Dormir al carrer, el nou espectacle de la pobresa

A les dues cantonades de Sarmiento i Carlos Pelegrini, a vuit illes de cases de la seu presidencial, dues o més famílies semblen rivalitzar en visibilitat. S’hi van instal·lar amb matalassos i pertinences. Els apilen durant el dia i els escampen a la nit. Fan les seves necessitats als bars i, quan renten la roba, la deixen penjada sobre un gran cartell de l’edifici de l’alcaldia en què es promet que tot serà millor. «Som aquí, sempre. Sortim a fer changas [feines informals] i tornem per dormir. Però som com invisibles. La gent que passa ja s’ha acostumat a no veure’ns», diu a un ocupant. «¿Per què vol saber el meu nom, el que faig o deixo de fer? N’hi ha molts com jo, i tots li diran el mateix: la cosa està lletja. Si fins i tot ella ho diu». I «ella» no és en aquest cas Cristina Fernández de Kirchner, sinó Mirtha Legrand: la nonagenària diva de l’espectacle va esdevenir una celebritat política al retreure a la cara a Mauricio Macri «no veure la realitat». El president i la primera dama van participar en el seu programa de sopars televisats i es van ennuegar amb els retrets.

Molta gent intueix que mai tantes persones han pernoctat pels carrers de la capital argentina. Ni tan sols durant la crisi del corralito, a finals del 2001. S’estiren a sobre els bancs de les places i a dins dels bancs, passen les nits a les escales del metro o del Teatro Colón. Venen de la perifèria de Buenos Aires o de l’interior del país. Avingudes com Santa Fe o Las Heras, amb tots els seus símbols de pertinença als sectors acomodats, comencen a acostumar-se al paisatge que porta la nova escalada de la pobresa.

A Recoleta, Palermo i Belgrano, barris de classe mitjana alta i alta, s’han arribat a bloquejar cantonades per evitar que aquestes persones s’hi instal·lin a les nits. «Vam estar tots d’acord a fer-ho», va dir al diari La Nación un dels defensors de la idea. En altres carrers s’hi han aixecat reixes. «Aquesta gent no té més sortida. Jo he parlat amb ells i no se’n volien anar. Si han perdut el control de la seva vida, algú se n’ha de fer responsable i aquest algú és l’Estat», va dir al mateix diari una altra veïna.

Cens en marxa

Notícies relacionades

Argentina s'encamina cap a l'abisme

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les autoritats de Buenos Aires estimen que les persones sense sostre no arriben a les 1.000. Les organitzacions socials creuen que aquest nombre és inversemblant i que només s’ha d’observar el que passa quan es fa fosc. Un grup d’oenagés, amb el suport del Defensor del Poble, faran d’aquí poques setmanes el primer cens d’homes i dones que viuen al carrer. «És clar que en som molts més», anticipa un home que passa la nit despert jugant sol a escacs davant la porta d’una oficina del fisc, a l’avinguda del Cabildo. A aquella hora no hi ha ni una ànima per allà.

A la mateixa illa de cases, al costat d’una casa de pintures, s’adorm un nen mentre els seus pares escolten una petita ràdio. Es parla de Legrand. L’exactriu –ha rodat gairebé 40 pel·lícules– té una forta influència mediàtica. Tot i que simpatitza amb el president, no va poder evitar-li la situació indigesta. La diva li va preguntar a quant ascendia la pensió mínima. Macri va respondre: 9.000 pesos (577 euros). La presentadora televisiva el va corregir: 6.000 (384 euros). «Mauricio, la pobresa és terrible i tu vas prometre pobresa zero», li va deixar anar. Si fins i tot molt a prop del barri on Legrand i Macri tenen les seves casasses s’hi estan improvisant dormitoris a la intempèrie...