Brussel·les demana calma a Turquia en la crisi diplomàtica oberta amb Holanda

L'intercanvi d'acusacions entre Holanda i Turquia, per la negativa holandesa de permetre a diversos membres del Govern de Recep Tayyip Erdogan fer campanya en territori holandès i els posteriors enfrontaments policials a Amsterdam i Rotterdam, ha arribat aquest dilluns a la capital comunitària. L'Aliança Atlàntica, de la qual Turquia forma part, ha demanat calma per evitar una escalada de les tensions i la Comissió Europea ha sol·licitat al Govern de Tayyip Erdogan que "s'abstingui" de "declaracions o accions excessives".

“És essencial evitar un augment de l'escalada i trobar vies per calmar la situació”, ha reclamat el portaveu del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. “La UE demana a Turquia que eviti les declaracions o accions excessives que puguin exacerbar encara més la situació”, ha afegit. Tant el democristià luxemburguès com els seus vicepresidents Frans Timmermans i Federica Mogherini han mantingut durant aquest cap de setmana contactes telefònics amb representants dels estats membres, incloses Holanda i Turquia, prova de la delicada situació i de les conseqüències que una crisi diplomàtica pot comportar per a les negociacions d'adhesió, però, sobretot, per a l'acord migratori firmat l'any passat entre la UE i Ankara per frenar l'arribada de refugiats.

“És interès de tots evitar tensions innecessàries, rebaixar el to i la retòrica”, ha assegurat el portaveu comunitari, Margaritis Schinas, que ha subratllat la disposició de Brussel·les a mediar per mantenir “les bones relacions UE-Turquia” però també ha recordat que les decisions relatives a manifestacions són competència exclusiva dels estats membres. “És qüestió dels estats membres, d'ordre públic. Hi ha lleis i estan més ben preparats per avaluar la situació”, ha respost el portaveu de Juncker a preguntes d'un periodista turc sobre la postura de Brussel·les davant la negativa de diversos estats membres a permetre a polítics turcs participar en mítings als estats membres.

NOVA CRISI UE-ANKARA

La crisi diplomàtica va explotar el cap de setmana passat quan el Govern holandès va negar per raons de seguretat i ordre públic l'aterratge de l'avió del ministre turc d'Exteriors, Mevlut Cavusoglu. Poc després impedia a la ministra de Família i Benestar Social turca, Fatma Betül Sayan, accedir al consolat de Rotterdam pel mateix motiu. Holanda argumenta que ja va avisar el Govern d'Erdogan que no li permetria fer campanya al seu territori a favor de la seva reforma constitucional i el president ha respost al Govern holandès qualificant el país de república bananera i elevant el to en l'enfrontament.

Tant Holanda com Turquia són membres de l'Aliança Atlàntica i aquest dilluns el seu secretari general, Jens Stoltenberg, com poc abans havia fet la Comissió Europea, ha intentat calmar les aigües. “El debat robust està en el cor de la nostra democràcia, però també el respecte mutu”, ha recordat a les dues parts, i ha demanat una resposta tranquil·la i mesurada. “És important centrar-se en el que ens uneix i no en el que ens divideix. És important tenir diàleg i entendre que ens recolzem els uns en els altres".  

REFORMA CONSTITUCIONAL TURCA

Stoltenberg ha eludit, no obstant, entrar a valorar la reforma constitucional que prepara Erdogan per instaurar una règim presidencialista i ha deixat clar que competeix a cada país decidir en processos democràtics el sistema polític que prefereix. “Hi ha una campanya a favor i una altra en contra, però és una cosa que haurà de ser decidida en referèndum a Turquia”, ha dit. 

Notícies relacionades

La crisi diplomàtica amb Turquia irromp en la campanya electoral d'Holanda

Màxima tensió entre Holanda i Turquia per un acte polític a Rotterdam

La Comissió Europea reconeix també “el dret sobirà” de Turquia a decidir sobre el seu sistema de governança i a modificar la Constitució, tal com pretén Erdogan si guanya el referèndum del 16 d'abril, però admet que alguns dels canvis generen “serioses preocupacions”, tal com apunta també la comissió de Venècia del Consell d'Europa en el seu informe, perquè suposa una “concentració de poder excessiva” en mans del president amb serioses repercussions sobre el control i equilibri de la independència judicial.

“També causa preocupació el fet que aquest procés de canvis constitucionals està tenint lloc sota l'estat d'emergència”, ha recordat la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini. Brussel·les avaluarà, a la llum del resultat, si els canvis fan que Ankara incompleixi les seves obligacions com a candidat a la Unió Europea.