Els obstacles del mur de Mèxic

Des que l’Administració d’Eisenhower va aprovar la construcció de la xarxa de carreteres interestatals l’any 1956, els Estats Units no s’enfrontaven a un projecte d’infraestructures d’aquesta magnitud, com el mur que Donald Trump pretén construir a la frontera amb Mèxic. Un projecte al qual esperen grans obstacles polítics, donada la dependència econòmica que les localitats frontereres dels Estats Units tenen del país veí, però també una infinitat de maldecaps legals, desafiaments mediambientals i reptes d’enginyeria. L’opinió generalitzada entre els experts és que per si mateix no servirà per detenir els fluxos migratoris, però per al nou president el mur és fonamentalment un símbol de la seva trinxera americana.

A mesura que la promesa estrella de la seva campanya prenia forma, Trump ha anat rebaixant les expectatives. Ja no diu que Mèxic el pagarà ni tampoc aspira a cobrir els 3.200 quilòmetres de frontera. Es conformaria a blindar la meitat del traçat, amb una altura entre els 10 i els 12 metres, superior a la del mur israelià a Cisjordània. Gairebé un terç de la frontera ja està delimitada per plaques metàl·liques i tanques d’acer de fins a cinc metres, una fortificació que va començar amb Clinton i es va reforçar amb Bush. Les tanques es concentren als llocs més poblats, i van acompanyades d’un profús sistema de seguretat, amb torres de vigilància, patrulles frontereres, càmeres, sensors i drons.

La militarització de la frontera ha desplaçat les rutes a regions més inhòspites, i això ha disparat el nombre d’immigrants que moren intentant aconseguir el seu trosset del somni americà. Lluny de la situació caòtica que Trump ha dibuixat, la frontera és actualment més segura del que ho ha sigut probablement mai. Segons una estimació del Departament de Seguretat Interior, 170.000 indocumentats van entrar amb èxit al país el 2015, una xifra molt inferior als 1,7 milions del 2005. Una proporció significativa, fins al 40%, hi accedeix legalment pels aeroports i duanes i s’hi acaba quedant una vegada expiren els seus visats.

OBSTACLES NATURALS

Notícies relacionades

Mèxic, humiliat

Trump: "La tortura funciona, absolutament"

El mur haurà d’afrontar grans obstacles naturals, particularment el terreny muntanyós a l’estat d’Arizona i el traçat serpentejant del riu Grande, que canvia de profunditat i direcció. El 66% dels terrenys de la frontera són de propietat estatal o privada. Això obligarà el Govern federal a negociar i a pagar elevades indemnitzacions si vol expropiar-los. Per construir 600 quilòmetres de tanques, Bush va haver de negociar amb 480 particulars. Trump ha xifrat el cost total de l’obra en 10.000 milions, encara que altres fonts parlen de 18.000 milions.

La frontera també travessa reserves índies, que són semiautònomes i propietàries dels seus predis en virtut dels vells tractats firmats amb Washington. A més a més, un tractat firmat l’any 1970 entre els Estats Units i Mèxic sosté que no es poden construir estructures a la frontera que pertorbin el cabal dels rius que la travessen.