc retiri els seus militars. A canvi, proposen diferents solucions. Que sigui el Consell de Seguretat de les Nacions Unides qui tingui la possibilitat d’autoritzar una intervenció militar a l’illa en cas de conflicte greu o que es desplegui una policia internacional. «És obvi que no volem intromissions i demanem que els militars turcs surtin de l’illa», ha exigit el ministre grec d’Exteriors, Nikos Kotzias.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

    El Govern turc que lidera el president Recep Tayyip Erdogan, no obstant, ja ha deixat clar que no està per la feina. «Els hem dit a Xipre i a Grècia que no esperin una solució sense Turquia com a garant. Estarem allà per sempre», ha advertit des d’Istanbul rebutjant la idea. Ankara i Atenes també discrepen sobre com ha de funcionar el futur estat federal, que comptarà amb un estatut internacional i una sola nacionalitat, i el repartiment de les presidències.

    Tot i el revés, els diplomàtics segueixen creient que aquestes converses són la millor oportunitat per poder reunificar una illa que està divi­dida des de fa més de quatre dècades.