"Els musulmans són una amenaça per als Països Baixos"

«¿Voleu més o menys marroquins? Jo me n’encarregaré», va preguntar cridant. «¡Menys, menys, menys!», van respondre extasiats els seus seguidors. Era el 19 de març del 2014 i el líder de la ultradreta neerlandesa Geert Wilders estava exultant. El Partit per la Llibertat (PVV) s’havia consolidat com a segona força política a l’Haia després de les eleccions locals. Uns quilòmetres al nord-oest, la petita localitat d’Almere es consolidava com a feu dels racistes, l’única ciutat en tots els Països Baixos on governen de manera folgada.

    Gairebé tres anys més tard, aquest municipi de 200.000 habitants es desperta entusiasmat pel sol que il·lumina el mercat de carrer dels dissabtes. L’aguda multiculturalitat d’aquest barri salta a la vista. Magribins, àrabs, turcs, indis, caribenys, subsaharians i europeus passegen per aquest centre comercial annex a Amsterdam en què s’ha convertit Almere sense cap problema. Chris Jansen pensa el contrari. «Els musulmans són una amenaça per als Països Baixos. La seva manera de viure els diu que el que dicta l’Alcorà és més important que la nostra llei», assegura convençut.

    Als seus 51 anys, aquest exgerent de vendes telefòniques convertit en líder dels islamòfobs a Almere reparteix pamflets amb la cara de Wilders i un missatge clar: «Els Països Baixos, per a nosaltres». Jansen també lamenta que les dones musulmanes tenen «menys drets» i critica que «la justícia sempre acaba donant-los la raó». Acompanyat pel seu equip, gairebé tot homes adults enfundats en jaquetes esportives blanques del PVV, no triga a culpar-ne la Unió Europea. «És antidemocràtica, ens han col·locat gent a la qual no hem votat. Volem controlar les nostres fronteres i els nostres bancs», afegeix més pragmàtic.

    Les persones amb qui xerren alegrement també tendeixen a ser blancs i grans. Com Mark, que critica les mesquites d’Almere. Segons explica, els imams d’aquesta petita localitat perifèrica venien directament de països com l’Aràbia Saudita o Bèlgica, un dels focus del radicalisme islàmic a Europa, per difondre un missatge d’odi. «Un dels seus oradors era un radical que penjava fotos de decapitats a Facebook. El van matar a Síria, però ¿com podia viure entre nosaltres?», s’indigna.

Notícies relacionades

La crisi diplomàtica amb Turquia irromp en la campanya electoral d'Holanda

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

    Lluny d’aquesta imatge, el PVV és sorprenentment atractiu per als més joves. Les últimes enquestes assenyalen que fins al 55% del vot racista prové d’electors d’entre 18 i 35 anys. Almere, on el 28% dels seus ciutadans no arriben als 20 anys, és un bon terreny en el qual adobar el seu discurs islamòfob. Un dels seus votants podria haver sigut Koen, de 19 anys i en el seu últim any com a estudiant de Medicina. «Al principi creia el que deien i vaig pensar a votar-los», confessa. Però tot va canviar quan aquest jove va conèixer un refugiat sirià de la seva edat que li va explicar la seva odissea. «Ara està aprenent l’holandès i treballa 60 hores setmanals en un restaurant sense perdre el somriure. Tots tenim dret a ser lliures i escollir la nostra religió», assegura.

    Un altre motiu que dona camp lliure al PVV és la multiculturalitat que regna a Almere, on un 20% dels ciutadans són d’origen estranger. El principal grup ètnic d’aquesta ciutat són els surinamesos, un 11% del total, que superen el 5,2% que formen marroquins i turcs, les dues nacionalitats musulmanes més representades. Malgrat que pugui semblar que els immigrants s’alineen contra la retòrica nativista del PVV, el 14% dels membres d’aquesta antiga colònia holandesa a Sud-amèrica recolzen Wilders, cosa que el converteix en la seva segona opció favorita. El seu discurs indigna molts altres. Com Turqay, turc de 29 anys. «He nascut i he estudiat aquí, però molts encara s’entossudeixen a dir que no soc neerlandès pel meu aspecte físic i per les meves creences», s’exclama.