El Senat interrogarà el gendre de Trump sobre les seves trobades amb alts funcionaris russos

Ahir hauria d’haver sigut un dia de celebració per a Jared Kushner, el gendre i assessor de Donald Trump, que està veient com es consolida el seu poder a la Casa Blanca. No obstant, a l’anunci oficial que dirigirà una nova entitat dins de la Casa Blanca encarregada d’aplicar principis empresarials al Govern, li ha fet ombra la informació que serà cridat a testificar pel Comitè d’Intel·ligència del Senat que investiga el 'Russiagate'. Encara que els senadors ja han convocat tres persones més que van formar part de l’entorn de Trump durant la campanya electoral, Kushner, de 36 anys, casat amb Ivanka Trump i amb càrrec jurat d’assessor presidencial, és el primer membre en actiu del Gabinet citat en la investigació. També és la persona més pròxima al president que apareix en les indagacions d’aquest comitè.

L’oficina legal de la Casa Blanca va rebre aquest mes una notificació del comitè en què mostrava el seu interès a interrogar Kushner, que aquest cap de setmana va mostrar la seva disposició a ser interrogat, segons va avançar 'The New York Times'. I ha sigut el rotatiu novaiorquès el que també ha desvelat que Kushner haurà de donar explicacions sobre dues reunions amb representants de Vladímir Putin, incloent-n’hi una que no es coneixia fins ara.

La Casa Blanca ja havia admès que Kushner, que en la transició va ser màxim responsable dels contactes amb governs i representants estrangers, va participar en una trobada que es va celebrar a principis de desembre a la torre Trump amb Serguei Kisliak, l’ambaixador rus a Washington, en què també hi va ser el general Michael Flynn (que després va haver de dimitir del seu lloc com a assessor de seguretat nacional de Trump per haver mentit sobre el contingut d’una altra conversa amb Kisliak). Però el que es desconeixia fins ahir és que, a instàncies del cap de la delegació diplomàtica russa als EUA, Kushner també es va reunir al desembre amb Serguei Gorkov, directiu d’un banc rus de propietat estatal, Vneshconombank, que va ser un dels sancionats el 2014 per l’Administració de Barack Obama després de l’annexió russa de Crimea i la intervenció russa a Ucraïna.

TRANSPARENT

Hope Hicks, una portaveu de la Casa Blanca, va confirmar al 'Times' que es van produir les dues reunions, però va dir que no s’hi va discutir res de rellevant. Hicks també va dir que Kushner «no intenta amagar res i vol ser transparent».

No hi ha data anunciada encara per al testimoni de Kushner davant el Senat i ni aquesta ni altres investigacions que porten a terme l’FBI i el Comitè d’Intel·ligència de la Cambra baixa de moment han provat res que sigui il·legal. La notícia, però, és un dolorós recordatori per a Trump que persisteixen els dubtes sobre si la seva campanya va col·laborar d’alguna manera amb els esforços de Moscou per interferir en les eleccions nord-americanes, una ingerència que l’espionatge nord-americà considera provada.

Notícies relacionades

Trump firmarà aquest dimarts l'ordre que posarà fi al llegat climàtic d'Obama

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquesta ombra també ha restat brillantor a un dia important per al mateix Kushner, un neòfit en la política que des de la campanya és una de les persones més influents en el president, el seu sogre. Trump no només l’ha fet assessor, obviant les crítiques per possible nepotisme i pels potencials conflictes d’interessos que el càrrec pot tenir per a Kushner, que ha estat com ell al capdavant d’un imperi immobiliari familiar. Li ha encomanat també tasques en relacions amb països com Mèxic, Canadà i Xina i al Pròxim Orient que semblarien més pròpies d’altres membres del Gabinet com el secretari d’Estat.

I ahir va anunciar oficialment que li encomana l’Oficina d’Innovació de la Casa Blanca, una nova entitat amb àmplia autoritat que buscarà vies per aplicar idees empresarials al Govern, que, encara que existeixen precedents amb Barack Obama, Trump podria arribar a plantejar la privatització d’algunes de les funcions ara públiques.