El Govern de Rajoy esborra la paraula 'cosobirania' del seu discurs

El ministre d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis, ha començat a corregir la posició que el seu antecessor, José Manuel García-Margallo, va mantenir sobre Gibraltar i el brexit. El mateix dia que els britànics van votar a favor de sortir de la Unió Europea, el juny del 2016, el llavors cap de la diplomàcia espanyola va marcar el camí a seguir: el Penyal s’havia de «reintegrar» en territori espanyol després d’«un període transitori de cosobirania» amb el Regne Unit. Margallo va arribar a dir que la bandera d’Espanya onejaria al Penyal «molt abans» del que Fabian Picardo, ministre principal, creia. Un diàleg sempre bel·licós amb el representant dels llanitos que ara s’intenta evitar, encara que no sempre resulta fàcil.

Per començar, l’Executiu ha esborrat de les seves declaracions la paraula cosobirania, terme que aixecava polseguera entre els gibraltarenys i que fonts governamentals assenyalen que haurà d’abordar-se en una segona fase. Plantar la bandera d’Espanya ja no és una prioritat per al Govern de Mariano Rajoy. El PP i el Govern han celebrat reunions a Estrasburg, Brussel·les i Madrid amb el PSOE i Ciutadans per mantenir una posició comuna davant aquest desafiament que presenta el brexit. Aquesta aliança, sobretot amb els socialistes, ha sigut clau a Brussel·les, on el Govern, i també en aquest cas els seus aliats polítics interns, s’han pogut atribuir el punt que la UE hagi assumit les tesis d’Espanya sobre Gibraltar i hagi donat a la Moncloa el poder de veto sobre qualsevol decisió que afecti el Penyal. Podem no ha sigut inclòs en aquestes consultes ni a nivell europeu ni espanyol, cosa que lamenta Pablo Bustinduy, portaveu d’Exteriors.

PARAULES QUE «IMPEDEIXEN AVANÇAR»

Ramón Jáuregui, portaveu del PSOE al Parlament Europeu, aplaudeix que s’hagi superat «l’aposta imperialista de Margallo» i l’assumpció del «to més ponderat de Dastis». «Això sí –afegeix–, sense renunciar a considerar que hi ha una oportunitat per revisar aquest contenciós. Però el que és clar és que un problema que s’arrossega des de fa tres segles no es pot solucionar en tres anys». Jáuregui considera que, com en totes les negociacions, hi ha paraules clau que «impedeixen avançar» i en aquest cas una d’elles és cosobirania.

Segons la seva opinió, Espanya ha d’aprofitar el moment per millorar la seva imatge entre els llanitos i aparèixer com a «facilitadora del futur del mateix Penyal». Per al portaveu socialista, la prioritat és resoldre «els problemes de l’aeroport, les aigües, la frontera i el sistema fiscal». «Acabem amb l’opacitat fiscal», sub-ratlla, una voluntat que comparteix l’Executiu de Rajoy. Antonio López-Istúriz, secretari general del PPE i eurodiputat, destaca des d’Estrasburg que la UE haurà de mantenir la seva pressió sobre Gibraltar per acabar amb aquest paradís fiscal.

«Ciutadans no perdrà ni un minut de son a ampliar el territori espanyol. Per mi que posin la bandera que vulguin, però que els gibraltarenys visquin de la seva feina i no de la seva situació fiscal privilegiada», es queixa Javier Nart, eurodiputat del partit taronja. Nart considera que la posició actual de l’Executiu de Rajoy en aquest assumpte és «irreprotxable» i «impecable».

«Margallo es va equivocar profundament en aquest tema i no diguem [Miguel Ángel] Moratinos, que va cometre el disbarat d’aparèixer al Penyal», comenta. El representant de Ciutadans lamenta la «borratxera de populisme» dels polítics britànics que ara estan protegint «30.000 privilegiats» i no van tenir «cap problema d’entregar milions de xinesos de Hong Kong a una dictadura comunista».

LA PARTICIPACIÓ DE LA JUNTA

Notícies relacionades

May intenta tranquil·litzar Picardo sobre el futur de Gibraltar amb el 'brexit'

Dastis: "Algú està perdent els nervis sobre Gibraltar, però no hi ha cap base"

El PSOE, a més, considera que en aquest assumpte, per part d’Espanya, també hauria de tenir veu la Junta d’Andalusia perquè cada dia milers de treballadors del Camp de Gibraltar travessen la reixa i els ciutadans del Penyal surten al territori andalús a fer la seva vida diària.

L’eurodiputat de Ciutadans destaca que la Junta hauria de «participar en la delegació, però mai com un interlocutor separat». «El futur de Gibraltar és una qüestió que s’ha de resoldre de manera bilateral, entre el Regne Unit i Espanya, s’hi posi com s’hi posi l’alcalde de Gibraltar. I dic alcalde, no ministre principal. Perquè Picardo és alcalde de 30.000 gibraltarenys», afirma.