Macron retreu a Le Pen que repeteixi les mateixes mentides que el seu pare

A només 19 dies de la primera volta de les eleccions presidencials a França, els seus 11 candidats es van donar cita ahir a la nit en un debat televisat històric. Per primera vegada des de la celebració de la primera elecció presidencial per sufragi universal, el 1965, tots els aspirants a president de la República es van enfrontar abans de l’escrutini. Tres hores i mitja de debat construït al voltant de tres qüestions essencials: l’ocupació, la seguretat i el model social francès.

Una oportunitat per als «grans» candidats d’assentar el seu discurs, com és el cas d’Emmanuel Macron, fundador del moviment En Marxa!, i Marine Le Pen, líder del partit d’extrema dreta Front Nacional, que encapçalen els últims sondejos d’intenció de vot. Però també, una ocasió per als «petits» candidats, que no superen el llindar del 5% en els sondejos, per enfrontar-se als grans favorits i defensar davant el gran públic el seu programa.

Davant unes eleccions presidencials marcades pels escàndols, els programes de cada un dels candidats semblen passar desapercebuts. Durant aquest debat, els retrets i les acusacions no van passar desapercebuts. «S’hauria de recuperar el que els capitalistes han robat als empleats», defensava Philippe Poutou, candidat del Nou Partit Anticapitalista, abans d’apuntar amb el dit «els polítics corruptes que es reconeixeran a la sala».

Però la corrupció no va ser l’únic tema de tensió entre els candidats. El futur de França a la Unió Europea, debat recurrent en aquesta campanya presidencial, també va tenir el seu moment de protagonisme. «Tots els tractats europeus ens bloquegen», denunciava François Asselineau, candidat de la Unió Popular Republicana. En la mateixa línia que el candidat de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, que apuntava la «necessitat de sortir de tots els tractats europeus» donat que «l’organització d’Europa afavoreix l’explotació» dels treballadors.

REFERÈNDUM

Un discurs recolzat per Le Pen, si bé per altres motius, que promet la celebració d’un referèndum per a la sortida de França de la UE si guanya la carrera a la presidència. Per contra, Emmanuel Macron defensava una Europa que «porta al cor», i que fa França «més forta». El candidat del PS, Benoît Hamon, recolzava el mateix discurs, «apostant per la construcció europea».

Discursos contraposats, programes als antípodes i uns sondejos que els situen al capdavant de les enquestes. Es tracta de la candidata d’extrema dreta, Marine Le Pen, i de l’exministre d’Economia, Emmanuel Macron, que van tenir l’oportunitat d’enfrontar-se sense cap escrúpol. «El nacionalisme és la guerra (…) Vostè reitera les mateixes mentides que escoltàvem de la boca del seu pare», resolia el candidat d’En Marxa!, davant el discurs nacionalista i proteccionista de la líder del Front Nacional.

MONEDA

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Davant aquest corrent proteccionista, François Fillon, el candidat dels Republicans, apostava per la creació d’«una moneda internacional capaç de rivalitzar davant la pressió que els EUA, la Xina i l’Àsia exerceixen sobre l’economia europea». Reformes i propostes que diferencien cada un dels candidats. «És necessari sortir de l’Europa dels tractats i de l’OTAN, però no per fer un salt al buit, sinó per crear una altra Europa», assenyalava Jacques Cheminade, fundador del moviment Solidaritat i Progrés.

Però el nacionalisme, l’ocupació, o la continuïtat de França a la UE no van ser els únics temes de debat. La seguretat també va enfrontar els candidats. «És necessari rehabilitar el pressupost de Defensa. Hem d’acabar amb qualsevol complaença amb Qatar i l’Aràbia Saudita», defensava Fillon. Una mesura defensada per la majoria dels candidats de dretes i criticada per la majoria de l’esquerra com és el cas de Mélenchon, que demanava a més «la sortida de l’estat d’emergència permanent», o de Philippe Poutou, que assegurava que «la policia armada i el combat contra el terrorisme no tenen cap relació».