Angela Merkel recorda a Trump que Europa és mestressa del seu destí

La cancellera alemanya, Angela Merkel, és de les persones que pensen que davant un menyspreu la millor resposta és la indiferència, i n’és una mostra la seva reacció ahir davant les crítiques abocades per qui a partir de divendres serà el nou president dels Estats Units, Donald Trump. «Penso que nosaltres els europeus tenim el nostre destí a les nostres mans i seguiré comprometent-me perquè els 27 estats membres treballin junts en el futur davant els desafiaments del segle XXI», va assegurar durant una conferència de premsa a Berlín.

En l’entrevista concedida als diaris Bild i The Times, Trump havia qualificat d’«obsoleta» l’OTAN, assegurat que hi haurà nous països que segueixin els passos del Regne Unit i abandonin la Unió Europea (UE) i qualificat d’«error catastròfic» la decisió de Merkel d’obrir les fronteres d’Alemanya als refugiats que fugen de Síria. El mateix secretari d’Estat sortint dels Estats Units, John Kerry, va qualificar d’«inapropiat» aquest comentari. La cancellera, no obstant, va optar ahir per evitar la confrontació. «Personalment, estic esperant a la presa de possessió del president dels EUA. Després, evidentment que treballarem junts a tots els nivells», va respondre durant una roda de premsa amb el primer ministre neozelandès, Bill English..

    

Quan falten quatre dies perquè Trump assumeixi la presidència, les seves reiterades acusacions i contínues crítiques segueixen preocupant a la UE, que va optar ahir en línies generals per la prudència. «La millor manera de defensar Europa, que és la invitació que ens fa Trump, és mantenir-nos units, com un bloc, i no oblidar que la força dels europeus és la unitat», va reivindicar el cap de la diplomàcia francesa, Jean-Marc Ayrault, durant el primer Consell de Ministres d’Exteriors de l’any.

Ayrault espera «amb impaciència» que el nou secretari d’Estat, Rex Tillerson, assumeixi les seves funcions per mantenir-hi una trobada i veure com respira la nova Administració nord-americana en temes com ara el futur de les relacions amb Rússia, Ucraïna, la política de sancions, l’acord nuclear amb l’Iran, el canvi climàtic i el tipus de concertació necessària per gestionar les qüestions multilaterals.

No obstant, va ser precisament el seu cap, el president francès, François Hollande, el més contundent. «La UE no necessita consells exteriors sobre què ha de fer», va afirmar.

INQUIETUD PERÒ PRUDÈNCIA

L’alta representant per a la política exterior europea, Federica Mogherini, va evitar especular sobre intencions i va preferir esperar que Trump assumeixi el càrrec i veure les mesures que adopta el seu Govern abans de pronunciar-se. «Esperem una aliança basada en interessos comuns. Sempre ens agrada estar en bona companyia, però determinant la nostra política per nosaltres mateixos», va dir al final del Consell. «Com més terreny comú trobem, millor», va afegir, i va negar que s’acabin produint nous abandonaments a la UE. De moment, Hongria, un dels estats membres més pròxims a Trump, ha negat que tingui intenció de fer-ho. «¿Per què ho hauríem de fer? Hongria només pot ser forta dins de la UE», va assegurar el seu ministre d’Exteriors, Péter Szijarto.

Notícies relacionades

Trump planteja "seguretat social per a tothom" en substitució de l'Obamacare

Trump amenaça Alemanya d'imposar aranzels a cotxes de BMW

Encara que l'arribada de Trump es va colar en el primer debat polític de l'any, pràcticament tots van optar per respondre amb prudència al canvi als EUA. «A mesura que vagi coneixent l’OTAN i la UE des de dins, espero que canviï d’opinió», va indicar el ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, traient ferro al contingut de l’entrevista i ferm en la seva convicció que no hi haurà altres països de la UE que abandonin el vaixell comunitari com augura Trump.

Van expressar-se en termes similars l’eslovac Miroslav Lajcak –«esperem fins al dia 20 i després ja avaluarem el que es diu»–, l’austríac Sebastian Kurz i el belga Didier Reynders. «Esperarem a mantenir els primers contactes directes amb l’Administració nord-americana perquè tenim molt a fer junts. Haurem de demostrar-li el valor afegit que suposen la UE i l’OTAN», va explicar.