Mor als 106 anys la secretària de Goebbels

Fins al final del Tercer Reich,  Brunhilde Pomsel va treballar com una de les secretàries de Joseph Goebbels, el poderós ministre de Propaganda del règim d’Adolf Hitler. Als 106 anys, l’última supervivent del cercle més íntim de la cúpula nazi va morir el 27 de gener en una llar de jubilats a prop de Munic. La seva mort, irònicament el mateix dia en què es commemora l’aniversari de l’Holocaust, ha deixat obert un controvertit debat sobre la seva complicitat en l’extermini, cosa que ella va negar fins al darrer moment. «Sé que ningú ens creu ara. Tothom pensa que ho sabíem tot, però no sabíem res, tot va ser orquestrat en secret», havia assegurat.

    A pesar de treballar colze a colze amb l’influent dirigent nacionalsocialista, Pomsel va reiterar durant tota la seva vida que no havia tingut coneixement dels plans que van portar a l’extermini de sis milions de jueus. Després d’anys passant relativament desapercebuda, aquesta anciana va tornar a la primera plana després que el Festival de Cine de Munic acollís l’any passat l’estrena d’Una vida alemana, un documental entrevista en què trencava els seus silenci per defensar la seva innocència. «L’única cosa que vaig fer va ser escriure per a Goebbels», va relatar.

    Nascuda a Berlín el 1911, Pomsel va destacar per les seves habilitats mecanogràfiques. De jove va treballar per a un advocat jueu i per a un nacionalista alemany de dretes. El 1933 es va unir al Partit Nacionalsocialista (NSDAP) i es va guanyar una plaça al departament de notícies del Reich, fins que el 1942 va passar a l’oficina de Goebbels. «Estava afalagada perquè em van premiar per ser la mecanògrafa més ràpida de la central de ràdio», va explicar. Allà, com va mostrar el polèmic documental, va conèixer les entranyes de l’aparell nazi i es va convertir en una de les dones que van conviure més de prop amb un dels pitjors criminals de la història moderna, a qui va descriure com un home de «cara cavallerosa» i «una mica arrogant», que portava «vestits de la millor tela» i que «probablement es feia la manicura cada dia».

La banalitat del mal

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Pomsel va treballar gestionant les xifres de soldats morts durant la guerra així com exagerant el nombre de dones violades per l’Exèrcit soviètic. A Una vida alemana va confessar el seu oportunisme per haver viscut dins d’una bombolla que li donava feina i prosperitat, al marge del terror sembrat pels nazis que va acabar amb amics seus jueus de qui no va saber res més. «No vaig poder resistir-me. Vaig ser massa covarda […] ara la gent diu que haurien fet més pels pobres jueus però no haurien pogut fer res, tot el país era com un gran camp de concentració», va confessar.

    Després de la derrota nazi el 1945, Pomsel va ser capturada pels soviètics i condemnada a cinc anys de presó. El 1950 va tornar al carrer i va ser contractada per treballar a la ràdio alemanya, on va seguir exercint de mecanògrafa fins que es va retirar el 1971. En el citat documental, Pomsel va llançar un any abans de morir una advertència sobre el rumb que han pres les democràcies occidentals. «En els pocs dies que em queden tan sols tinc l’esperança que el món no torni a posar-se de cap per avall com va passar llavors encara que ja han ocorregut uns quants esdeveniments horribles. M’alleuja no haver tingut mai fills pels quals preocupar-me».