El Cèsar a Pyongyang
Culte a la personalitat sense límits per al líder nord-coreà en el Dia del Sol

monmartinez38063609 north korean special forces soldiers march and shout slogans170415211735 /
Hi ha més desfilades militars i desaforats cultes a la personalitat, però cap país els sublima com Corea del Nord, versió postmoderna i asiàtica de la Roma clàssica. I la d’ahir va ser una classe intensiva d’escenografia totalitarista que qualsevol aspirant a dictador hauria de repassar.
Mai tanta gent ha aconseguit un silenci tan absolut com el de la plaça de Kim Il-sung durant els minuts previs a la cerimònia. El gegantisme soviètic de l’indret ajuda al recolliment. Aquella immensitat de ciment remet a Tiananmen.
Un ressò llunyà i massiu que es va repetir durant les dues hores següents suggereix l’inici imminent: «Mansae, mansae, mansae» (llarga vida). L’orquestra trenca la quietud amb els seus insistents acords i els militars es giren cap a la llotja esperant l’aparició del seu general. El pas de l’oca de les tropes nord-coreanes ja és una imatge de marca. La televisió en descobreix la sincronia perfecta, però s’hi ha d’estar a la vora per comprendre’n la dimensió. Els milers d’intenses puntades a terra provoquen vibracions i creen un núvol de pols en el que semblava una plaça impol·luta.
Les desfilades nord-coreanes són un festí per als amants de l’armament, mostrat en un ordre creixent. És complicat no pensar en Nietzsche durant aquesta orgiàstica successió de míssils cada vegada més grans.
Paroxisme popular
Després arriba la colorista representació civil. Són científics, professors, metges, esportistes i actors, amb el mateix rigor en la formació que els militars i amb el cap apuntant sempre a la llotja. Molts duen les medalles obtingudes per les seves contribucions a la grandesa del país. Ells van amb vestits sobris i elles, els jergori o tradicionals vestits coreans. Tots sacsegen ornaments florals. És una presència inquietant. Mirades perdudes, mandíbules dures, plors nerviosos… Semblen en trànsit. ¿Què seu sentir l’home de la llotja al comprovar aquest paroxisme popular per ell?
Notícies relacionadesLa cerimònia finalitza. Kim Jong-un, vestit negre sobre camisa blanca, recorre la llotja per rebre les últimes ovacions. Tan bon punt desapareix, l’orquestra calla, els representants de la societat civil s’asseuen i el silenci torna.
El conegut com a Dia del Sol honora la memòria del pare de la nació i avi de l’actual dictador, present en els pins que molts nord-coreans duen a les solapes. «Quan va morir vaig caure en un estat de tristesa grandíssim, va ser com si el cel es trenqués», comenta una dona.
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Crònica rosa Elionor i l’amor
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any