"Només ens falta una plaga de llagostes"

A les 3.36 hores del pròxim 24 de gener es compliran cinc mesos del primer gran terratrèmol. Des que es va registrar aquest sisme, el mes d’agost passat, s’han produït 47.000 sacsejades més al centre d’Itàlia. Un lapse de temps que, segons l’opinió de molts dels afectats, no ha servit per aixecar l’economia a les zones afectades.

«Des que es va produir el gran terratrèmol la situació no ha canviat», es va queixar fa pocs dies Elvira Mazzarella, del comitè Illica viu, un poble situat a la vora d’Accumoli, als Abruços. «Necessitem mesures perquè la gent torni a viure en aquests llocs», va afegir Luigi Rendina, un altre veí que, com Mazzarella, va participar en una protesta per reclamar més atenció, i menys burocràcia, per part de les autoritats.

I és que encara és poc el que ha sigut reconstruït per l’Estat o entregat al sector privat perquè s’encarregui de fer la feina. És més, a la localitat d’Amatrice –on van morir unes 300 persones– els últims tremolors han acabat desplomant les restes que quedaven d’alguns monuments, com l’església romànica de Sant Agostino.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Fa poques setmanes s’han acabat els treballs per retirar 10.000 tones de runa de sismes anteriors. També han plogut les denúncies sobre el retard en la posada en marxa de mesures de seguretat en 700 estructures agrícoles que es van desplomar a la zona afectada. Una situació a la qual ara se suma la situació d’emergència pels 3.000 estables que ahir es trobaven sepultats per la neu, amb nombrosos animals morts, segons el sindicat Coldiretti.

«Per la neu i els terratrèmols, els Abruços, les Marques, Úmbria i el Laci estan perdent 100 milions d’euros cada setmana», va afirmar, per la seva part, la CIA, organització que representa els agricultors. Una activitat, aquesta, que juntament amb el turisme –que va caure el 70%, segons estimacions– és el principal recurs de subsistència de la regió. «És veritat que hi ha coses que es podrien haver fet millor. Jo mateix m’he queixat molt, però també s’ha de dir: una cosa així no s’havia vist mai, admet Sergio Pitozzi, l’alcalde d’Amatrice. «Només ens falta una plaga de llagostes», ironitza.