Una investigació de la Policia Nacional sobre tràfic d'armes arriba al Consell de Seguretat de l'ONU

Sabien que tenien entre mans una investigació rellevant però no es van imaginar mai que les indagacions sobre aquell ciutadà francopolonès al qual havien arrestat en una luxosa mansió d’Eivissa arribarien al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Els investigadors de la Brigada Central de Crim Organitzat de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDICO) del Cos Nacional de Policia havien detingut el 14 de juliol, després de mesos d’investigació, Pierre Konrad Dadak juntament amb vuit persones més de la seva organització. La llista de delictes dels quals se l’acusava era llarga –extorsió, blanqueig de capitals…– però un destacava per sobre de tots: el tràfic d’armes. En concret, la policia va trobar indicis que el detingut estava presumptament intentant fer arribar 44.000 fusells d’assalt kalàixnikov al Sudan del Sud, un país, el més jove del món, devastat per una guerra civil que ha provocat milers de morts i 2,6 milions de refugiats i sobre el qual la Unió Europea ha imposat un embargament d’armes.

Al mes de setembre, els responsables de la investigació, coordinada per la Fiscalia Anticorrupció i tutelada pel jutjat d’instrucció número 1 de l’Audiència Nacional, van rebre la trucada del panel del Sudan del Sud del Consell de Seguretat de l’ONU, que els sol·licitava una reunió sobre aquesta operació policial. La trobada es va produir l’octubre passat i des d’aleshores han continuat els contactes, que es repetiran els pròxims dies, amb el viatge d’una delegació de l’ONU a Madrid per interessar-se per l’operació.

La raó de l’interès eren els indicis d’un enviament massiu d’armes a aquell país. «La investigació de la policia espanyola és extraordinàriament important perquè mostra el funcionament d’una xarxa que intentava subministrar armes a una de les parts en conflicte», explica Klem Ryan, l’expert en armes membre del panel del Sudan del Sud al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en una entrevista a EL PERIÓDICO celebrada a Ginebra.

SEGUIR AMB LES INDAGACIONS

Ryan, que és un dels membres del panel que s’ha vist amb els responsables policials de la investigació, destaca el valor d’unes indagacions «inusuals i úniques que poden permetre entendre com arriben les armes a les parts en aquell conflicte».

En les reunions, a més de sol·licitar la informació, els membres del panel van instar els policies espanyols a seguir endavant amb la seva investigació. «El que estan fent aquests policies així com el fiscal espanyol té molt de valor. És clau interrompre el flux d’armes que alimenta aquell conflicte devastador», afegeix Ryan.

Les indagacions sobre Dadak van començar quan un agricultor eivissenc que tenia el seu hort a prop de la mansió fortalesa del traficant a Caló d’en Real, al municipi de Sant Josep, va veure rondar pels voltants diversos individus amb fusells d’assalt. L’home va avisar la Policia Nacional a Eivissa, que en va informar els departaments centrals a Madrid. En aquell moment, els agents van començar a investigar sobre el propietari d’aquella casa.

A poc a poc, van descobrir que tenien davant seu un autèntic senyor de la guerra, nom que es dona als traficants d’armes arran de la pel·lícula del mateix nom en què Nicolas Cage encarnava el paper de Viktor Bout, el més famós d’aquests criminals, conegut també pel sobrenom El mercader de la mort. Segons els informes que formen part de la investigació, Dadak, que es presentava com a responsable d’una empresa armamentística polonesa, Rosevar, disposava, en el moment de l’arrest, de magatzems d’armes a Rússia, Bielorússia i Ucraïna. A més d’haver aixecat una enorme infraestructura empresarial per blanquejar diners, que la policia creu que provenen de les activitats del clan Barresi, un dels grups més grans de la màfia marsellesa, la investigació també ha descobert vincles amb la màfia russa de Solntsevo.

UNA MORTAL LLISTA DE LA COMPRA

En l’anàlisi dels arxius informàtics incautats a Dadak, els investigadors hi van trobar indicis d’enviaments d’armes a Colòmbia, Perú, Líbia, Gàmbia, Guinea Bissau, Birmània, el Kurdistan, el Sudan del Sud, el Camerun, entre altres llocs. A més a més, van tenir coneixement que el 27 d’abril del 2014, el traficant d’armes va mantenir contacte per correu electrònic amb Riek Machar, vicepresident del Sudan del Sud i líder d’un dels dos bàndols que prenen part en aquesta guerra. En aquelles comunicacions, a Dadak se li feia una comanda de 40.000 rifles AK-47, munició, 300 canons antiblindat, 300 canons antiaeris i una quantitat ingent de munició.

Notícies relacionades

Dadak: dones, drogues, avions privats i culleres per treure ulls

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Després del correu, hi va haver una presa de contacte a Dakar, la capital del Senegal, entre persones de confiança del vicepresident del Sudan del Sud i presumptes emissaris de Dadak, un dels quals va ser identificat com un narcotraficant libanès. La Policia Nacional i el panel del Consell de Seguretat de l’ONU actualment treballen per determinar si les armes van arribar finalment al Sudan del Sud. 

Els investigadors van aconseguir determinar que Dadak, que a Espanya es movia amb un passaport diplomàtic de Guinea Bissau, es relacionava amb caps d'Estat africans, i havia arribat fins i tot a viatjar a Gàmbia amb l'avió presidencial del llavors mandatari del país Yahia Jammeh, i obtenir contractes milionaris per a la venda d'armes en països com Angola i Guinea Bissau, on no es descarta que fins i tot participés com a assessor en el cop d'estat que va enderrocar el president del país l'abril del 2012.