Trump firma l'ordre per a la construcció "immediata" del mur amb Mèxic

El president dels Estats Units, Donald Trump, pitja l’accelerador per convertir en realitats promeses que van ser l’eix central (i especialment controvertit) de la seva campanya. Plantejaments com la construcció de l’anomenat «mur» amb Mèxic, la deportació de gent sense documents, el fre als refugiats o el veto als musulmans li van suposar el suport de milions de nord-americans, entregats a la seva apocalíptica visió i a la seva resposta d’«Amèrica primer». A la vegada, van provocar alarma entre molts activistes pels drets humans. Ara que deixen de ser promeses, uns intensifiquen l’aplaudiment, i altres, la denúncia.

Després d’haver aprofitat durant els primers cinc dies el poder que li atorga el seu càrrec per iniciar l’envestida contra la reforma sanitària, desmantellar l’acord de lliure comerç amb l’Àsia, reactivar dos polèmics projectes d’oleoductes, congelar contractacions i sous de funcionaris i retirar fons federals a organitzacions internacionals d’ajuda humanitària que vincula a l’avortament, ahir li va arribar l’hora a la seguretat nacional. I en un acte al Departament de Seguretat Nacional, Trump  va estampar la seva firma en dues ordres executives centrades en la immigració.

IMMEDIATAMENT

Una d’aquestes ordres redirigeix apropiacions del pressupost federal per pagar la construcció «immediata» d’«un mur físic i continu o una altra barrera física similar infranquejable i segura» entre els Estats Units i Mèxic. I en una entrevista amb la cadena ABC abans de la firma de l’ordre, Trump va insistir que «la planificació començarà immediatament», i la construcció, «els pròxims mesos». A més a més, va insistir que Mèxic en «reemborsarà» els costos, que inicialment hauran de finançar els contribuents nord-americans. El president mexicà, Enrique Peña Nieto, que es reunirà a Washington amb Trump la setmana que ve, ha insistit repetidament que no es faran càrrec d’aquesta construcció.

L’ordre executiva de Trump dona prioritat a la «persecució i la deportació d’immigrants il·legals que han violat les nostres lleis», segons va explicar el portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, i buscarà augmentar les detencions a la mateixa frontera. Per a això s’incrementarà l’espai per als detinguts i s’acaba també amb un sistema actual en què a alguns immigrants retinguts se’ls deixava lliures, instant-los només a comparèixer posteriorment davant les autoritats. Així mateix, sol·licita que es contractin 5.000 nous agents fronterers.

La segona de les ordres l’ha titulat «millorar la seguretat pública a l’interior dels Estats Units» i, segons Spicer, reforçar les agències federals en la lluita contra la immigració il·legal. «S’aplicaran les lleis sense contemplacions», va dir el portaveu. L’ordre inclou càstigs a les anomenades «ciutats santuari», gairebé 200 localitats entre les quals hi ha Nova York, San Francisco i Chicago, on les autoritats limiten la cooperació amb les agències d’immigració federal i a les quals ara el president amenaça de treure finançament. A més a més, sol·licita que es contractin 10.000 agents d’immigració i estableix la creació d’una oficina per a víctimes i familiars de víctimes de crims comesos per immigrants sense papers.

POPULISTES

L’impuls a les polítiques restrictives d’immigració és àmpliament considerat a la Casa Blanca com un triomf de l’ala populista del cercle més pròxim de Trump, que inclou el seu estrateg en cap, Stephen Bannon; un dels seus assessors polítics, Stephen Miller; així com el senador Jeff Sessions, el seu nominat com a fis-cal general. I ha sigut la confirmació del «gran dia planejat en seguretat nacional» que dimarts a la nit el mateix Trump havia anunciat utilitzant Twitter. «Demà serà el gran dia planejat per a la seguretat nacional. Entre altres coses, construirem el mur».

Big day planned on NATIONAL SECURITY tomorrow. Among many other things, we will build the wall!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 25 de enero de 2017

Però només és el primer pas. Segons han avançat fonts de la seva Administració, avui i demà Trump prosseguirà en el seu afany amb més accions executives que inclouen, entre altres mesures, algunes que afecten refugiats i immigrants de països musulmans. Encara que de moment no es coneix la redacció exacta d’aquestes ordres executives, diferents mitjans han tingut accés als esborranys. I a través d’aquests i de declaracions de persones implicades en la seva redacció se sap que una de les opcions que està estudiant Trump és deixar en suspens durant quatre mesos tot el programa de refugiats (encara que és probable que hi hagi una excepció per als que fugen de persecució religiosa). El seu predecessor, Barack Obama, va marcar en 110.000 el nombre de refugiats que els Estats Units havien d’acollir aquest any, dels quals ja han arribat al país 25.000.

Trump està considerant també el que ben bé es pot veure com el primer pas del seu proposat veto a l’entrada de musulmans als Estats Units. Una de les mesures que està considerant és prohibir durant 30 dies l’emissió de tots els visats que necessiten per entrar als Estats Units ciutadans provinents de Síria i també de l’Iraq, l’Iran, Líbia, Somàlia, el Sudan i el Iemen; tots són països de majoria musulmana. Segons els esborranys, aquests visats podrien quedar en suspens fins que es determini si consideren apropiat el procés pel qual s’examinen els historials dels sol·licitants i s’aproven.

Notícies relacionades

Ni Trump ni el seu mur són benvinguts a la frontera amb Mèxic

Els obstacles del mur de Mèxic

Spicer no ha confirmat els detalls de l’ordre però ha recordat que Trump sempre ha insistit en la necessitat que el procés d’estudi de sol·licitants de visats i de refugiats sigui «extrem». Ha dit també que «la prioritat és mantenir el país segur». I ha assegurat que el focus es posarà en els ciutadans de «països que tenen propensió a fer-nos mal».

El que Spicer ha negat és que hagi sigut redactat per la Casa Blanca l’esborrany d’una altra ordre executiva que va circular ahir i de la qual, en qualsevol cas, han parlat amb els mitjans fonts de l’Administració. És un document polèmic, ja que planteja la reinstauració del polèmic (i dubtosament legal) programa de presons secretes de la CIA fora dels Estats Units. Segons el text que tenen els mitjans, titulat 'Detenció i interrogatori de combatents enemics', els interrogatoris classificats de la CIA formen part d’«autoritats crítiques per a la defensa» que s’han deixat d’executar.