Fillon serà imputat per les suposades feines fictícies de la seva dona però no retirarà la candidatura

Les coses se li compliquen cada dia més al candidat conservador a la presidència francesa. François Fillon ha hagut de tornar a sortir a la palestra per dir que seguirà competint per l’Elisi malgrat haver rebut una convocatòria judicial que culminarà probablement el 15 de març amb la seva imputació per un presumpte delicte de desviament de fons públics.

La fiscalia financera ha obert una instrucció sobre les suposades feines fictícies de Penelope Fillon, contractada com a assistent parlamentària del seu marit en diferents períodes entre 1998 i el 2013. Per una tasca de la qual amb prou feines existeixen proves, la dona del candidat va cobrar 830.000 euros, segons va revelar el 24 de gener la publicació 'Le Canard Enchaîné'.

Fillon va assegurar dies després que renunciaria a ser candidat si era imputat, però va canviar d’opinió després del dinar que va tenir el 15 de febrer passat amb l’expresident Nicolas Sarkozy, acostumat a lidiar amb els tribunals i implicat en diversos casos de presumpte finançament irregular de les seves campanyes electorals.

L’ANUNCI

Va ser el mateix Fillon qui va anunciar als mitjans de comunicació la convocatòria judicial al seu quarter general de campanya. Abans havia anul·lat per sorpresa un acte previst a primera hora del matí al saló de l’Agricultura de París, cosa que va desfermar els rumors sobre una eventual retirada.

Al final no es va produir aquesta retirada, però tot trontolla. Fillon ha optat per l’atac. Va denunciar un «assassinat polític», va parlar d’una «violació sistemàtica de l’Estat de dret» i gairebé d’un complot judicial per robar-li les eleccions a la dreta.

LÍDER DE L’HONESTEDAT

Quan, el novembre de l’any passat, Fillon va guanyar les primàries organitzades pels Republicans presentant-se com a líder de l’honestedat i l’únic capaç d’aplicar a França les reformes que el país necessita, el partit donava per fet que el camí cap a l’Elisi estava aclarit.

No obstant, l’anomenat 'Penelopegate' ha arruïnat aquesta perspectiva. Fillon està contra les cordes, no pot parlar del seu programa ni fer una campanya normal, perquè cada acte comporta un risc de cassolades i esbroncades i els sondejos auguren que serà eliminat en la primera volta. Avui dia, el poder l’hi disputarien la ultradretana Marine Le Pen i el liberal exministre d’Economia Emmanuel Macron.

Per això, alguns diputats dels Republicans, com Arnaud Robinet, han dit que, en la situació actual, més que d’un assassinat caldria parlar d’«un suïcidi col·lectiu». Com si jugués la seva última opció, Fillon ha deixat el seu destí en mans dels francesos. «Només el sufragi universal, i no un procés acusatori, pot decidir qui és el pròxim president de la República», va proclamar.

«No cediré. No em rendiré. No em retiraré», va insistir a dir després de demanar el recolzament dels seus, que preparen una gran concentració per a aquest diumenge de suport al seu candidat. No obstant, a penes acabada la intervenció de Fillon van aparèixer les primeres fissures.

Bruno Le Maire, exministre a qui molts veien com a futur titular d’Exteriors, va dimitir com a responsable d’afers europeus i internacionals de la campanya de Fillon perquè considera que no ha mantingut la seva promesa de retirar-se si era imputat. També la vicepresidenta de l’Assemblea Nacional, Catherine Vautrin, creu que hauria de dedicar totes les seves energies a defensar-se i el diputat Pierre Lellouche considera que s’ha arribat a un «punt de no retorn» i fins i tot que les eleccions s’haurien d’ajornar.

Notícies relacionades

Fillon, la llei i la paraula

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

A més, Fillon perd aliats. El president de la centrista Unió de Demòcrates i Independents (UDI), Jean-Christophe Lagarde, que va organitzar les primàries juntament amb els Republicans, va avançar que el seu partit deixarà de participar en la campanya.

I fins i tot el president François Hollande li ha recordat que la justícia és igual per a tots i que ser candidat no l’autoritza a crear un «clima de sospita cap a jutges i policies» i menys encara a «llançar acusacions extremadament greus» contra les institucions de l’Estat.