EUA demana als aliats més contribucions en la lluita contra l'EI

Com amb els seus socis de l’OTAN, Donald Trump també reclama més contribucions als aliats en la lluita contra l’Estat Islàmic (EI), especialment en els esforços d’estabilització i reconstrucció de les zones de l’Iraq i de Síria que es van alliberant. Aquest va ser un dels missatges enviats ahir per Rex Tillerson, secretari d’Estat dels EUA, en l’inici de la reunió de dos dies a Washington de la coalició global contra l’EI, trobada en què per primera vegada des del desembre del 2014 (quan Barack Obama va llançar la iniciativa) han participat els representants d’Exteriors dels 68 països integrants.

«Els EUA faran la seva part però les circumstàncies en el terreny requereixen més de tots vostès», va dir Tillerson, que va assegurar que el seu país havia aportat el 75% de la inversió militar destinada a la lluita contra l’EI a l’Iraq i Síria i el 25% de l’ajuda humanitària, i busca formes per repartir més la despesa en estabilització i reconstrucció, que xifra en 2.000 milions de dòlars aquest any: «Demano a cada país que examini com pot recolzar millor els vitals esforços d’estabilització, en especial en recursos militars i financers».

ZONES INTERINES DE SEGURETAT

Part d’aquestes despeses aniran destinades a crear el que Tillerson va definir com a «zones interines de seguretat, a través de treves d’alto el foc, per permetre als refugiats tornar a casa», un anunci que va obrir incògnites. L’enunciació de Tillerson sembla apuntar a una versió matisada de les «zones segures» de què havia parlat com a proposta en diverses ocasions Trump (i que també reclamen l’oposició siriana i alguns aliats, però per protegir la població dels bombardejos en la guerra civil). I en declaracions a Reuters el coronel Joe Scrocca, un portaveu de l’Exèrcit nord-americà, va dir que encara no s’havia rebut cap instrucció per establir cap tipus de «zones».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’establiment de les «zones segures» comportaria més implicació de tropes nord-americanes i de forces aèries per protegir-les, cosa a la qual el mateix Trump s’ha mostrat reticent després de criticar en la campanya anteriors presidents per les seves estratègies militars en anteriors conflictes a la regió. I encara que els primers passos fets sota el seu mandat apunten a una creixent presència a Síria i els plans presentats pel Pentàgon el mes passat demanen un augment considerable del nombre d’entrenadors militars i d’assessors nord-americans al país, així com més participació de forces especials i tradicionals en l’ofensiva, encara és un misteri en què consisteix el «pla secret» del nou president republicà per derrotar l’EI.

OPTIMISME MATISAT

De moment la impressió és que l’Administració de Trump manté la línia estratègica marcada per Obama en la lluita contra el grup terrorista, posició que va constatar el ministre espanyol d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis: «Fins ara no he detectat més novetat que la de reafirmar el nostre compromís, com ho estem fent tots, en què aquesta coalició tingui èxit». Dastis va opinar que es viu «un moment positiu» en la lluita contra l’EI a l’Iraq i Síria, però va reconèixer que queda molt feina per fer, en especial «per lluitar contra la influència fora de la zona d’origen i, sobretot, en el món d’internet i en el de les consciències».