Antenes humanes per descobrir gihadistes amagats a Catalunya

¿En quin instant Khalid Masood -el gihadista de l'atemptat de Londres- va prendre la decisió de matar? Per quimèrica que resulti la pretensió de descobrir una cosa així, és precisament el que intenten fer els serveis d'intel·ligència: detectar persones radicalitzades abans que portin a terme els seus atacs.

Els Mossos d’Esquadra han desplegat en un any quatre PRODERAI diferents. Darrere d'aquest acrònim s'amaguen cursos de formació per a policies, vigilants de seguretat, mestres i funcionaris de presons. L'objectiu és donar instruccions perquè aquests professionals sàpiguen identificar "indicadors" de radicalització al carrer, a les escoles o dins dels centres penitenciaris, expliquen fonts de la Comissaria d'Informació dels Mossos d'Esquadra. 

MENYS MESQUITES SALAFISTES

Les mesquites salafistes són un focus d'interès dels serveis d'Informació perquè són un calador on potencialment poden trobar gihadistes. El salafisme "comparteix amb els gihadistes un corpus teòric", reconeixen fonts policials. Però vincular 'gihad' i salafisme "és un error" greu, afegeixen. Igual que relacionar tots els seguidors d'un equip de futbol amb les seves faccions violentes. Un gihadista és un salafista que porta a l'esfera política les seves idees i està disposat "a defensar-les amb armes". 

En els últims temps, la presència de mesquites salafistes a Catalunya ha anat descendint lleument. Però per trobar totes les persones radicalitzades no n'hi ha prou -ni de lluny- amb 'controlar' de prop mesquites o oratoris. Tampoc serveix "estigmatitzar" barris de majoria musulmana, perquè és una comunitat que fa anys que demostra que busca una "convivència pacífica". A Catalunya "no hi ha guetos" com Molenbeek (Bèlgica), aclareixen els Mossos. 

EDUCAR LA MIRADA 

S'han format més d'11.000 policies, més de 1.500 funcionaris i gairebé tots els responsables de col·legis perquè, en una segona fase, traslladin aquests consells als mestres dels seus respectius centres. Educar els ulls d'aquests funcionaris perquè percebin "canvis" en conductes de persones amb qui treballen i que podrien haver caigut en mans de la maquinària de propaganda de l'Estat Islàmic.

"Interessen els canvis, perquè algú que ja fa 10 anys que predica les mateixes idees possiblement és menys perillós que algú que les acaba de començar a tenir. O, també, si el que fa 10 anys que defensa tesis pròximes al discurs dels gihadistes deixa de fer-ho de cop potser està recorrent a la ‘takiyya’ per amagar que pretén fer un pas més", subratllen els Mossos.

EL PLA FUNCIONA

El conseller de l’Interior, Jordi Jané, va relacionar l'activació d'aquests PRODERAI amb la detecció dels arrestats a Roda de Ter. Els Mossos van rebre avisos d'un vigilant de seguretat i de la policia local sobre aquests dos individus que estaven intentant convèncer dues dones a Osona perquè atemptessin a Catalunya.

Notícies relacionades

L'Estat Islàmic llança les seves xarxes de captació sobre les dones

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La col·laboració ciutadana també està funcionant. Durant el 2016 es van rebre 2.241 avisos de catalans que van veure alguna cosa -o algú- sospitosa. Van ser correus a 'mossos.terrorisme@gencat.cat' i trucades al 93 728 52 20. En 513 casos es va tractar d'un "paquet" abandonat gairebé sempre en una estació de transport. La resta van ser "avistaments" de persones que, per la seva conducta, podrien haver-se radicalitzat.

Des de la Comissaria d'Informació s'analitzen cada un d'aquests avisos i es descarten els que no es consideren d'interès. El malson més freqüent entre els agents d'aquesta unitat és menysprear una alerta que sí que suposi una amenaça. "Ningú se'n va tranquil a casa si no ha investigat fins al final una sospita abans de descartar-la", asseguren fonts d'Informació.