Un any de pacte inhumà entre Turquia i la UE

Un any i almenys 80 morts a l’Egeu després de la seva posada en marxa, l’acord antimigratori entre la UE i Turquia segueix vigent malgrat les turbulències en la relació entre els dos socis i la frontal oposició al pacte per part de les oenagés que cobreixen les necessitats dels migrants allà on els Estats no arriben o no volen arribar.

    Pel director del Centre Turc de Migracions Mirekoç, Ahmet Içduygu, «l’acord ha funcionat en algunes parts, com en termes de descens del nombre d’arribades –segons la UE, aquestes s’han reduït en un 97%–. El Govern turc ha sigut més cuidadós amb això (el control de les seves fronteres)». No obstant, Içduygu considera que el pacte «ha funcionat millor per a la UE que per a Turquia» i que «hi ha un sentiment negatiu a Turquia per la tardança a arribar dels diners (acordats)». En un context de distanciament entre Brussel·les i Ankara, l’expert creu que també hi ha hagut un impacte «en els mateixos migrants: ara creuen que és difícil anar a Europa amb la situació actual».

    En el que ha transcorregut del 2017, almenys dues persones han mort ofegades en la travessia marítima entre Turquia i Grècia, mentre que més de 2.800 han aconseguit arribar a territori hel·lè, segons l’Organització Internacional per a la Migració (OIM). Però l’estancament a Grècia que estableix per als sol·licitants d’asil aquest nou sistema, amb un procés burocràtic interminable degut a la falta de personal, ha provocat la mort de diverses persones més encallades en campaments insalubres.

CENTRES DEPLORABLES / Només a l’illa de Lesbos i només en els últims cinc mesos, han mort esperant una resposta a la seva sol·licitud una persona d’origen subsaharià per un càncer terminal i almenys cinc més de diferents edats, sexes i procedències per causes relacionades amb l’absència de sistemes apropiats d’aïllament i calefacció per combatre l’hivern.

    Diversos motins portats a terme pels refugiats als centres de detenció (superats de capacitat en illes com Lesbos o Quios i que ofereixen condicions deplorables) van aconseguir que aquests recintes, els coneguts Moria i Vial, funcionessin en règim obert i els migrants poguessin passar les hores, dies, setmanes, mesos (i ara, l’any) d’espera fins que es resolgui la seva sol·licitud d’asil també a l’altre costat de les tanques.

    Una espera que està passant factura. Metges sense Fronteres (MSF) alerta de les conseqüències de tenir als llimbs milers d’immigrants en territori europeu (només a Grècia, més de 62.000, segons Atenes). «Aquesta gent ha fugit d’una violència extrema, tortura i guerra, i ha sobreviscut a viatges extremadament perillosos», assegura Jayne Grimes, psicòloga de l’operatiu de MSF a l’illa hel·lena de Samos. «Avui, l’ansietat i depressió que pateixen –continua Grimes– es veuen agreujades per la falta d’informació sobre la seva situació legal i les seves precàries condicions vitals. Estan perdent tota esperança de trobar un futur millor i més segur que d’aquell del qual van fugir. Sovint veig gent que contempla el suïcidi o mutilar-se».

PENSAMENTS SUÏCIDES / Un informe publicat per l’organització mèdica amb motiu d’aquest aniversari i que advoca per la recerca de solucions alternatives apunta a un augment d’aquests pensaments suïcides tant a Grècia com en diversos països dels Balcans. També l’oenagé Save the Children assenyala la forta pressió psicològica a què estan sotmesos aquests expatriats. Les oenagés consultades s’oposen al pacte entre la UE i Turquia i reclamen vies segures per evitar els maltractaments de les màfies als refugiats i les morts d’aquests al mar. 

    Des de la firma de l’acord, Turquia ha amenaçat de trencar aquest pacte en almenys tres ocasions, i en cap s’ha arribat a concretar, encara que l’última vegada ha sigut en el moment de més tensió amb un país europeu en 12 mesos: amb la topada diplomàtica amb Holanda de mitjans de març.

Notícies relacionades

La UE compleix 60 anys enmig de la seva pitjor crisi

Els grans èxits de la UE

    Tot i així, hi ha cercles opositors al Govern turc en què es fa broma dient que Ankara no s’atrevirà mai a obrir les fronteres als refugiats, ja que també aprofitarien per escapar molts turcs que estan en el punt de mira del president, Recep Tayyip Erdogan.

    L’expert en migració Ahmet Içduygu insisteix que aquesta amenaça és només «una eina política per negociar» perquè «a Ankara saben que trencar el tractat no és ni pràctic ni ètic. Perjudicaria la imatge de Turquia».