Holanda es felicita mentre la ultradreta segueix avançant

Podria haver sigut pitjor. Aquesta és la lliçó que la principal formació dels Països Baixos, el Partit per la Llibertat i la Democràcia (VVD) del primer ministre Mark Rutte, sembla haver tret de les eleccions d'aquest dimecres. La inaudita pressió mediàtica que ha viscut el país després de la victòria del 'brexit' i de Donald Trump a l'altre costat de l'Atlàntic ha fet que el líder liberal-conservador hagi celebrat com una victòria el que també és un dur revés per al seu partit. Després de gairebé set anys al Govern i tres victòries electorals, Rutte perd vuit escons però tot i això ha aconseguit mantenir-se fora de perill com a principal referència política holandesa i esquivar l'auge d'una ultradreta que creix menys del que s'havia pronosticat.

Durant més de mig any, el líder islamòfob Geert Wilders va encapçalar les enquestes. Però, com és habitual en la política holandesa, els números de la formació islamòfoba es disparen estant en l'oposició i es desinflen quan s'acosten els comicis. Wilders, conscient que les portades de tot el món menyspreen els seus resultats, ha volgut treure pit. “Vam ser la tercera força del país. Avui som la segona i a la pròxima serem els primers”, ha remarcat.

Malgrat que ha sigut menys elevat del que s'esperava, el resultat final d'un PVV que avança a la segona posició confirma que el moviment xenòfob i antiestablishment encara està molt arrelat als Països Baixos. “Sembla que Wilders hagi perdut però això no és cert. Ha guanyat l'Estat de dret però Holanda gira a la dreta. L'esquerra ha perdut molts vots”, assegura Meindert Fennema, professor emèrit de teoria política de la Universitat d'Amsterdam i exlíder regional d'Els Verds. Més enllà de les seves sortides de to, Wilders ha sabut convèncer part de l'electorat amb un discurs que apel·la directament a la por dels neerlandesos de perdre les seves oportunitats de treball, el seu benestar i les seves tradicions a causa de la immigració musulmana i la crisi econòmica gestionada per les elits.

MÉS D'UN MILIÓ DE VOTS ISLAMÒFOBS

Un dels principals errors d'aquesta campanya ha sigut enfocar Wilders i el PVV comparant-los amb Donald Trump o Marine Le Pen, fenòmens polítics molt més grans i potents emmarcats en sistemes polítics que queden lluny de la fragmentació neerlandesa. El cas holandès és únic. Més enllà d'unes primeres impressions que semblen obviar la seva força, Wilders ha aconseguit captar el vot de més d'un milió de persones amb propostes que inclouen prohibir el vel, tancar les mesquites i amb sortides de to en què ha qualificat els marroquins d'“escòria” i l'Alcorà de ser pitjor que el Mein Kampf, la Bíblia nazi d'Adolf Hitler.

Als Països Baixos encara hi ha molts ciutadans que miren els musulmans i Brussel·les amb recel, per això el paper del PVV seguirà sent transcendental. Amb menys escons, el líder populista ja va aconseguir girar la política neerlandesa cap a la dreta i marcar l'agenda dels partits centristes, forçant Rutte a adoptar en aquestes últimes setmanes un to molt més dur contra els immigrants. El seu lleuger reforç electoral no modificarà l'estratègia populista i res fa pensar que el nou executiu modifiqui les restriccions migratòries amb la comunitat turca i marroquina, cada vegada més presents al país. L'aguda crisi diplomàtica amb Turquia, que ha acabat beneficiant electoralment Rutte, també li pot permetre a Wilders imposar el seu discurs.

MÉS EUROPA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Malgrat que Wilders va cridar l'atenció mediàtica mundial a l'assegurar que si es convertia en primer ministre impulsaria un referèndum per abandonar el “monstre” de Brussel·les, cosa que es va anomenar Nexit, els resultats són clarament favorables a la Unió Europea (UE). D'aquesta manera, les forces crítiques només sumen un 15% mentre que han avançat formacions més pròximes o reformistes del projecte comunitari. “Em satisfà que l'alta participació hagi significat un resultat tan proeuropeista”, ha celebrat la cancellera alemanya Angela Merkel.

La fragmentació política neerlandesa, que amb fins a 13 partits és única a Europa, dificultarà encara més la formació de govern. Rutte haurà d'encapçalar unes complexes negociacions amb les altres parts per reunir els 76 escons necessaris per obtenir una majoria que permeti governar sense sobresalts. Tots els grans partits s'han oposat a parlar amb Wilders, a qui fins i tot han arribat a qualificar d'“antidemocràtic”. Encara que els resultats apunten que una coalició a quatre bandes entre liberals i cristianodemòcrates seria possible, els líders polítics s'han mostrat cauts i estudiaran qualsevol opció. Les negociacions poden durar mesos i fins i tot fracassar.

Possible coalitions #DutchElection pic.twitter.com/NxKqJMF8lT

— Alexandre Afonso (@alexandreafonso) 16 de marzo de 2017