França i Alemanya abracen l'Europa a diverses velocitats

La reflexió sobre el futur de la Unió Europea a 27 no finalitzarà fins a finals del 2017, quan hagin passat les temudes eleccions a Holanda, França i Alemanya. Però París i Berlín tenen clara la seva aposta i ja han començat a marcar el terreny: “Sense posar en qüestió el que hem aconseguit hem de trobar els mitjans per tenir més en compte els diferents nivells d'ambició dels Estats membres”. La idea d'una unió de geometria variable, a diverses velocitats, s'obre pas de nou a Europa.

 

És el que es desprèn de la declaració conjunta dels ministres d'Exteriors francès i alemany, Jean-Marc Ayrault i Sigmar Gabriel, en resposta a la visió de cinc escenaris plantejada pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per alimentar el debat de la cimera de Roma del 25 de març. També el ministeri espanyol ha començat a moure fitxa. “Vivim un moment crucial i hem d'estar units en defensa de la integració. Espanya està i estarà a favor de més i millor integració”, avança el ministeri d'Exteriors espanyol sobre un llibre blanc que el president Mariano Rajoy considera "útil" per combatre la desafecció que recorre Europa.

 

UNA IDEA QUE RESSORGEIX

La idea d'una Europa a diverses velocitats no és nova. No tots els Estats membres formen part de l'Eurozona, ni de l'espai de lliure circulació de Schengen ni de la cooperació reforçada (fins ara fallida) que negocia una taxa a les transaccions financeres. Però cada cert temps, quan la crisi posa contra les cordes el projecte europeu o la paràlisi institucional impedeix avançar, ressorgeix amb força.

 

El 'brexit' ha obligat la UE a afrontar un d'aquests moments. Potser la tornada al mercat únic sigui improbable. Juncker no ho recolza i ni França ni Alemanya estan per això de desfer el camí recorregut. “Tenim la convicció que no podem fer marxa enrere en la nostra ambició. La UE és més que un mercat únic. Està fundada en valors comuns, solidaritat i estat de dret” però “som conscients que els desafiaments actuals exigeixen una UE més eficaç”, admeten sense mencionar els díscols aliats que es neguen a acollir sol·licitants d'asil com Hongria o Polònia.

 

CIMERA DE MALTA

El missatge és calcat al que la cancellera Angela Merkel va pronunciar fa un mes en la cimera de Malta. “Hem après de la història en els últims anys que hi pot haver una Europa a diferents velocitats i que no tots participaran en les diverses etapes de la construcció europea”. Realisme pur. El president gal, François Hollande, comparteix el diagnòstic i dilluns reunirà Merkel, Gentiloni i Rajoy en una espècie de minicimera a Versalles per preparar la cimera de Roma.

Notícies relacionades

Juncker obre la porta a fer marxa enrere en la integració europea

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

 

Però les ganes integradores no són les mateixes a l'est i l'oest, i el bloc de Visegrado –Hongria, República txeca, Eslovàquia i Polònia- ja ha pactat la seva línia d'acció: unitat i igualtat, sí, i fins i tot garantir la supervivència de l'espai Schengen i del mercat interior. Però també una renacionalització de polítiques, reduint el pes de les institucions europees i donant més control als parlaments nacionals.