Juncker obre la porta a fer marxa enrere en la integració europea

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, vol que el nou 'llibre blanc' sobre el futur de la Unió Europea adoptat ahir pel col·legi de comissaris sigui el «certificat de naixement» de la nova Europa 'postbrexit'. Un objectiu ambiciós que topa amb la poca concreció i molta ambigüitat d’un pla dissenyat perquè siguin els líders dels governs europeus els que facin un pas endavant i defineixin l’Europa per la qual aposten. Juncker els planteja, de moment, un menú amb cinc plats i, per primer cop, una opció inèdita: fer marxa enrere en el procés d’integració i limitar la cooperació al mercat interior.

És possible que aquest escenari no sigui el seu preferit. De fet, durant la presentació davant el Parlament Europeu va deixar clar que personalment és l’única via que exclou. Però va admetre que «hi ha governs que continuen proposant aquesta opció» perquè creuen que la UE ha de limitar les seves competències. És més, durant els debats preparatoris, segons asseguren fonts del seu entorn, hi ha qui hauria suggerit incloure un sisè «escenari de catàstrofe» amb una desintegració europea total. Una opció descartada per evitar propagar més temors dels que ja envolten el projecte europeu.

DISTANT

«Molts europeus consideren que la Unió és o bé molt distant o bé interfereix massa en les seves vides diàries o no compleix amb les expectatives», assenyala el 'llibre blanc', l’aportació de Brussel·les a la cimera de Roma del pròxim 25 de març, en la qual es commemora el 60è aniversari del projecte comú i que ha de servir per començar a respondre una pregunta clau: ¿quin futur volem per a nosaltres, els nostres fills i la Unió per a l’any 2025?

Més enllà de desfer el camí recorregut en els últims 60 anys, el pla suggereix quatre possibles alternatives més. Per començar, seguir avançant com fins ara, amb lentitud degut a un procés de presa de decisions complicat amb tants governs, però que permetria preservar la unitat. La tercera opció suggereix avançar a diverses velocitats en una espècie d’Europa a la carta que recolzen la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande. És a dir, permetre als països que així ho desitgin formar el que se’n diu «coalicions de bona voluntat» perquè puguin avançar en determinades àrees sense bloquejar la resta.

La quarta opció aposta per limitar les prioritats i l’atenció de la UE a un nombre reduït d’àrees i la renacionalització de la resta de polítiques, com la salut pública o el desenvolupament regional. I, l’última, cedir més poder, recursos i decisions a Europa, una cosa que vist el debat polític actual sembla que sigui bastant improbable.

Encara que no es va pronunciar explícitament, el més federalista de tots els dirigents europeus té clara la seva opció. Ara bé, va eludir la concreció perquè considera que ha arribat el moment de forçar els caps d’Estat i de Govern europeus a pronunciar-se i assumir les seves responsabilitats com a polítics en un moment clau per a Europa, a les portes del primer divorci de la seva història. «El 'brexit' és lamentable i dolorós, però no aturarà la Unió Europea. No hi ha millor moment que aquest per llançar aquest difícil debat», opina Juncker, que ha fet una crida als governs europeus a «girar full» i aprofitar per «ser pioners» i crear la nova Unió de 27.

DEIXAR DE CULPAR BRUSSEL·LES

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El dirigent democristià luxemburguès va aprofitar el debat per demanar una vegada més als governs que deixin de culpar Europa de tots els mals i que siguin honestos, perquè la distància entre polítics i ciutadans cada vegada és més gran. «Ens reunim cimera rere cimera i prometem reduir el nombre de parats, sobretot joves, però això va més enllà de la nostra capacitat. Afirmar que Europa és l’única responsable per lluitar contra l’atur és fals», va recordar.

Més enllà de la receptivitat del PPE, la seva família política, i l’ambigüitat dels liberals, la majoria dels grups van rebre amb fredor els suggeriments. «Ens ha decebut. És crucial que ens presenti una prioritat política, perquè la Comissió no és un òrgan burocràtic, sinó polític», va advertir Gianni Pitella, cap de files dels socialistes, a qui diu que dirigeix l’Executiu més polític de la història. Juncker va prometre que farà balanç a mitjans de setembre, durant el discurs sobre l’estat de la Unió, però són els caps d’Estat i Govern els que hauran d’aclarir, a la cimera de finals de desembre, l’Europa que volen.