Trump pren el comandament

En la tradició política nord-americana, els canvis de rumb han sigut una constant cada vegada que un nou president s’instal·la a la Casa Blanca, però poques vegades l’alternança ha deparat un futur tan impredictible i volàtil. Per primera vegada des d’Eisenhower, els Estats Units tindran un president que no ha ocupat mai un càrrec públic, un magnat multimilionari que aspira a governar com si el país fos una empresa, que no té ideologia definida, que cultiva la confusió i que jurarà el càrrec amb un dels índexs d’aprovació més baixos de la història moderna. Aquest divendres comença l’era de Donald Trump. I la sensació no és gaire diferent de la que es té a l’entrar en un casino o al jugar a la ruleta russa.

    

Els períodes de transició concedeixen al president electe una època de treva que se sol aprofitar per unir el país, vendre il·lusió i estendre ponts als rivals polítics. Però també en aquest sentit, Trump ha trencat amb la tradició. En els gairebé tres mesos transcorreguts des de la seva inesperada victòria electoral, s’ha enfrontat als serveis d’intel·ligència, ha exacerbat la seva guerra amb els mitjans, ha profanat símbols sagrats dels drets civils i s’ha referit al líder de l’oposició demòcrata al Congrés com «el cap dels pallassos». Fora de les seves fronteres, ha alarmat la Unió Europea, ha enfurismat la Xina amb els seus gestos cap a Taiwan i ha posat l’OTAN en guàrdia.

  

 Per endavant, són molts enemics per a un home que ja arrossegava una oposició inaudita dels poders fàctics del país. Això anticipa una època de brutes maniobres per les dues parts. S’haurà de veure si Trump acaba complint els seus quatre anys de mandat, perquè la seva miríada de conflictes d’interès, així com dels membres del seu gabinet, convida a una presidència tumultuosa, amb batalles als tribunals i la possibilitat gens inversemblant d’un impeachment.

DESTRUIR EL LLEGAT

El magnat és l’antítesi de Barack Obama, i una gran part del seu programa consisteix a enderrocar l’edifici aixecat pel primer president negre en els últims vuit anys. Els seus assessors han anunciat que aquest mateix divendres firmarà els seus primers decrets, encara que estaran principalment dedicats a qüestions logístiques i de governabilitat. Dilluns seguiran amb «una agenda molt robusta per a les primeres setmanes» de mandat. Gran part del seu gabinet no haurà sigut confirmat quan comenci a governar. 

    

El perfil del seu govern és una coctelera de multimilionaris, militars, exconsellers delegats de grans empreses i personalitats amb notable èxit professional. Trump va vendre un missatge populista en la campanya, prometent «drenar les aigües» (corruptes) de Washington, però entre els seus assessors abunden banquers, lobbistes i polítics estretament vinculats a grans indústries. Un joc de miralls no gaire diferent del que practiquen altres polítics. En les audiències de confirmació, a més a més, va quedar clar que els seus ministres no comparteixen les seves posicions més polèmiques sobre Rússia, l’OTAN o la tortura. La gestió de visions i temperaments tan dispars serà complicada.

  

 En l’aspecte econòmic, s’augura una barreja del neoliberalisme més cru de l’època de Reagan, amb la desregulació com a prioritat, amb polítiques comercials proteccionistes i hostils a la globalització. En l’aspecte polític, Trump proposa un nacionalisme identitari amb trets xenòfobs i nostàlgia pel passat, una cosmovisió que desconfia de les institucions internacionals i que qüestiona l’arquitectura que ha sustentat Occident des del final de la segona guerra mundial.

  

 L’antic presentador de realities, hereu de l’imperi immobiliari del seu pare, és un producte dels temps. De la fascinació popular amb la fama i la riquesa, i del fracàs de la política tradicional per trencar amb la servitud dels mercats. La seva tendència a la demagògia ha servit per inaugurar l’era de la postveritat i la seva incontinència a les xarxes socials, que utilitza amb mestria per distreure l’atenció i llançar globus sonda, mou els mercats, genera picabaralles diplomàtiques i desconcerta la premsa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

    

El republicà genera un volum tan gran de sobreinformació que és difícil separar el que és important del que és anecdòtic, i això augura una eventual desconnexió per esgotament de la ciutadania, una fatiga perillosa davant del que sembla que està en joc. En molt poc temps el món començarà a esbrinar si Trump és un revolucionari capaç de donar una sacsejada als seus fonaments o un farsant. Ara com ara, tot són idees preconcebudes perquè gairebé ningú té ni idea de que farà.