Trump: "Avui és el dia en què la gent agafa les regnes d'aquest país una altra vegada"

El que semblava impossible fa un any i mig, es va fer realitat ahir. Donald Trump es va convertir en el 45è president dels Estats Units després de jurar el càrrec al Capitoli davant de centenars de milers de persones. En un discurs breu, d’alt voltatge nacionalista i trufat amb els missatges que van nodrir la seva campanya, l’empresari es va presentar com un heroi del poble, prometent transferir el poder des de les elits de Washington al ciutadà comú. Trump va apel·lar diverses vegades al patriotisme i, anticipant l’incert canvi que s’acosta, va dir que una «nova visió» governarà el país a partir d’ara. Aquesta idea es resumeix en un eslògan encunyat en els prolegòmens de la segona guerra mundial per un aviador amb simpaties filonazis: «Amèrica, primer».

La capital va començar el dia encapotada per assistir a la investidura d’un home que arriba al poder amb un dels índexs de popularitat més baixos que es recorden i que haurà de lidiar amb un país profundament dividit. Però entre la marea d’assistents, bastant inferior a la que va presenciar la investidura de Barack Obama el 2008 pel que mostren les fotos aèries, es respirava il·lusió pel gir polític que s’anticipa. Escortat per la seva dona Melania, Trump va jurar el càrrec recolzant-se en una Bíblia que li va regalar la seva mare el 1955 i una altra que va pertànyer a Abraham Lincoln. La pluja, que havia aguantat fins llavors, va començar a caure quan el nou president va prendre la paraula.

ELS POLÍTICS, UNA CASTA

«El 20 de gener del 2017 serà recordat com el dia en què el poble va passar a governar de nou aquesta nació». El magnat va descriure la classe governant com una casta que s’ha enriquit «a costa del poble» mentre ignorava les seves tribulacions. «Els polítics van prosperar, però els llocs de treball se’n van anar i les fàbriques van tancar. L’'establishment' es va protegir a si mateix, però no als ciutadans del nostre país», va dir recorrent al missatge que tan bon resultat li va donar en campanya. «Avui no només transferim el poder d’una Administració a una altra, d’un partit a un altre, transferim el poder des de Washington fins a vosaltres, el poble americà».

Trump tendeix a presentar la realitat amb tremendisme, encara que també és cert que lluny dels centres de poder és molt més crua del que es pinta en els discursos. I una altra vegada va parlar de «nens atrapats en la pobresa» urbana, de fàbriques que esquitxen el paisatge «com tombes» i d’un país infestat de «crim, bandes i drogues» per presentar-se com un agent d’ordre. «La carnisseria americana s’acaba aquí i ara», va dir amb un llenguatge poc habitual en els discursos d’investidura. «Compartim un cor, una llar i un destí gloriós».

ELS ESTRANGERS, UNS PARÀSITS

Durant tota la campanya, el republicà va mirar fora per explicar els problemes dels Estats Units, i va presentar altres països com una mena de paràsits que s’estarien aprofitant de la ingenuïtat nord-americana. I aquesta idea no ha canviat. «Hem de protegir les nostres fronteres dels estralls d’altres països que fabriquen els nostres productes, roben les nostres companyies i destrueixen els nostres llocs de treball». Trump va abanderar un retorn al nacionalisme econòmic com a alternativa a la globalització i al suposat malbaratament que hi ha hagut les últimes dècades, en què el seu país s’hauria dedicat a «subsidiar exèrcits forans» i a «enriquir» les seves indústries. «Una nova visió governarà la nostra terra. Des d’aquest moment, serà Amèrica primer».

Fent un gest de complicitat a l’onada patriòtica de la presidència de George W. Bush, molt més aplaudit que Obama pel públic que hi havia a les grades del Capitoli, va afegir: «Seguirem dues regles senzilles: comprar americà i contractar americans». Va oferir poques propostes programàtiques, encara que va parlar de reformar les infraestructures, crear llocs de treball i trencar la dependència de les ajudes oficials. «Amèrica tornarà a guanyar, a guanyar com mai abans. Recuperarem els nostres llocs de treball i les nostres fronteres».

El nacionalisme que va desprendre el seu discurs el va trufar amb exaltades apel·lacions al patriotisme i a Déu com a protector últim de la nació. «Siguem negres, marrons o blancs, tots sagnem la mateixa sang vermella dels patriotes, tots disfrutem de les mateixes llibertats glorioses i saludem la mateixa grandiosa bandera americana». No va esmentar, en canvi, la discriminació que segueix traspuant en molts àmbits de la vida nord-americana.

EL TERRORISME GIHADISTA

Tampoc va estendre la mà als seus rivals polítics, com sol ser protocol·lari en aquestes ocasions, i ni va esmentar  Hillary Clinton, la seva rival. «Ja no acceptarem polítics que només parlen però no actuen, queixant-se constantment sense fer res», va dir repetint una de les acusacions que li va llançar a Clinton durant la campanya. «L’hora de les paraules buides s’ha acabat. Ara arriba el moment de l’acció».

Notícies relacionades

Presa de possessió de Donald Trump: últimes notícies en directe

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

De la resta del món, Trump va dir que buscarà «l’amistat i l’entesa», però ho farà sota la premissa que «les nacions tenen dret a prioritzar els seus interessos». «No busquem imposar la nostra forma de vida a ningú, sinó deixar que brilli per convertir-se en un exemple a seguir». I en l’única menció concreta als seus plans en política exterior, va prometre el que sembla a curt termini com una utopia. «Unirem el món civilitzat contra el terrorisme radical islàmic, al qual erradicarem completament de la Terra». També va dir que reforçarà velles aliances i en crearan altres de noves, encara que no va citar cap país en concret.

RUPTURA AMB OBAMA

El seu discurs suposa una ruptura radical amb els últims vuit anys de la presidència d’Obama. La sort que té Trump és que les expectatives són molt més baixes que fa vuit anys. Comença un temps nou per a Amèrica i per al món. Un temps de banderes i patriotes, amb Trump decidit a marcar el pas: «Marcarem el rumb d’Amèrica i del món en els anys venidors».