"Vivim en una atmosfera cada vegada més hostil"

Fa un dia assolellat i els habitants d'Amsterdam aprofiten per sortir a prendre una cervesa davant el canal. A la mesquita Al Karam, al costat sud de la capital, un grup de nens escolten la lectura de l'Alcorà dels diumenges. Al pis de dalt, en una sala plena de llibres religiosos i un ordinador passat de moda, tres homes xerren. L'Islam, la seva religió, torna a estar a l'ull de l'huracà polític. El discurs xenòfob del populista Geert Wilders ha marcat la campanya electoral i pot tenir un fort impacte en les eleccions generals de dimecres. “El que diu aquest senyor és falta d'educació. L'islam no és violència. Volem treballar junts amb els neerlandesos”, explica H.

Vestit amb la 'thawb', una característica túnica blanca, i amb la 'taqiyah', la gorra de l'oració, es mostra pragmàtic i optimista i intenta evitar qualsevol missatge d'alerta. “No hi ha cap contradicció entre l'Alcorà i les lleis dels Països Baixos. Si no compleixo amb la llei he de marxar del país”, assegura, rere unes ulleres de mitja lluna que li donen un aire intel·lectual. Al seu costat, A., vestit amb una gorra verda, s'aixeca després de resar i insisteix que el creixent racisme no els ha d'afectar. “La política és com un anunci, ara endureixen el seu to contra els musulmans per vendre un producte, però després no ho faran”, assegura referint-se al to més agressiu adoptat pel primer ministre Mark Rutte. “No ens interessa qui dirigeix el país. Guanyi qui guanyi el que importa és la llei, i aquesta defensa la nostra llibertat”, afegeix. Tots dos ens demanen no citar el seu nom.

REPUDIADA PER SER MUSULMANA

A peu de carrer la preocupació és una mica més gran. “A l'arribar aquí em va sorprendre que no hi ha gaire respecte a l'islam”, explica Sarah, francesa d'ascendència algeriana. Amb més de 177 nacionalitats diferents, Amsterdam és la ciutat més diversa i multicultural del món. La capital també és l'epicentre de la comunitat musulmana, ja que al voltant d'un 14% de la seva població és practicant d'aquesta fe. “Tot i així, és una mica estrany veure que les diferents comunitats estan separades, no es barregen com a França”, assegura.

A nivell nacional, els musulmans suposen el 6% de la població total. Malgrat això, com ja passa a tot Europa gràcies a la propagació del discurs populista, els neerlandesos creuen que la comunitat islàmica representa un 19%, una deformitat de la percepció ciutadana que explica la creixent islamofòbia. Ann va viure en primera persona les sospites de ser musulmana. Neerlandesa, tot va canviar quan als 21 anys va decidir convertir-se a l'islam, religió que practicava el seu marit. El seu interès per la fe de Mahoma no va agradar gens a la seva família. “El meu pare està molt en contra de l'islam, així que fa tres anys que no em parla”, confessa. Els seus amics la van acceptar perquè això és el que la va fer feliç, però fora d'Amsterdam, explica, la gent té la ment més tancada. “A vegades la gent et mira de manera estranya. Els confon que porti vel i tingui els ulls blaus”, afegeix.

Shocking discrepancy btwn perception & reality––ppl in West greatly overestimate their country's Muslim population https://t.co/9NDiEoThs0 pic.twitter.com/vxhZxLfAx1

— Abby Martin (@AbbyMartin) 16 de diciembre de 2016

RACISME SOTERRAT

La creixent popularitat de Wilders i la claudicació de Rutte cap a un discurs més nacionalista han portat molts musulmans a optar per noves formacions, com DENK, fundada per polítics d'origen turc i que, segons les enquestes, compta amb un 40% del vot turc i un 34% del marroquí. És el cas d'Ali, que reparteix pamflets per la capital amb un aire indignat pel racisme soterrat, diu, que subjau en la societat neerlandesa. “És curiós perquè la policia gairebé sempre em para quan condueixo el cotxe del meu pare, que és un BMW”, sospira.

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

Fatih, també turc, forma part d'una tercera generació d'immigrants. Això no ha evitat que la seva herència cultural li pugui suposar un problema. Als seus 27 anys treballa en una empresa internacional d'Amsterdam, però, segons explica, al principi va ser més complicat perquè “les companyies holandeses es fixen molt en el nom que tens”. “Vivim en una atmosfera cada vegada més hostil”, assegura.

Ebubekir Ozture és director del Comitè de Musulmans i el Govern (CMO), organització paraigua que reuneix 380 mesquites (84%) dels Països Baixos i treballa com a interlocutor de l'Executiu. “En els últims anys ha crescut la por a causa de l'auge de la islamofòbia”, explica el principal representant de la comunitat musulmana, que culpa Wilders “d'ajudar els imams extremistes a radicalitzar els més joves”. Malgrat el gir nacionalista del Govern, es mostra optimista i assegura que més enllà d'aquesta estratègia s'estan prenent moltes mesures per ajudar-los. “No estic d'acord amb aquest canvi de retòrica, però ho fan per captar el vot de la ultradreta”, assegura, pragmàtic. “Però està malament, això polaritza la societat i no ajuda a solucionar els problemes”, diu.