El Niño Costero deixa al seu pas 75 morts i 20 desapareguts al Perú

El Niño Costero deixa al seu pas les marques del desastre al Perú. Fins ara, les pluges, les inundacions i els 'huaicos' (masses de fang i pedres que ho destrueixen tot al seu pas) han provocat 75 morts, 263 ferits i 20 desapareguts. El Centre d'Operacions d'Emergència Nacional (COEN) ha advertit que tot pot empitjorar perquè s'esperen més tempestes. Fins ara, unes 627.000 persones han resultat afectades per la desgràcia climàtica. Es comptabilitzen en 100.169 les persones que han perdut la seva vivenda i a més hi ha 134.290 cases afectades.

El gran impacte es registra al nord peruà. Barba Blanca, un poble ubicat a 140 quilòmetres de Lima i conegut per l'abundància de xirimoies i alvocats, s'ha convertit en un lloc fantasma: només hi ha fang i pedres. Segons la premsa, Barba Blanca està a punt d'esborrar-se del mapa del Perú.

Els danys en infraestructures també són importants. S'ha informat de l'enfonsament de 25 escoles, i 1.099 han quedat molt destrossades. Gairebé 2.000 quilòmetres de carreteres estan destruïdes, i 274 ponts, entre vehiculars i de vianants, pateixen algun deteriorament.

Els factors que han donat lloc al Niño Costero són diversos, segons els especialistes. D'una banda, hi incideix l'aigua de mar del nord peruà, que s'evapora per les elevades temperatures i al condensar-se a la muntanya desencadena forts tempestes. Les pluges també obeeixen a la humitat provinent de l'Amazònia. Un altre dels causants del desastre és el debilitament de l'anticicló del Pacífic sud, que porta els vents freds del sud.

REDUCCIÓ DEL PIB

El pas dels 'huaicos' i inundacions obliga el Govern a revisar les projeccions de creixement de l'economia. El Fons Monetari Internacional (FMI) contemplava una alça del 4,1% el 2017. De tota manera, l'exviceministre d'Economia Carlos Casas ha dit al diari 'La República' que la magnitud de la destrucció implicarà la reducció d'un punt percentual al producte interior brut (PIB). “Això en el millor dels escenaris”, ha afegit.

Casas ha advertit al seu torn que desastres així solen tenir un impacte prolongat en el temps i podrien comprometre les metes econòmiques del 2018, com ja va passar amb els fenòmens del Niño a mitjans de la dècada dels 80 i finals dels 90. Un altre economista, Félix Jiménez, creu que les estimacions de l'FMI, que en el seu moment eren les més optimistes, s'haurien de reduir a la meitat. “El creixement té fortes possibilitats d'estar més a prop al 2%”, assevera.

El Govern del president Pedro Pablo Kuczynski ha anunciat un pla d'impuls fiscal, una part del qual s'assignaria a afrontar l'emergència al país.

PRODUCTES ENCARITS

Notícies relacionades

El Niño arrasa el Perú

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les metes inflacionistes d'aquest any (3,3%) també es veuen compromeses pel desastre. Flavio Ausejo, especialista en Gestió Pública de la Universitat Pacífic, ha assenyalat que la zona de producció agrícola ja està afectada i aquestes limitacions encariran els productes que tradicionalment consumeix la població.

Com sol passar enmig de les calamitats, la societat mostra el seu costat lluminós i solidari, però també el fosc. “L'emergència ha tret el pitjor de nosaltres. Polítics entestats a enterbolir la tasca del Govern fent simulacres ridículs de suport als damnificats o posant el seu nom a les mantes, com Keiko Fujimori, o en un camió cisterna, com Héctor Becerril. O encunyant 'hashtags' infames com #DesgobiernoDeLujo o #PPKaos. O privats lucrant-se amb l'aigua, els passatges o les llimones. O demanant que es privatitzi Sedapal en plena catàstrofe hídrica. És hora d'ajudar i és hora de pensar. Es poden fer les dues coses alhora”, ha demanat des de 'La República' el columnista Jorge Bruce.