Trump desferma la seva primera crisi global amb el veto als musulmans

Donald Trump no ha hagut d’adoptar cap mesura en política exterior perquè vagi prenent forma el replegament aïllacionista que va esbossar durant la seva campanya. N’ha tingut prou amb uns quants decrets que afecten exclusivament les fronteres dels Estats Units per aïllar-se de part del món i desencadenar la seva primera crisi global. La decisió de vetar l’entrada als ciutadans de set països musulmans i tancar les portes als refugiats ha generat aïrades condemnes a nombroses capitals, des de Berlín fins a Jakarta, passant per París o Teheran. Però també li ha servit per convertir-se en l’heroi dels populismes d’extrema dreta que aspiren a prendre el poder a Europa i que tenen com a denominador comú el seu rebuig als immigrants, particularment els musulmans.

És aviat per saber les repercussions globals que tindrà per als EUA el veto adoptat per l’Administració Trump, però les mostres de rebuig no han trigat a arribar. L’ONU ha dit que la mesura és «miserable» i «il·legal», així com contraproduent en la lluita contra el terrorisme. «La discriminació basada només en la nacionalitat està prohibida per la legislació dels drets humans», ha dit l’alt comissionat per als Drets Humans, Zeid Raad al-Hussein. De moment, la prohibició inicial de 90 dies només afecta els ciutadans de Síria, l’Iraq, l’Iran, Somàlia, el Sudan, el Iemen i Líbia, països dels quals paradoxalment no ha sortit cap dels responsables dels 10 atemptats letals de tall gihadista que han patit els EUA des de l’11-S, segons la Base de Dades del Terrorisme Global.

La seva Administració ha tancat les portes durant 120 dies als refugiats de tot el món i indefinidament als de Síria. Si la mesura cautelar s’acaba aixecant, Trump pretén prioritzar l’acollida de cristians, als quals ha assenyalat gairebé com a úniques víctimes del terrorisme, quan són molts més els musulmans que en pateixen els estralls.

Des d’Alemanya, un dels països que més refugiats ha acollit a Europa, el portaveu de la cancellera Angela Merkel va afirmar que «ni la necessària lluita contra el terrorisme justifica posar persones amb un particular origen o fe sota sospita». I des de França, el seu ministre d’Exteriors va assegurar que l’acollida de refugiats és una «obligació». 

LA UNIÓ EUROPEA, DE PERFIL

Malgrat la preocupació de moltes cancelleries europees, la UE ha sigut incapaç de mostrar una posició ferma i consensuada respecte a les decisions de Trump. Sense ni mencionar el magnat, la cap de la seva diplomàcia, Federica Mogherini, es va limitar a dir que «tothom es mereix respecte».

Les mesures de Trump han exasperat els funcionaris del Departament d’Estat. Els seus diplomàtics recullen firmes per a un memoràndum de protesta on es diu que el veto «no aconseguirà satisfer l’objectiu de protegir els nord-americans dels atacs terroristes». En el seu lloc, «enterbolirà de forma immediata les relacions amb aquests set països, així com amb gran part del món musulmà, per al qual la prohibició té motius religiosos». Tant l’Iraq com l’Iran estudien mesures anàlogues per prohibir l’entrada dels ciutadans nord-americans, una cosa que podria generar un autèntic caos a l’Iraq, on els Estat Units tenen desplegats 5.000 militars que treballen colze a colze amb l’Exèrcit iraquià.

Des de l’Iran, el seu ministre d’Exteriors, Iavad Zarif, va afirmar que la decisió nord-americana constitueix «una discriminació col·lectiva», que «ajudarà els terroristes a reclutar adeptes». Però, en canvi, en el món sunnita la reacció ha sigut bastant menys contundent. Alguns països exclosos de la prohibició, com Egipte, Jordània o l’Aràbia Saudita, el principal exportador de l’extremisme islàmic al món, han guardat silenci.

Per més estupefacció que hagi generat, el decret de Trump estava anunciat des de fa molt temps. El magnat va llançar la idea per primera vegada després de l’atemptat de San Bernardino, a finals de l’any 2015, i més tard va demanar a Rudolph Giuliani, un dels col·laboradors de la seva campanya, que busqués els mitjans legals per tal d’implementar el «veto musulmà», va admetre aquest cap de setmana l’exalcalde de Nova York en una entrevista.

Notícies relacionades

Les crítiques mundials al decret de Trump revelen la seva primera crisi global

Obama recolza les protestes contra Trump perquè veu els valors dels EUA "en perill"

Molts dels homòlegs populistes de Trump a Europa estan salivant al veure com la primera potència aplana el camí per normalitzar el que molts veuen com una aberració. «És l’única manera per mantenir la seguretat i ser lliures. Jo faré el mateix», va tuitejar l’ultradretà Geert Wilders.

Well done @POTUS it's the only way to stay safe + free. I would do the same. Hope you'll add more Islamic countries like Saudi Arabia soon. https://t.co/wR7omIx7Fv

— Geert Wilders (@geertwilderspvv) 28 de enero de 2017

El seu partit encapçala les enquestes a Holanda quan falten dos mesos per a les eleccions generals.