"Occident protegeix els seus nens però les multinacionals abarateixen la seva producció al tercer món amb el treball infantil"

Ja de tornada, amb 70 anys, no calla allà on la majoria assenteix: «Occident protegeix els seus nens però les  multinacionals occidentals abarateixen la seva producció al Tercer Món amb l’ús de mà d’obra infantil». Qui parla és Ehsan Ullah Khan, activista pakistanès que ha entregat la seva vida a la lluita contra l’esclavitud laboral, en general, i la que afecta els nens, en particular. Afirmacions com l’anterior expliquen que des de fa 20 anys visqui exiliat a Suècia, sense poder entrar al Pakistan, on està condemnat a mort per fer propaganda negativa contra el país en les seves denúncies de l’esclavitud infantil.

     –Vostè utilitza constantment el terme esclavitud. ¿Existeix l’esclavitud en els nostres dies?

–Sí, i fins i tot és més important que abans. Abans només existia en alguns llocs però ara s’estén a tot el món i afecta nens, dones i homes. L’esclavitud infantil és molt més important que abans, creix cada vegada més. Actualment, cap país està lliure de l’esclavitud global; fins i  tot els Estats Units, on les persones procedents de Llatinoamèrica treballen com a esclaus en l’agricultura. L’esclavitud s’ha tornat més sistemàtica i s’aprofita de països com el Pakistan, la Xina, l’Índia, Bangla Desh, el Nepal, l’Afganistan, l’Iran, Egipte... on no hi ha un sistema democràtic i no tenim una economia forta.

–¿Quantes persones hi ha al món en aquesta situació que vostè qualifica d’esclavitud? 

–No se sap del cert. És molt difícil de saber, de fet es desconeix. Les diferents institucions, entre elles les Nacions Unides, parlen de diferents xifres. Les més conservadores, tirant a la baixa, parlen de 269 milions de persones esclavitzades, de les quals 27 milions són nens.

–¿Qui esclavitza aquestes persones?

–L’esclavitud global està controlada per les companyies transnacionals com Nestlé, Coca-Cola, Apple, Inditex... Totes aquestes grans companyies es beneficien del treball infantil, de l’esclavitud infantil en països asiàtics, on es produeix molt barat. Occident protegeix els seus nens però les multinacionals occidentals abarateixen la seva producció al Tercer Món amb l’ús de mà d’obra infantil. Els Governs, especialment els dels països occidentals, es mostren totalment ineficaços a l’hora de posar límit a aquesta situació. Només els Governs occidentals poden lluitar contra l’explotació laboral però no ho estan fent. A Espanya, com en altres països europeus, existeix una preocupació per les condicions dels treballadors interns però cap quan una empresa surt a produir a l’estranger. Són multinacionals que no tenen fàbriques pròpies al país i es nodreixen de fins a 200 proveïdors en països pobres que produeixen en condicions d’esclavitud laboral d’homes, dones i nens.

–¿A què atribueix aquesta ineficàcia institucional?

–Al fet que tothom es beneficia d’aquesta dinàmica. Tot el sistema hi surt guanyant.

–No sembla que hi hagi una solució fàcil. 

–La solució és molt fàcil. Com si es tractés de la droga, s’han de considerar il·legals els productes fabricats en condicions d’esclavitud laboral. S’ha d’abordar el tema com si es tractés d’un crim. Els consumidors, que són molt poderosos perquè tenen l’última paraula, no han de comprar productes tèxtils ni de cap altre tipus que s’hagin fabricat en aquestes condicions. S’hauria d’imposar cada vegada més l’opció del comerç just; consumir només els productes que tinguin certificació d’haver sigut produïts en condicions laborals dignes.

Notícies relacionades

¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump

El terratrèmol ensorra Myanmar entre la desesperació i l’anarquia

–¿No ha perdut l’esperança encara? 

–No, encara tinc esperança, després de 40 anys. Tinc una esperança forta i treballo cada dia per conscienciar Governs i societats.