Turquia decideix si blindar o no Erdogan

Turquia escull avui si la seva democràcia continua costa avall o es desvia per un pendent encara més pronunciat. L’oposició argüeix que una victòria del sí al referèndum clavarà el cop de gràcia a un país que des del mes de juliol viu en un ininterromput estat d’emergència sota la batuta del polaritzant Recep Tayyip Erdogan, mentre que els seus partidaris sostenen que dotar-lo de més poders amb la reforma constitucional en debat donarà «una Turquia més forta» i serà la solució a tots els mals que afecten el país, des del terrorisme fins a la caiguda de la moneda local.

Per què es vota?

Per què es vota?Des de l’agost del 2014, quan Erdogan va accedir a la presidència de Turquia, el mandatari ha estat sobrepassant les competències que la Constitució atribueix al seu càrrec. El mateix president ho admet cada vegada que diu que Turquia ja és una república presidencialista de facto (de fet), per la qual cosa caldria convertir-la en tal també de iure (de dret). Una de les justificacions que addueix és que el seu càrrec és, des del 2014, d’elecció popular, i que va obtenir el suport de gairebé el 52% dels vots. Ankara argumenta que existeix una bicefàlia entre dos càrrecs electes: el president i el primer ministre. Les reformes constitucionals que es voten avui proposen, entre altres assumptes, suprimir el segon i que el cap de l’Estat assumeixi una bona part dels seus poders.

¿Què es vota exactament?

¿Què es vota exactament?Uns 55 milions de turcs decidiran avui si es posen en marxa o no les 18 reformes constitucionals proposades. A part de la transformació del país en una república presidencialista (en la qual el president nomenaria els seus ministres i comptaria amb amplis poders, com emetre decrets executius en assumptes no regulats per la llei o decidir l’estat d’emergència), augmentaria el nombre de diputats de 550 a 600, l’edat mínima es reduiria de 25 a 18 anys, es reduiria també el nombre de representants del Consell General del Poder Judicial, amb una influència més gran en l’elecció dels seus membres per part del president. Així mateix, el president podria pertànyer a un partit polític, i els comicis presidencials i legislatius se celebrarien el mateix dia, la qual cosa facilitaria governs monocroms.

N’hi haurà prou amb una majoria simple per aprovar (o rebutjar) les reformes, que en cas que guanyi el sí s’aplicarien a partir de l’any 2019. Amb aquest nou sistema, Erdogan podria arribar a presidir el país fins al 2034, en el cas que el Parlament convoqués eleccions abans del final legal del segon mandat de cinc anys del líder.

¿En quin context vota Turquia?

¿En quin context vota Turquia?Encara que el dia a dia no hagi variat gaire per al turc mitjà, el país es troba sota estat d’emergència des del 20 de juliol passat, uns dies després de l’intent de cop d’Estat. Des d’aleshores, purgues massives han acabat en l’acomiadament de més de 134.000 funcionaris (militars, jutges, metges, professors de tots els nivells de l’ensenyament), 113.000 detinguts i, encara avui, hi ha més de 47.000 persones en presó preventiva, segons les últimes dades del Ministeri de l’Interior. A més a més, 158 mitjans han sigut tancats i un nombre similar de periodistes estan empresonats.

Així mateix, les operacions militars continuen al sud-est del país, de majoria kurda, i Turquia no aconsegueix treure’s de sobre l’amenaça terrorista, amb l’Estat Islàmic fent una crida a atemptar durant la jornada electoral.

A més a més, l’Organització Europea per a la Seguretat i la Cooperació (OSCE) afirma que els partidaris del no «han topat amb prohibicions en la campanya, intervencions policials i altercats violents en els seus actes». Diferents figures del Govern han relacionat els votants del no amb el terrorisme.

¿El sí a les reformes portarà estabilitat?

Notícies relacionades

La revolució cultural d'Erdogan

Històries d'acadèmics turcs purgats

¿El sí Segons sosté Ankara, l’aprovació de les reformes portarà més estabilitat. Però després de la pèrdua de la majoria absoluta per part del governamental Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista i al poder des del 2003) a les legislatives del juny del 2015, la reactivació del conflicte kurd el mes següent i una sèrie d’atemptats de diversa autoria, la campanya per a les eleccions legislatives del novembre del 2015 portada a terme per l’AKP va perjurar que una victòria portaria pau i estabilitat. Des d’aleshores, quan l’AKP va recuperar la majoria absoluta, el país eurasiàtic ha patit com a mínim una dotzena d’atemptats i un cop d’Estat. A més a més, el turisme ha caigut en picat, igual que la cotització de la lira turca.

¿Quin suport té la reforma?

¿Quin suport té la reforma?L’AKP ha promogut la reforma i compta amb el suport dels seus membres, si més no de cara al públic. Així mateix, l’ala més dura dels ultranacionalistes reaccionaris del Partit del Moviment Nacionalista (MHP) és del costat del sí al referèndum, encara que desacords interns en aquest grup polític han provocat una partició, amb diversos membres que opten pel no. L’opositor Partit Republicà Popular (CHP, socialdemòcrata laic) ha fet campanya en contra de les reformes, com també l’esquerrà i pro-kurd Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP).