Erdogan celebra un míting massiu a Istanbul a una setmana del referèndum constitucional

«Guanyarà el sí per Erdogan en el referèndum amb un mil per mil (dels vots)». Osman Keles, uns 60 anys, quatre fills, no albergava ni mig dubte respecte al que succeirà el pròxim dia 16 en la consulta popular de reforma constitucional que, si s’aprova, donaria més poders executius al president turc, Recep Tayyip Erdogan, i augmentaria la seva influència sobre la judicatura. Al gran míting a Istanbul d’ahir dissabte de la campanya pel sí en el plebiscit s’hi van desplaçar milers de persones de tot el país, com el senyor Keles, natural de Sivas, a uns 900 quilòmetres de l’antiga Constantinoble. 

    

«Si escrius que guanyarà el no, et pego, ¿eh?», fa broma l’home amb una revista doblegada a la mà. Aquest fan d’Erdogan assegura que una victòria del sí, com desitgen les autoritats turques, portarà pau i seguretat al país. I acte seguit recita la clàssica llista de punts a favor del mandatari: el país s’ha desenvolupat, ja no s’han de demanar crèdits al Fons Monetari Internacional (FMI), s’ha aixecat un millor sistema sanitari, més assequible, amb millor atenció mèdica, nous hospitals «que semblen hotels de cinc estrelles» i més accés a l’educació. ¿I la política exterior? Entrar a la Unió Europea no li fa perdre la son. «Per a mi l’important és que estigui bé la meva pàtria», va indicar. No obstant, des de fora també van arribar suports a la campanya pel sí. Almar, una turista palestina que està de visita a Istanbul amb els seus dos germans petits i els seus pares, va decidir assistir al míting, en què es van congregar diversos centenars de milers de persones. «Volem que Erdogan guanyi, estem amb ell. Ajuda molt els palestins i si té més força ens ajudarà més», va dir la noia, que igual que la seva mare i la seva germana petita portaven cobert el cap.

    

No obstant, la composició dels assistents va ser més variada que en anteriors aparicions públiques del president, en què les dones amb mocador al cap eren aclaparadora majoria i la presència de joves era gairebé inexistent. Aquesta vegada no: s’hi va veure gent de tots els estrats i edats. La riuada de gent va ser important. El blanc-i-vermell de l’ensenya turca estava en banderes, gorres, pancartes, samarretes i bufandes. La mitja lluna i l’estrella, així com la paraula evet («sí», en turc) es va veure fins i tot en adhesius en algunes tapes de clavegueres. Un grup de xavals cantava una cançó dedicada a Erdogan, un altre proclamava que Al·là és gran i la proclama es repetia entre els curiosos erdoganistes congregats al voltant de la càmera d’una tele local que entrevistava un avi que assegurava que votarà evet.

Caretes d’Erdogan

A uns venedors de caretes d’Erdogan la mercaderia se’ls va esgotar mitja hora abans del començament de l’acte. Uns centenars de metres abans d’arribar a l’esplanada de Yenikapi, on té lloc l’acte, la gent es parava a retratar-se davant d’una pancarta d’estètica militar amb Erdogan caracteritzat com un boina verda. A prop d’allà estava la jove Feyse, que no va voler deixar-se portar per l’entusiasme de l’ambient: «Estarà igualat... però guanyarà el sí», va apuntar. De les últimes cinc enquestes d’intenció de vot, quatre donen la victòria als desitjos d’Erdogan. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

    

Des de l’escenari, el president i primer ministre turc, Binali Yildirim, animava els congregats a votar pel sí diumenge de la setmana que ve i així transformar Turquia en una república presidencialista. Per la seva part, Erdogan va aprofitar per carregar contra l’oposició –que fa campanya pel no– i per tocar un tema que encén molts ànims: la pena de mort. «L’aprovaré quan l’hagi aprovat el Parlament. Sense dubtar-ho», va afirmar Erdogan, «perquè no podem perdonar els assassins dels nostres màrtirs» va insistir el president.