Tot el poder a Erdogan

“La democràcia és com un tramvia: quan arriba la teva parada, baixes”. Vint-i-un anys després, davant els resultats del referèndum turc que donaven llum verda a les seves ambicions presidencialistes, Recep Tayyip Erdogan  Recep Tayyip Erdoganhauria de recordar aquella llunyana entrevista en què va pronunciar la premonitòria frase, encara com a alcalde d'Istanbul. Perquè amb poc més d'un 51% dels suports (segons les dades ofertes per l'agència oficial de notícies Anadolu) a les reformes constitucionals que ampliaran els poders executius del cap de l'Estat, li permetran legislar a cop de decret i augmentaran la seva influència sobre la judicatura, l'oposició turca assegura que la seva democràcia ha arribat, efectivament, a la seva última estació.

“Avui comença una monarquia. Però una monarquia sense gent d'ascendència noble”, critica amb desdeny elitista Gunus, un comptable de 26 anys que va votar pel 'no' al barri istanbulenc de Cihangir i que, amb aquest resultat, intentarà marxar a un altre país a guanyar-se les garrofes. L'emigració és una opció molt popular entre els detractors del president turc, a qui la sola idea que Erdogan pugui arribar a presidir el país eurasiàtic fins al 2034 els regira l'estómac.

"Turquia ha pres una decisió històrica", ha afirmat Erdogan a Istanbul, després de conèixer la victòria, segons uns resultats que el mandatari ha considerat "no oficials". Així mateix, el cap d'Estat ha dit que, “amb el permís d'Al·là”, Turquia no trobarà més obstacles al davant. Per la seva part, el primer ministre, Binali Yildirim, ha celebrat la victòria i la futura supressió del seu càrrec: “No hi ha perdedor en aquest referèndum: el guanyador és Turquia. És l'hora de la solidaritat i la unitat i de ser una sola Turquia. Estem contents d'estar alineats amb la voluntat nacional”.

DENÚNCIA D'IRREGULARITATS

No obstant, els opositors Partit Republicà Popular (CHP, socialdemòcrata laic) i Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP, pro-kurd i esquerrà) han denunciat irregularitats durant les votacions i han afirmat que s'impugnaran parcialment els resultats, mentre que, quan l'agència de notícies governamental Anadolu donava l'escrutini per pràcticament completat, una dirigent del Partit del Moviment Nacionalista (MHP, dreta reaccionària, aliat del Govern) que ha fet campanya pel 'no' desafiant la línia oficial del seu partit, ha afirmat que la Comissió Electoral no havia arribat a aquestes xifres i que el 'no' hauria anat al capdavant. Aquestes reclamacions es poden realitzar pels conductes oficials fins a 48 hores després de l'anunci oficial dels resultats.

Una majoria simple ha sigut suficient per aprovar el paquet de 18 esmenes a la Constitució turca (del 1982) que transformaran el país en una república presidencialista, ampliaran el nombre de diputats fins als 600, reduiran l'edat mínima per optar a un escó als 18 anys, suprimiran el càrrec del primer ministre (les seves funcions seran absorbides per la Presidència) i que -segons els crítics- crearan un panorama mancat de sistemes de contrapès i amb mecanismes molt improbables per a la rendició de comptes.

UN SISTEMA JUDICIAL DISMINUÏT

L'exemple més clar potser es troba en el sistema judicial. Amb les reformes, l'equivalent turc al Consell General del Poder Judicial passarà a tenir 13 membres, el president podrà pertànyer a un partit polític i les eleccions legislatives i presidencials se celebraran en la mateixa jornada a partir del 2019, de manera que és molt possible que Parlament i president siguin del mateix color. Dels 13 membres, el cap de l'Estat en designarà 4, més president i vicepresident, que seran el Ministre de l'Interior (nomenat pel president) i el seu segon. Els 7 membres restants seran elegits pel Parlament, de més que probable majoria del partit del mandatari elegit. El cas del Tribunal Constitucional -l'únic òrgan capaç de jutjar el cap d'Estat- és igualment significatiu: de 15 membres, el president n'elegirà 12, i el parlament, 3.

EL FANTASMA DE LA PENA DE MORT

Notícies relacionades

Turquia decideix si blindar o no Erdogan

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Preguntat per la falta d'aquests mecanismes de control en una recent trobada amb la premsa, el president de la Comissió Constitucional i diputat per Istanbul del governant Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista), Mustafà Sentop, va afirmar que la legitimitat venia donada per les urnes. I va recolzar un supòsit no contemplat en les reformes, però que segurament es posarà sobre la taula ben aviat: la pena de mort. La seva reintroducció (es va suprimir com a condició per començar el procés d'adhesió a la Unió Europea) s'ha estat debatent àmpliament des del fallit cop d'Estat del 15 de juliol passat.

La participació, que en teoria beneficiava la campanya del 'no', va ser de més d'un 85%, però no suficient per acontentar gent com Emre Göztürk, un estudiant d'enginyeria que es va oposar a les urnes a les reformes: “Jo votaria que 'sí' a un sistema presidencialista com el dels Estats Units, però el que proposen no ho és. El president tindrà molt poder (executiu) i influència sobre el sistema judicial”, comentava a 'El Periódico', en les primeres hores de la jornada electoral que, en general, ha transcorregut amb calma.