Com a mínim 70 murs fronterers separen més que mai els països a tot el món

El projecte de Donald Trump de segellar del tot la frontera dels Estats Units amb Mèxic xoca per la seva flagrant hostilitat, però en el fons no és gens original. L’any 1989, després de la caiguda del Mur de Berlín, hi havia 16 murs o tanques frontereres en el mateix nombre de països del món. Un quart de segle després, s’han multiplicat per quatre. Segons la investigadora Élisabeth Vallet, professora de geopolítica de la Universitat de Quebec a Mont-real (Canadà), l’ant 2015 al món hi havia 65 murs fronterers (completats o en construcció). La xifra va augmentar fins a l’octubre passat com a mínim a 70, més que en cap altre període de la història moderna.

La preocupació per la seguretat i l’intent de frenar la immigració irregular han expandit aquestes tanques, la construcció de les quals, constaten els experts, es va disparar arran dels atemptats terroristes de l’11-S, l’any 2001, i amb la irrupció de les primaveres àrabs. En un món cada vegada més interconnectat, el cert és que en ple segle XXI les fronteres físiques separen més que mai les persones i els països.

Segons Reece Jones, expert de la Universitat de Hawaii (EUA) i autor de Violent Borders (Fronteres violentes), diverses raons expliquen aquest paradoxal increment. La primera és que després de l’11-S «l’estigma que se solia associar a la construcció de murs va ser eliminat, i en comptes d’una pràctica autoritària, com simbolitzava el Mur de Berlín, construir murs es va convertir en una qüestió clau entre les activitats dels estats per protegir la població de l’amenaça percebuda del terrorisme», explica Jones.

El pretext terrorista, igual que la lluita contra el narcotràfic, s’ha utilitzat sovint per justificar els murs fronterers, però com recorda aquest professor associat de Geografia, «gairebé sempre s’han construït on els pobres intenten travessar les fronteres a la recerca de millors oportunitats de treball».

FLUXOS MIGRATORIS / Frenar els fluxos migratoris dels països del Sud i impedir el pas als refugiats i immigrants ja és doncs el primer objectiu d’aquests moderns murs, construïts amb enormes blocs de ciment, filats i rases, l’extensió dels quals suposa un «retrocés vinculat a la globalització i a la desindustrialització de les societats occidentals, i a la creixent desigualtat econòmica a la resta del món», afirma Vallet.

Des del 2015 s’ha constatat que els murs han continuat augmentant, especialment a l’est d’Europa, però també en altres llocs del planeta. Malgrat que moltes vegades fins i tot repercuteixen negativament en l’economia local als dos costats de la frontera, s’imposa l’argument de la seguretat esgrimit pels Governs. Els de Lituània, Turquia i Birmània van ser els últims que van anunciar el mes passat nous plans per fortificar els seus límits.

Malgrat les proclames polítiques, els experts qüestionen l’eficàcia d’aquestes barreres, a les quals atribueixen un valor més simbòlic que real. A l’informe Fear and Fences (Por i tanques, 2015) sobre el seu desenvolupament a Europa, Amnistia Internacional ja va arribar a la conclusió que «en comptes d’impedir l’entrada de persones, aquestes tanques només han redirigit els fluxos cap a altres rutes terrestres o marítimes més perilloses».

Vallet, autora de Borders, Fences and Walls: State of Insecurity? (Fronteres, tanques i murs: ¿Estat d’inseguretat?), assegura a EL PERIÓDICO que no funcionen: «Desplacen els fluxos, però no dissuadeixen. Als Estats Units, els traficants les esquiven cavant túnels o fent servir drons. Tampoc eviten el terrorisme: la major part del terrorisme europeu, per exemple, té el seu origen a Europa», assenyala la investigadora Vallet.

Jones, per la seva banda, considera que els murs «són efectius per impedir el trànsit en una ubicació específica, com ha passat a la frontera Estats Units-Mèxic, però no eviten que la travessin en el seu conjunt». En el seu lloc, canalitzen els immigrants cap a accessos menys vigilats, altres rutes «sovint més perilloses, ja sigui en remots i desolats paisatges als Estats Units o àrdues travessies oceàniques cap a Europa o Austràlia».

Malgrat les dotzenes de murs que s’han construït els últims 30 anys, el nombre d’aspirants a traspassar-los no només no ha disminuït, sinó que ha augmentat. Reece Jones vincula amb aquests murs l’augment de morts a la frontera. «L’any 2016 va marcar el rècord de morts a les fronteres, 7.200 a tot el món, a causa de l’increment de la seguretat fronterera», denuncia.

Notícies relacionades

Així són les tanques frontereres esteses per tot el món

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

UN NEGOCI MOLT LUCRATIU / La construcció de tanques frontereres, sufragada pels governs, al mateix temps que un dispendi per a l’erari públic, constitueix un formidable negoci per a les empreses de seguretat. Segons els experts, tancar 800 metres de recorregut amb filats i càmeres pot costar entre un milió i 10 milions de dòlars. Als Estats Units, el mur costa entre 700.000 euros i 4,6 milions d’euros per quilòmetre. Equipat amb la tecnologia necessària (cambres tèrmiques, sensors, etcètera), el cost augmenta fins a 15 milions d’euros. Només el manteniment del mur actual per als pròxims 20 anys s’estima en 6.137 milions d’euros. I l’addició de Trump costarà entre 5.600 i 37.500 milions d’euros, segons càlculs del Massachusetts Institute of Technology (MIT).

«Existeix una florent indústria de la seguretat fronterera que està prosperant molt amb la construcció de murs i armant les forces de seguretat a les fronteres», assegura Reece Jones, que cita com a exemple Magal Security, una firma israeliana que podria participar en el mur de Trump i les accions a la borsa de la qual han pujat el 50% des de l’elecció el mes de novembre del magnat republicà.