Obama allibera l'exsoldat Chelsea Manning

El president commuta la pena de l'analista de l'Exèrcit condemnada a 35 anys per les filtracions de Wikileaks

La dona transgènere, que va intentar suïcidar-se dues vegades a la presó, sortirà en llibertat el 17 de maig

zentauroepp36912967 chelsea manning is pictured in this 2010 photograph obtained170117224519 / HANDOUT

zentauroepp36912967 chelsea manning is pictured in this 2010 photograph obtained170117224519
Obama commuta la pena a Chelsea Manning

/

2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Chelsea Manning no haurà d'esperar al 2045 per ser una dona lliure. Tres dies abans d'abandonar la Casa Blanca, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha commutat gran part de la sentència de l'analista de l'Exèrcit de Terra que va ser condemnada per les filtracions a Wikileaks i que va rebre una pena de 35 anys de presó, la més dura imposada mai als EUA per una filtració.

La soldat Manning, una dona transgènere que l'any passat va intentar suïcidar-se en dues ocasions, sortirà el 17 de maig de la presó militar masculina de Fort Leavenworth, a Kansas.

Manning va ser condemnada per un tribunal militar l'agost de 2013 però estava empresonada des del seu arrest el maig de 2010. Va ser jutjada i condemnada per un tribunal militar per les filtracions de milers de documents a WikiLeaks, la web de Julian Assange, que van deixar en evidència qüestionables activitats militars i diplomàtiques dels Estats Units al món.

CÀSTIG CRUEL

En les últimes setmanes s'havia intensificat la campanya de grups d'activistes pels drets humans com Amnistia Internacional que sol·licitaven a Obama que perdonés Manning, que va ser arrestada i condemnada com a Bradley Manningva anunciar el seu canvi de sexe una vegada empresonada i que ara havia sol·licitat sotmetre's a una operació de reassignació. El tracte a què se la va sotmetre inicialment, quan se la va mantenir en aïllament durant gairebé un any, va ser denunciat el 2012 com cruel, inhumà i degradant per l'enviat especial contra la tortura de Nacions Unides, Juan Mendez.

A les peticions s'hi havia sumat també Edward Snowden, l'exanalista que va fugir dels EUA i es va refugiar a Rússia després d'altres filtracions que van treure a la llum els programes massius d'espionatge de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels EUA.

Notícies relacionades

Només de conèixer la decisió d'Obama, Snowden ha agraït el gest al president.

El nom de Snowden no apareix a la llista de 209 commutacions de penes i 64 perdons anunciats aquest dimecres per Obama, l'Administració del qual ha sigut la més severa de la història en la persecució i el càstig de les filtracions. Entre els que sí que han rebut perdó hi ha l'antic general James Cartwright, que va ser vicepresident de la Junta de Caps de l'Estat Major i es va declarar culpable de mentir a l'FBI en una investigació d'informació filtrada sobre Stuxnet, el programa secret de ciberatac amb què els EUA i Israel van llançar un ciberatac al programa nuclear de l'Iran.