Manning sí, Snowden no

Quan tres dies abans de deixar la Casa Blanca Barack Obama va anunciar dimarts la commutació de la pena de la soldat Chelsea Manning, arrestada el 2010, jutjada per espionatge per les filtracions a Wikileaks i condemnada a 35 anys de presó, un dels primers que va agrair al president la decisió de deixar-la en llibertat el 17 de maig que ve, via Twitter, va ser Edward Snowden, l’exempleat de la CIA i contractista de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) que va treure a la llum els massius programes d’espionatge governamental tant als EUA com a l’estranger. Com en el cas de Manning, Snowden també ha sigut protagonista d’una campanya de grups pro drets humans demanant a Obama que mostri clemència. Però els seus destins, com les seves històries, apunten a ser molt diferents.

Segons van explicar fonts de la Casa Blanca, en la decisió d’Obama d’alliberar Manning han pesat diferents factors. Un ha sigut que considerava que la sentència de 35 anys va ser excessiva i «més llarga que les imposades a altres individus que van cometre delictes comparables». Un altre és que el mandatari, que va mostrar amb les filtracions una severitat sense precedents, ha cregut que els gairebé set anys que la soldat fa que està empresonada (incloent-hi quasi un any en aïllament al ser arrestada a l’Iraq el 2010 i quan encara no havia sigut jutjada) és prou càstig.

Remordiment i fuga

Remordiment i fugaHi ha una tercera raó, explicada també per l’alt càrrec de la Casa Blanca, que ajuda a entendre per què Manning sí i Snowden no (llevat que Obama doni avui una sorpresa que pràcticament ningú espera): «Chelsea Manning va acceptar la seva responsabilitat pels delictes que va cometre. Va expressar remordiment per haver-los comès. I va començar a complir la sentència que se li va imposar».

Snowden, en canvi, va preparar la seva fuga abans de filtrar els documents de la NSA, va demanar una baixa i era a Hong Kong quan van començar a sortir a la llum. Tot i que els EUA van demanar la seva extradició després d’imputar-lo sota la mateixa llei d’espionatge del 1917 que es va usar per acusar Manning, va aconseguir permís per viatjar a Rússia. I a Moscou, on ha viscut des d’aleshores (i on ahir es va anunciar que s’estén el seu asil «un parell d’anys»), s’ha convertit en un actiu en la guerra d’imatge i relacions públiques que Vladímir Putin lliura amb Obama.

«Snowden va volar als braços d’un adversari i ha buscat refugi en un país que recentment ha fet un esforç coordinat per minar la confiança en la nostra democràcia», va raonar el portaveu d’Obama, Josh Earnest, que també va assegurar que les seves revelacions van afectar «material molt més compromès i perillós» que el filtrat per Manning, que va donar a conèixer 250.000 cables del Departament d’Estat però també material militar, incloent-hi el vídeo gravat des d’un helicòpter Apache a Bagdad el 2007 on es va veure com forces dels EUA assassinaven dos periodistes de Reuters i altres civils.

Assange i el gènere

Notícies relacionades

Obama allibera l'exsoldat Chelsea Manning

¿Assange complirà la seva promesa ara que s'ha perdonat Manning?

Assange i el gènereLes fonts oficials han negat que en la decisió d’Obama hagi pesat l’anunci d’Assange, el fundador de WikiLeaks, que acceptaria la seva extradició als EUA si s’alliberava Manning. I encara que no han parlat d’altres motius humanitaris, queden en l’aire els interrogants de si aquests han pesat sobre un president que ha fet passos per reconèixer els drets de la comunitat LGTB. Chelsea Manning, de 29 anys, era abans Bradley i va anunciar la seva condició de transgènere després de ser condemnada. Ha estat en una presó militar masculina a Kansas i havia sol·licitat tractament per a la seva disfòria de gènere, arribant a fer el setembre del 2016 cinc dies de vaga de fam per aconseguir que li assignessin un assessor.

En dues ocasions el 2016 va intentar suïcidar-se i si més no un d’aquests intents va ser castigat amb un altre període d’aïllament. Snowden, quan l’11 de gener va demanar per Twitter a Obama que mostrés clemència amb ella, va escriure: «Només vostè li pot salvar la vida». Ho ha fet.