Geert Wilders, l'home que vol expulsar l'islam d'Europa

Llarga melena platejada, ulls blaus decaiguts, somriure maquiavèl·lic i llengua incendiària. Aquests són els trets que han fet de Geert Wilders el principal tribú de la ultradreta nacionalista i racista d’Europa, amb permís dels Le Pen. Als seus 54 anys, el líder del Partit per la Llibertat (PVV) es prepara per clavar un cop a la moral del continent i convertir el seu partit en la força política més poderosa dels Països Baixos. Encara que la victòria no li permetria governar, sí que suposaria una clara amenaça per als interessos de Brussel·les. ¿Com ha arribat Wilders fins aquí?

Corredor d’assegurances de professió i enemic de l’Estat, va entrar a formar part del liberal Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), actual líder del Govern. Molt influït pel discurs racista dels seus superiors i pel seu viatge a Israel durant l’adolescència, Wilders va veure en l’islam el seu primer gran enemic. El 1998 va entrar al Parlament sense fer soroll i es va dedicar a observar Pim Fortuyn, controvertit ultradretà que va popularitzar la xenofòbia a Holanda.

Entre el 2002 i el 2004, una sèrie de successos van modelar el Wilders actual. Quan Fortuyn, el seu «heroi», va ser assassinat per un activista d’esquerres, ell va decidir prendre el relleu davant la «invasió musulmana». El seu to radical i l’oposició a l’entrada de Turquia a la Unió Europea (UE) van fer que el VVD l’expulsés. Poc després, l’assassinat del polèmic cineasta Theo van Gogh a mans d’un jove musulmà radicalitzat va convèncer encara més Wilders que havia de «desislamitzar» els Països Baixos.

Conegut coma Mozart per la seva cabellera divuitesca, el 2006 va fundar el PVV, organització personalista que sota la promesa de tancar les fronteres a la immigració i prohibir les mesquites i qualsevol vel islàmic va passar a ser una de les principals forces del país. Entre les seves gestes hi ha publicar caricatures de Mahoma (a qui va anomenar «pedòfil»), comparar l’Alcorà amb el Mein Kampf d’Adolf Hitler, assegurar que «odia» l’islam o prometre als seus votants alliberar-se de l’«escòria marroquina».

Discurs victimista

L’assassinat de dos dels seus referents i les amenaces de mort que ha rebut l’obliguen a portar escorta, cosa que reforça la seva buscada aura de màrtir de la llibertat i el seu discurs que l’islam «propaga la violència». En la celebració ultra que el va reunir el gener passat amb Marine Le Pen i Frauke Petry (de l’AfD alemanya), entre altres, Wilders va ser presentat com «l’home que ha renunciat a la seva pròpia llibertat».

Notícies relacionades

Brussel·les demana calma a Turquia en la crisi diplomàtica oberta amb Holanda

"Els musulmans són una amenaça per als Països Baixos"

Més enllà de la seva retòrica nativista, Wilders no s’entén sense el seu menyspreu pel «monstre» de Brussel·les. El seu segon gran enemic sempre ha sigut la «fallida» UE, a la qual culpa de destruir la cultura dels estats nació del grup comunitari al portar milers d’immigrants musulmans al seu país. Després del brexit del Regne Unit, Wilders se sent més legitimat perquè Holanda segueixi el mateix camí i opti pel nexit. «La UE està morta. La primavera patriòtica es farà realitat», va celebrar al gener.

Islamòfob, euroescèptic, populista i contrari a la premsa, Wilders no serà el pròxim primer ministre dels Països Baixos, però el seu carisma i el seu missatge racista han arrelat en un país menys progressista del que sembla. Aquesta és la seva principal victòria.