Nikki Haley, la nova xèrif a l'ONU

Tradicionalment, per entendre els plantejaments dels Estats Units en política exterior només calia estar atent a l’agenda i a les paraules del secretari d’Estat. Amb Donald Trump i el seu heterodox estil de Govern, aquesta tradició s’està fent miques. El seu cap de la diplomàcia, l’exempresari petroler Rex Tillerson, està pràcticament desaparegut i ja hi ha qui el veu com el titular de la poderosa cartera «més feble» de la història. Nombroses missions que teòricament li correspondrien estan recaient en el 'gendríssim', Jared Kushner, l’assessor del president que tant viatja a l’Iraq com negocia amb la Xina o Mèxic. Però Kushner no parla públicament i en el nou puzle s’ha convertit en una peça clau Nikki Haley, l’ambaixadora davant les Nacions Unides, que és veu i cara de la política exterior de l’Administració de Trump.

Aquest cap de setmana passat, l’antiga governadora de Carolina del Sud, filla d’immigrants indis, de 45 anys, i fins al seu nomenament sense experiència en afers estrangers, feia la ronda pels informatius dominicals parlant de la lluita contra l’Estat Islàmic, analitzant les relacions amb Rússia o minimitzant l’impacte i la rellevància dels tuits del cap –«per mi és xerrameca, no li presto atenció», va assegurar–. I dilluns, dos articles a 'Politico' i 'The Washington Post' la situaven com a veu bàsica de referència, esmentant l’eclipsi de Tillerson i, com ha sigut habitual en tota la seva carrera política, identificant un potencial ascens (i ambició) encara més gran.

Per ara, Haley s’ha enfundat l’uniforme de lleial soldat de Trump. I això que el va criticar durant la campanya i, quan va ser l’elegida dels republicans per donar la resposta a l’últim discurs sobre l’Estat de la Unió de Barack Obama, va alertar sobre la temptació de seguir «els cants de sirenes de les veus més enfadades», un dard al qual Trump responia via tuit. «¡Nikki Haley avergonyeix la gent de Carolina del Sud!».

DEFENSA A ULTRANÇA D'ISRAEL

Aigua passada. Ara tots dos es troben a la mateixa pàgina o, com a mínim, a la pàgina en què es complementen. Haley va debutar a l’ONU prometent amb to venjatiu «apuntar els noms» dels països que no recolzessin els Estats Units. És l’estendard de la defensa a ultrança a l’organisme d’Israel i la setmana passada, en la conferència del principal lobby israelià als Estats Units, va provocar un clamorós aplaudiment a l’assegurar que «hi ha un nou xèrif» a l’ONU –«porto talons però no és una declaració de moda, és perquè si veig una cosa malament els clavaré un cop cada vegada», va assegurar també–. I és qui mostra la cara més crítica amb Rússia, una cosa a la qual Trump sembla al·lèrgic. En la tensa reunió del Consell de Seguretat de dimarts després de l’atac químic a Idlib (Síria), Haley va apuntar directament a la responsabilitat (i irresponsabilitat) de Moscou. Trump, a Washington, va eludir assenyalar el Kremlin. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’ambaixadora intenta, així mateix, convertir en arguments d’«efectivitat», «eficiència» i «responsabilitat» les amenaces de l’Administració Trump de tallar fins a 1.000 milions de dòlars de les seves aportacions a les Nacions Unides. I encara que dilluns en roda de premsa assegurava que «la qüestió no són més recursos, sinó ser més intel·ligents amb els que tenim», i posava el focus en la necessitat de reformar les missions de pau, hores després es va saber que les tisores han començat a fer estralls. La Casa Blanca enviava al Congrés instruccions perquè cessi totes les seves aportacions al Fons de Població de l’ONU, que protegeix i promou la salut reproductiva i els drets de dones i nenes a 155 països.

Una altra de les seves missions és matisar o intentar restar controvèrsia a declaracions polèmiques de Trump, sempre negant contradiccions evidents i assegurant que Washington i la missió davant l’ONU són «a la mateixa pàgina». Dilluns, per exemple, Haley va explicar que quan Trump va aprofitar la seva reunió amb Abdul-Fatah al-Sisi per felicitar-lo per estar «fent un treball fantàstic» a Egipte, «no parlava de drets humans». «No deixarem de parlar de drets humans –va assegurar Haley–, però hi ha situacions en què has de treballar amb certs països. La Casa Blanca no deixarà de parlar amb Egipte, l’Aràbia Saudita o certs actors perquè el que volem és lluitar contra l’Estat Islàmic i l’extremisme. Actuarem amb qui hàgim d’actuar per derrotar-los», va deixar clar.