Holanda conté la ultradreta

Europa respira una mica més alleujada. Després d’una campanya tensa i mesos en què el líder islamòfob Geert Wilders liderava totes les enquestes, els Països Baixos van parar els peus ahir a l’auge de la ultradreta. Malgrat que, segons els sondejos fets a peu d’urna, el Partit de la Llibertat (PVV) ha millorat lleugerament respecte als comicis del 2012 i ha obtingut el 12,7% dels vots, els resultats són pitjors que les seves expectatives. «Després de veure què ha passat amb el brexit i la victòria de Donald Trump, els neerlandesos han dit prou al camí del mal populisme», va celebrar el primer ministre, el liberalconservador Mark Rutte, exultant davant dels seus seguidors.

El creixement dels nacionalistes ha quedat entelat per la victòria del seu principal contrincant. El Partit per la Llibertat i la Democràcia (VVD), encapçalat per Rutte, ha resistit al desgast de gairebé set anys en el govern i ha aconseguit 33 diputats, vuit menys que el 2012, resultats que reforcen el seu lideratge. Rutte, exultant, ha assegurat que els holandesos "han rebutjat el tipus equivocat de populisme" i que per a Holanda s'obre "una primavera patriòtica".

La ultradreta queda en segon lloc del podi, amb els cristianodemòcrates de la CDA i els liberals de D66 trepitjant-li els talons, tots dos amb 19 diputats. Mentrestant, els Verds han aconseguit un avanç històric i han passat de quatre a 14 diputats.

“Ens havíem fixat vèncer el populisme i ho hem aconseguit. Estic convençut que França i Alemanya seguiran el mateix camí que han pres els Països Baixos”, ha afegit la ministra de defensa Jeanine Hennis-Plasschaert.

Els números de Rutte han millorat especialment durant l’última setmana gràcies a la crisi diplomàtica amb Turquia. Malgrat que Wilders va tractar de capitalitzar el xoc amb Ankara aguditzant el seu missatge islamòfob, la contundent resposta del líder liberalconservador prohibint als ministres turcs fer campanya per al referèndum que pot atorgar més poders al president Recep Tayyip Erdogan ha agradat als neerlandesos i això s’ha traduït a les urnes.

ENFONSAMENT SOCIALDEMÒCRATA

Molt més severs han sigut els resultats amb els laboristes del PvdA, que després de formar part de la coalició de govern amb el VVD han patit un intens desgast. Així, el partit en què milita l’expresident de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha viscut la seva pròpia passokització i s’ha desplomat, passant del 24,8% del 2012 que els va permetre governar a un paupèrrim 6%, el pitjor resultat d’aquesta històrica formació neerlandesa.

Aquesta debacle de l’esquerra hegemònica, un fenomen cada vegada més habitual al continent, l’han capitalitzat altres formacions de diferent perfil com la CDA (8,5% al 12,7%) i D66 (del 8% al 12,7%) però sobretot els verds. Els ecosocialistes del jove Jesse Klaver, a qui comparen amb el premier canadenc Justin Trudeau, són la gran sensació d’aquestes eleccions i es converteixen en el partit que més ràpid creix en tot l’arc polític neerlandès, passant d’un residual 2,3% el 2012 a un històric 11% que els posa en les quinieles per formar part del nou govern. «Estem cansats de tanta polarització», va assegurar la seva eurodiputada Kathalijne Buitenweg. Els socialistes (SP) han caigut lleugerament al 9,3%, i s’han situat com a sisena força.

L’atomització política del país, que amb fins a 13 formacions al Parlament és un cas únic a Europa, ha permès que entre les minoritàries destaquin tres fenòmens curiosos. El Partit Animalista (PvdD), l’únic d’aquestes característiques que té representació parlamentària arreu del món, s’ha consolidat amb el 3%, que suposa un màxim històric. 

Per un altre costat, la formació Denk, escissió dels laboristes capitanejada per dos polítics d’origen turc, entra per primera vegada a la Tweede Kamer amb el 2% del vot, cosa que suposa una victòria per a la comunitat musulmana neerlandesa. També entra al Parlament 50 PLUS, que s’ha alçat com a defensor dels majors d’edat. Un altre resultat sorprenent d’aquestes eleccions és la millora dels partits que se centren a combatre el canvi climàtic, pujant del 15% al 31%.

GOVERN A CINC BANDES

La complexa diversitat del sistema polític neerlandès fa que governar sigui una mica més complicat que el que pugui semblar la nit electoral. Per tenir una majoria còmoda, l’Executiu ha de comptar amb 76 escons. Això força el VVD de Rutte a buscar una àmplia coalició de quatre o cinc partits en què CDA, D66 i GL prendran partit. «Serà complex i serà difícil però aquest país necessita un govern estable», va afegir la número dos del VVD.

Notícies relacionades

Eleccions a Holanda: enquestes, resultats i últimes notícies, en directe

"Vivim en una atmosfera cada vegada més hostil"

Malgrat que aquests comicis es poden llegir com una contenció del que podia semblar una nova peça del dòmino populista mundial, la formació ultradretana segueix mantenint una base electoral sòlida. Així, segons ha avançat el canal neerlandès RTV, Wilders ha quedat molt a prop de la victòria a Rotterdam, la segona ciutat més poblada dels Països Baixos. A partir de demà, tornar al país a la seva tradició de consens i esquivar l’agenda antiimmigració seran els principals objectius dels vencedors. 

LA PARTICIPACIÓ MÉS ALTA EN 31 ANYS

Les eleccions d'aquest dimecres han estat les més mediàtiques i tenses que es recorden als Països Baixos i les que han registrat una participació més alta. Això també s'ha traduït en una mobilització ciutadana més alta que ha obligat grans ciutats com Utrecht, l'Haia o Rotterdam a tancar els col·legis a les onze de la nit, dues hores més tard de l'estimat. Així, la participació ha passat del 74,6% del 2012 a un 82%, que suposa el nivell més alt dels últims 31 anys. Aquest factor ha contribuït a debilitar la formació populista de Wilders, ja que els islamòfobs es beneficien electoralment quan la ciutadania es mobilitza menys. “Ha sigut una festa de la democràcia amb cues tan llargues als centres de votació. No havia vist això des de feia molt temps”, ha assegurat Rutte.