Amnistia alerta de la "retòrica deshumanitzadora" de Trump, Erdogan i Duterte

La situació dels drets humans es troba en retrocés a tot el món, com ho demostra la constatació de violacions als 159 països estudiats per Amnistia Internacional (AI) durant el 2016. Però la tendència més inquietant d’aquest any que ha identificat l’oenagé basada a Londres és el recurs a la «retòrica tòxica i deshumanitzadora» del «nosaltres contra ells» per part de dirigents polítics irresponsables a Europa i Amèrica, entre els quals esmenta al president Donald Trump, els seus homòlegs turc i filipí, Recep Tayyip Erdogan i Rodrigo Duterte, i al primer ministre hongarès, Víktor Orbán.

«El 2016 ha sigut un any en què la utilització cínica d’una retòrica de demonització de l’altre en discursos de culpa, odi i por ha guanyat un abast global en una escala mai vista des dels anys 30», va indicar Shalil Shetty, secretari general d’AI, al presentar el seu informe anual sobre la situació dels drets humans en el món. «Hi ha massa polítics que responen al temor legítim de caire econòmic i de seguretat amb una  interpretació verinosa i divisiva de la política d’identitat amb la finalitat de guanyar vots», va afegir.

«Abans era només un fenomen propi de partits minoritaris, ara s’està convertint en polítiques governamentals; és una situació que ens torna a temps passats», va explicar Dani Vilaró, portaveu d’AI, en referència a l’auge dels feixismes a la primera meitat del segle passat. El resultat de tot això és un «retrocés global en matèria de drets humans», una causa que «es troba en la situació més feble des de la segona guerra mundial», va advertir Vilaró en conversa telefònica amb EL PERIÓDICO.

Com a principal exemple d’aquest fenomen, AI cita la «retòrica verinosa» utilitzada durant la campanya electoral pel president nord-americà, Trump, i la consegüent ordre executiva firmada per suspendre l’entrada als EUA de ciutadans de diversos països de majoria musulmana, entre els quals hi ha Síria, cosa que, en opinió de l’oenagé, «dificulta l’acollida en el país de persones que fugen de la guerra».

Altres països on existeix la política contra els estrangers són Austràlia, que reclou «persones refugiades a l’illa de Manus», al nord de Papua Nova Guinea i a Nauru, a la Micronèsia, i fins i tot la UE, que ha firmat amb Turquia un «temerari acord il·legal» per retornar persones refugiades «encara que no sigui segur per a elles». I encara que no hagi tingut un ressò mediàtic semblant, AI també critica que França i la Gran Bretanya també hagin pujat al carro de la incitació a l’odi de l’estranger, amb un prolongat estat d’excepció en el cas francès, i amb una «catastròfica» llei britànica sobre vigilància.

ELS PAÏSOS EN GUERRA

Notícies relacionades

Trump amplia els criteris per deportar milions d'immigrants

Le Pen l'arma al Líban al negar-se a posar-se vel per reunir-se amb una autoritat islàmica

En aquest marc de creixent xenofòbia i indiferència davant les atrocitats comeses en els nombrosos punts del món on ha esclatat una guerra, AI alerta en el seu informe sobre la situació dels drets humans en 159 països, amb especial èmfasi a Síria, Iemen, Rússia, Aràbia Saudita i Turquia.

En el cas sirià, l’organització confirma que ha continuat «la impunitat» pels crims de guerra comesos, que inclouen «atacs directes contra la població civil» i l’ajusticiament de 13.000 presos en una presó d’Assad.