El Niño arrasa el Perú

Evangelina Chamorro Díaz és el nom d'un miracle al Perú. Als 32 anys, i quan molts la donaven per perduda, va poder sobreviure a la força d'un riu de fang que la va arrossegar a prop del pont de l'antiga Panamericana Sud, als afores de Lima. Chamorro Díaz pot explicar el que és el Niño Costero, com es coneixen les inundacions i les intenses pluges en diverses regions d'aquest país que ja han provocat 62 morts, 11 desapareguts, 170 ferits,  gairebé 8000 cases col·lapsades i milers d'afectats.

“Huaicos”, va cridar Evangelina quan va veure venir un torrent i va destruir el corral de garrins que tenia amb el seu marit, Armando Rivera, al barri marginal de Navarra. El fang se la va emportar quan alimentava els animals. “Huaicos” és la paraula d'origen quítxua que més es repeteix en aquests moments a Lima i que resumeix un vell temor ancestral a les masses de fang i pedres que les pluges torrencials desprenen de les altures dels Andes i que, al caure als rius, fan que es desbordin i ho destrueixen tot al seu pas. Les xarxes socials es van alimentar de rumors apocalíptics. De telèfon a telèfon viatjaven missatges inenarrables. Es va arribar a parlar d'una pluja de 60 hores contínues a Lima. No van faltar els que van anticipar un càstig diví. El ministre de l'Interior, Carlos Basombrío, va haver de cridar a la calma i repudiar la “gent irresponsable” que creï “inquietud” entre la població.

El Niño Costero afecta les costes del Perú i l'Equador. Els factors són diversos segons els especialistes. D'una banda, hi incideix l'aigua de mar del nord peruà que s'evapora per les elevades temperatures i al condensar-se a la serra desencadena fortes tempestes. Les pluges també obeeixen a la humitat provinent de l'Amazònia. Un altre dels causants del desastre és el debilitament de l'anticicló del Pacífic Sud que porta els vents freds del sud. El Centre d'Operacions d'Emergència Nacional (COEN) va estimar que les precipitacions seguiran fins a finals d'abril per l'increment de la temperatura a la costa nord, que ha pujat sis graus sobre els valors habituals al mar.

ESTAT D'EMERGÈNCIA

El president, Pedro Pablo Kuczynski, s'ha mobilitzat juntament amb els seus ministres a les zones més afectades. Ha considerat que els danys són superables i l'Estat compta amb recursos per afrontar-los. Kuczynski ha reconegut responsabilitats del seu Govern i les administracions anteriors. No obstant, ha demanat tenir en compte els imponderables que desconcerten meteoròlegs i científics. “Ningú podia predir que, en un moment en què no hi ha un fenomen del Niño, hi podia haver pluges d'aquesta magnitud”. El Govern per ara no ha declarat l'estat d'emergència a nivell nacional, encara que sí que regeix en 11 regions de les 25 en què està dividit el país. Lima podria entrar aviat en aquesta última llista. La capital afronta seriosos problemes de proveïment d'aigua des de dimecres.

El cert és que els peruans no estaven preparats per al que ha passat. A la regió de Lambayeque, uns 673 quilòmetres al nord de Lima, moltes famílies han hagut d'abandonar les seves vivendes després que resultessin inundades per aigües pluvials i servides. “Els excrements entren a casa nostra”, va dir José Fernández Mejía a RPP, la principal ràdio del país.

El riu Rímac, que desemboca al Pacífic, es va desbordar al seu pas pel centre històric de Lima i va inundar el Parc de la Muralla al districte de Huachipa, a l'altura del pont Carapongo i a prop de la carretera Central que condueix a les regions del centre del país. Amb el riu Chillón va passar el mateix  a l'altura del quilòmetre 24 de la carretera Panamericana.

PROBLEMES A L'ECONOMIA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Les inundacions i els 'huaicos' han trastornat l'economia de diferents regions. Els aliments han començat a pujar degut a la pèrdua de molts cultius i els problemes de comunicació i trasllat des d'altres zones del Perú.

“El problema no radica tant en el fet que els rius i els rierols envaeixen les ciutats, sinó més aviat que les ciutats envaeixen els rius, i l'Estat, en tots els seus nivells, no té la capacitat institucional, organitzativa i material per prevenir-ho i per resoldre-ho quan es produeix”, assenyala Sinesio López, columnista de 'La República'. El problema més gran, al seu criteri, no són els desastres naturals sinó la capacitat de l'Estat per prevenir-los i resoldre'ls.