Europa respira alleujada després de superar el primer assalt populista del 2017

Encara queden almenys dues batalles electorals clau aquest 2017. La primera, i sens dubte la més important, a França, al mes de maig. La segona, a Alemanya al setembre. En tots dos casos, les forces de l'extrema dreta, el Front Nacional que lidera Marine Le Pen i l'Alternativa per Alemanya de Frauke Petry, esperen la seva oportunitat per donar la sorpresa. Però la victòria a les eleccions legislatives d'Holanda del liberal Mark Rutte -i la derrota de l'ultradretà i xenòfob Geert Wilders- ofereixen un baló d'oxigen a una Unió Europea molt necessitada de bones notícies després del 'brexit'.

I qui millor ha resumit la satisfacció que es respira l'endemà de l'examen holandès a les institucions europees ha sigut potser el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va telefonar a Rutte així que es va conèixer el resultat i li ha enviat aquest dijous una carta. “M'agradaria felicitar-te afectuosament per la teva clara victòria. El poble d'Holanda ha votat de manera aclaparadora pels valors que defensa Europa: societats obertes i lliures en una pròspera Europa. Els resultats d'aquestes eleccions són una inspiració per a molts”, escriu en una breu missiva que acomiada amb la seva firma i el dibuix d'un cor.

No és habitual que la Comissió Europea s'expressi amb tanta efusivitat davant d'uns resultats electorals. Les seves valoracions solen ser habitualment prudents, cautes i parques, sense gaire emocions pel mig. A més, ni Brussel·les ni la Haia es professen un amor extraordinari ni tampoc les seves relacions són particularment estretes. Però les eleccions holandeses no han sigut uns comicis qualsevol. Per a molts són un termòmetre clau del que pot passar en a penes uns mesos en uns altres estats membres i d'aquí la gran atenció que han generat i el gran alleujament després del resultat.

PROGRESSISTES ENFORTITS

Encara que el missatge del Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders pot haver agafat forma, no ha aconseguit l'empenta augurada en campanya. S'ha quedat com a segona força amb 20 dels 150 escons del Parlament holandès, empatat amb els conservadors i liberals de centreesquerra del D66 i per darrere del liberal Rutte. Una derrota que si bé no és molt forta sí que ha servit per demostrar que la ultradreta té també un sostre. “Holanda ens ha mostrat que l'avanç de l'extrema dreta no és inevitable i que els progressistes s'estan enfortint”, ha proclamat el candidat a la presidència de França Emmanuel Macron al conèixer els resultats.

Notícies relacionades

Holanda es felicita mentre la ultradreta segueix avançant

Geert Wilders, l'home que vol expulsar l'islam d'Europa

En general, totes les capitals europees han vist en la victòria de Rutte un reconeixement a Europa, als seus valors i principis, i una derrota dels populistes antieuropeus. “Són bones notícies. Us necessitem per una Europa forta”, proclamava el Ministeri d'Exteriors alemany. El seu ministre, Sigmar Gabriel, deia que estava “extremadament content pels resultats” perquè es tracta d'un senyal que és clarament pro-Europa. I el mateix got ple han vist altres dirigents. Des del president francès François Hollande fins a la cancellera Angela Merkel o el primer ministre italià, Paolo Gentiloni, que ha advertit després del resultat que no hi haurà 'nexit', acrònim utilitzat per denominar la possible sortida d'Holanda de la UE. “La ultradreta antieuropea ha perdut en les eleccions d'Holanda. Comprometem-nos a canviar i reviure la Unió”, ha reivindicat.

Amb el 'brexit' a les portes i els populistes obtenint èxits en molts estats membres, la Unió Europea commemora a Roma el pròxim 25 de març els 60 anys d'integració europea. Una data carregada de simbolisme que almenys no arribarà enfosquida per una victòria de les proclames antieuropeistes.