La nova UE a 27 promet més seguretat i oportunitats als seus ciutadans

La declaració de Roma, amb què els 27 Estats membres volen commemorar el 25 de març el 60 aniversari de la firma del tractat que va donar origen a la integració europea, comença a agafar forma. El text, en què treballaran aquest divendres els líders europeus durant una reunió informal amb l'única absència de Theresa May (tampoc assistirà a la cimera a la capital italiana), assumeix que la realitat política europea ha fet un gir de 180 graus, amb “conflictes regionals”, “terrorisme”, “una creixent pressió migratòria”, “proteccionisme” i “desigualtats socials i econòmiques” que els obliguen a actuar per “garantir als ciutadans tant seguretat com noves oportunitats”.

L'esborrany de treball, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, ha sigut elaborat pel president del Consell Europeu (Donald Tusk), el primer ministre d'Itàlia i amfitrió de la pròxima cimera (Paolo Gentiloni), el president de torn de la UE i primer ministre de Malta (Joseph Muscat), així com pel president de la Comissió Europea (Jean-Claude Juncker). Ells quatre seran els encarregats d'introduir aquest divendres un breu debat en què s'espera que totes les delegacions diguin el que agrada i el que no.

FULL DE RUTA

El text constata els èxits aconseguits durant els últims seixanta anys, alerten dels reptes que tenen al davant i proposen un full de ruta per als pròxims 10 anys basat en quatre compromisos: més seguretat, més prosperitat, més progrés social i més pes al món. Per començar, una Europa més segura capaç de garantir als seus ciutadans “la llibertat de moviments”, “fronteres exteriors segures”, “determinació en la lluita contra el terrorisme” i una immigració gestionada de “forma humana i efectiva”.

En segon lloc, una Europa més pròspera que creï creixement i llocs de treball i en què les economies convergeixin. En tercer, una Europa més social que promogui “el progrés econòmic i social”, “oportunitats per a tothom”, on “els joves rebin la millor educació i formació possible” que els permetin trobar “feina al continent” i que “preservi la diversitat cultural”. I, per últim, una Europa que assumeixi les seves responsabilitats al món, reforci “la seva seguretat i defensa” i protegeixi el multilateralisme.

UNITAT PERÒ A DIVERSES VELOCITATS

La lluita, no obstant, no estarà en els objectius sinó en com arribar a fer-los realitat. I el text comença a donar moltes pistes. “Estem determinats a fer una UE més forta i més resistent” i per això “necessitem mostrar més unitat i solidaritat entre els Estats membres” perquè “la unitat és una necessitat, no una opció”, subratllen rebutjant els individualismes. Encara que no esmenten el 'brexit' ni les seves conseqüències, el text sí que deixa clar que “continuar units és la nostra millor oportunitat” per ser influents al món i defensar els interessos i valors comuns.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Una unitat que, tal com van defensar dilluns els quatre grans països de la UE a la minicimera de Versailles (Alemanya, França, Itàlia i Espanya), no significa uniformitat. L'esborrany també es fa ressò d'aquesta idea. “Hem de treballar junts per promoure el bé comú” però “des de l'entesa que alguns de nosaltres podem avançar de forma més estreta, més lluny i més ràpid en algunes àrees”, diu el text a debat demà sobre l'Europa a la carta que defensa l'eix francoalemany per evitar en el futur la paràlisi de la unió.

Una Europa a diverses velocitats que deixi “la porta oberta” a aquells que s'hi vulguin sumar més endavant i que mantingui la integritat del mercat únic, l'espai de lliure circulació de Schengen i la Unió Europea en el seu conjunt. En definitiva, “una unió unida i indivisible que actuï junta sempre que sigui possible, a diferents ritmes i intensitats quan sigui necessari”, proclama el text que animarà el debat entre els 27 caps d'estat i de govern aquest divendres.