Rússia sota pressió

Una pressió internacional inaudita, no vista en els sis anys de guerra civil a Síria, plana en aquests moments sobre Rússia, principal protector del règim de Baixar al-Assad.

Hores abans que el secretari d’Estat, Rex Tillerson, aterri a Moscou per mantenir un complicat diàleg amb el seu homòleg Serguei Lavrov, després del bombardeig nord-americà contra una base del règim sirià, aliat del Kremlin, una plèiade de responsables polítics nord-americans i europeus han multiplicat declaracions condemnatòries i advertències a Moscou perquè compleixi amb el seu compromís de neutralitzar les armes químiques de Damasc i perquè pressioni el Govern sirià, responsable de la majoria de les morts civils registrades en el conflicte.

Aquest dilluns a última hora, l’agència AP, citant fonts oficials, informava que Moscou sabia per endavant que les forces d’Assad farien un atac amb gas sarín.

A diferència del bombardeig químic del 2013, en què van morir al voltant de 1.400 persones, en aquesta ocasió els aliats occidentals no només culpen Baixar al-Assad del que ha passat, sinó que també esmenten el nom de Rússia com a responsable directe o indirecte de la massacre química. Es tracta d’una mena de condemna coral conjunta, encara que amb importants matisos entre si –unes diferències que molt bé podrien amagar un simple repartiment de papers preestablert– amb l’objectiu d’augmentar l’impacte sobre el Kremlin.

JOHNSON, EL MÉS CRÍTIC

El més explícit en les seves crítiques ha sigut el ministre britànic d’Exteriors, Boris Johnson. Després de suspendre una visita prevista a Moscou arran de la situació creada per l’atac químic, el cap de la diplomàcia britànica va evocar, durant la reunió d’Exteriors del G-7 que s’està celebrant a Lucca (Itàlia), la possibilitat d’imposar noves sancions, no solament a membres del règim de Damasc, sinó també a militars russos.

La part russa, per la seva banda, va respondre a la cancel·lació amb un agre comentari sobre la rellevància britànica en la política internacional. «El Regne Unit no té una posició pròpia en la majoria dels temes d’importància actual, ni té cap influència real en els afers internacionals», va carregar el Ministeri d’Exteriors rus.

Membres de l’Administració nord-americana també han apujat el to de les seves crítiques, encara que amb veus discordants que també podrien obeir a una estratègia planificada. Durant una visita al mausoleu d’una massacre nazi comesa durant l’ocupació d’Itàlia, també en el marc del G-7, Tillerson va prometre, mitjançant un tuit, que el seu Govern es dedicaria a «demanar responsabilitats a tots els que cometin crims contra civils innocents en qualsevol part del món».

Conscient del seu paper de principal interlocutor occidental davant Moscou, l’expresident d’ExxonMobil va temperar les acusacions contra Rússia en relació amb la massacre química, en contrast amb les paraules empleades per altres membres de l’equip de Trump, com l’ambaixadora davant l’ONU, Nikki Haley. Tillerson diu no haver vist «proves concloents» de complicitat, malgrat que sí que ha volgut destacar la responsabilitat de Moscou com a garant de la destrucció de l’arsenal sirià.

Se sap que a la base atacada de  Shayrat, des d’on suposadament es va llançar el bombardeig químic, operava personal militar rus. Molts experts es pregunten també sobre quin és el grau real d’autonomia d’Assad respecte al Kremlin, al qual, a aquestes altures del llarg conflicte, deu completament la seva supervivència com a president sirià.

POSICIÓ REFORÇADA DE TILLERSON 

Tillerson arriba demà a Moscou amb més bones cartes respecte a les del seu predecessor en el càrrec, John Kerry, amb l’objectiu d’arrencar concessions al Kremlin. Tal com va assegurar dijous Antony Blinken, assistent de Kerry, en declaracions recollides per Reuters, «la demostració que l’Administració nord-americana està disposada a utilitzar la força confirma la palanca de la diplomàcia».

El secretari d’Estat durant la presidència d’Obama viatjava sovint a Moscou per negociar sobre el conflicte sirià, i arribava a acords i a altos el foc que acabaven fracassant sobre el terreny, en un clima d’impunitat. L’anterior president nord-americà, al·lèrgic a les intervencions militars, s’havia autolimitat dient que no aprovaria accions en el país àrab.

Notícies relacionades

Espanya i la resta de països del sud de la UE veuen "comprensible" l'atac dels EUA a Síria

Tillerson afirma que els EUA demanaran responsabilitats als que "facin mal a innocents arreu del món"

Per totes aquestes raons, l’acollida que se li dispensarà a Tillerson a la capital russa serà molt diferent. De moment, el Kremlin, per boca del seu portaveu, Dmitri Peskov, ja ha avançat que no està prevista cap trobada entre l’hoste nord-americà i el president rus, Vladímir Putin. Tot transcorrerà, segons Peskov, en un estricte protocol diplomàtic, i Tillerson únicament es reunirà amb el seu homòleg rus, cosa que contrasta amb el tracte que rebia Kerry, que acabava veient-se amb el líder del Kremlin.

I tot plegat, malgrat l’estreta relació que van mantenir en el passat Putin i Tillerson, que va tancar importants contractes petrolers a Rússia i va ser condecorat amb l’Orde de l’Amistat.