Qui és Serguei Kislyak, l'ambaixador rus al centre de la tempesta política

Els que han conegut Serguei Kislyak, l’ambaixador rus a Washington al centre de la tempesta política sobre les relacions entre Rússia i l’entorn de Donald Trump, expliquen que és un home amable en les formes, però de gran tenacitat, que no cedeix quan ha de defensar la posició del seu país en una negociació o controvèrsia; un diplomàtic professional i capaç, de mentalitat soviètica, que ha aconseguit establir contactes a elevats nivells als EUA gràcies a la seva discreció i al seu excel·lent anglès, encara que això sí, amb accent.

Serguei Ivànovitx Kislyak, de 66 anys i enginyer de formació, va ingressar al Ministeri d’Exteriors de l’URSS el 1977, i posseeix una amplíssima experiència en assumptes nord-americans, país en el qual ha exercit com a diplomàtic durant diverses dècades en diferents posicions i del qual és considerat com la principal autoritat a Rússia. El 1981, va arribar per primera vegada als Estats Units, primer en la missió davant l’ONU, i després, el 1985, com a primer secretari de l’ambaixada russa a Washington.

Va ser precisament durant aquest període quan el nom de Kislyak va començar a aparèixer als mitjans. El 1986, els dies següents a l’explosió del reactor nuclear de Txernóbil, Kislyak va declarar a 'The New York Times' que l’URSS havia dotat les seves centrals nuclears dels més «estrictes dissenys de seguretat».

Una vegada acabada la seva primera etapa nord-americana, Kislyak va tornar a Moscou, i a finals de la dècada dels 90, va ser tornat a enviar a l’exterior com a representant davant l’OTAN i ambaixador a Bèlgica. Durant aquest període, el 1999, va haver de lidiar amb els problemes derivats de la intervenció de l’OTAN als Balcans, el primer desacord internacional de calat entre els antics rivals de la guerra freda. Va ser cridat a consultes pel president Borís Ieltsin quan es van iniciar els bombardejos de l’Aliança Atlàntica contra la Sèrbia de Slobodan Milosevic.

VUIT ANYS EN EL CÀRREC

Entre el 2003 i el 2008 va ocupar el càrrec de viceministre d’Afers Estrangers, i des de fa vuit anys, exerceix d’ambaixador a Washington, un lloc considerat com el tercer en importància en l’organigrama del ministeri rus. En aquest lustre i mig, ha participat en les principals polèmiques que han enverinat l’atmosfera entre Washington i Moscou.

El 2010, va participar en les negociacions per a un intercanvi d’espies entre Rússia i els EUA a Viena, el primer que tenia lloc des del final de la guerra freda. Dos anys després, va defensar la decisió de Rússia de prohibir les adopcions de nens russos als pares nord-americans. Des del 2014, no ha estalviat crítiques a l’Administració de Barack Obama degut a la imposició de sancions contra Rússia arran de l’annexió de Crimea i la intervenció a l’est d’Ucraïna.

Notícies relacionades

Rússia, ¿el 'Watergate' de Trump?

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La majoria d’experts i mitjans escrits liberals russos no concedeixen gran credibilitat a les informacions que Kislyak és un espia, tal com ha sigut descrit per la cadena CNN citant fonts anònimes. Aquestes fonts recorden que les tasques d’intel·ligència normalment recauen en funcionaris situats en escalafons menys visibles.

Les acusacions de la cadena nord-americana van motivar dijous una agra reacció, davant les mateixes càmeres, de la portaveu ministerial Maria Zajárova, que, durant la seva trobada setmanal amb els periodistes, va llançar una dura invectiva contra els mitjans de comunicació occidentals, en to irònic. «Ara els revelaré un secret militar: els diplomàtics treballen i la seva missió consisteix a fer contactes», va dir, en una sarcàstica referència a les entrevistes de Kislyak amb membres de l’equip de Trump.