Kenizé Mourad: "Erdogan és el feixisme total"

Fa 30 anys, la periodista francoturca Kenizé Mourad va convertir en un èxit mundial ‘De part de la princesa morta’, la història de la seva família (la seva mare era neta del sultà otomà Murad V, califa i comanador dels creients, i el seu pare un nabab indi). Ara es publica una edició commemorativa del llibre i dies enrere va visitar el festival literari Mot, a Olot, on va parlar de la relació entre orient i occident. I del “feixista” Erdogan, l'“apartheid” d'Israel, la “criminal” Aràbia Saudita, on els milionaris estan rere l'Estat islàmic, l'avanç de Le Pen (aquestes eleccions no són les seves encara, creu, però d'aquí cinc anys…)

¿Què explica l'èxit del seu llibre, a part de la peripècia de la seva mare? No ho dic per vanitat, però m'alegra que sigui un clàssic. Tenia alguna cosa d'exòtic però no és un llibre orientalista, és un llibre molt polític. Era la primera vegada que s'explicava l'imperi otomà des de l'interior de la família dels sultans. Jo volia donar una visió equilibrada de Turquia. Vaig intentar mostrar que Turquia té dues cames, una otomana i una altra kemalista. Encara que ara té molts problemes diferents.

Aquesta tercera cama, Erdogan... ¿Quin és el seu model de Turquia? El feixisme. El feixisme total, amb tots els seus signes. Ja fa anys vaig dir que Turquia s'estava convertint en l'Alemanya dels anys 30. Ara ja no hi ha llibertat de premsa, la informació està confiscada, la justícia ja no existeix, s'empresona els magistrats, hi ha 40.000 persones a la presó i 150.000 destituïdes, professors, rectors… Estan destruint tots els contrapoders democràtics. I les empreses que no estan a favor seu. El problema és que és una persona intel·ligent i en els últims anys ha pres mesures a favor del poble per les quals la burgesia turca mai s'ha interessat: carreteres, hospitals, una xarxa caritativa… Hi ha dues Turquies, la Turquia blanca i la Turquia negra, la població d'Anatòlia, no necessàriament molt religiosa però sí tradicional, menyspreada per la Turquia blanca. I avui s'estan venjant. Ara la premsa parla del cop de fa uns mesos, però tot va començar el 2013, a partir del moment que es va descobrir l'assumpte enorme de corrupció de la família d'Erdogan i la venda de petroli de l'Estat Islàmic pel seu fill. Un diplomàtic turc em va dir fa poc que anirà fins al final, perquè està en joc la seva vida.

¿Però mentre mantingui tancada la porta als refugiats, Europa…?  Europa no vol veure el que està fent Erdogan o no vol dir-ho, a causa dels emigrants. Erdogan fa xantatge a Europa amb els immigrants. Els reté, i amenaça de deixar-los anar. Els intel·lectuals turcs estan extremadament decebuts amb Europa, perquè en lloc d'ajudar-los a condemnar el feixisme el deixa fer. Aquest personatge menyspreable va dir fa uns dies que si Europa segueix insultant Turquia cap ciutadà europeu estarà segur als carrers. ¡És una amenaça directa!  A Turquia hi ha violència contra la gent que ell assenyala. Europa s'equivoca. Ja es va equivocar Occident intervenint a Líbia perquè volia crear una divisa panafricana, a Síria perquè s'acostava massa a Rússia, a l'Iraq pel petroli… Per culpa nostra tenim milions de refugiats.

¿Com està assimilant la societat turca els refugiats sirians? Comença a haver-hi molta tensió. Hi ha quatre milions de refugiats, però les tres quartes parts no estan en camps. O munten petites empreses o treballen per la meitat dels diners que els turcs. O Erdogan els dona la nacionalitat fàcilment per aconseguir vots. Comencen a entrar en competició amb els turcs de classes modestes.

El cop, llavors, seria per a Erdogan com l'incendi del Reichstag per a Hitler, ¿no? ¿Una oportunitat aprofitada o creada per ell mateix? Absolutament. Hi havia molt descontentament a l'Exèrcit, però ara ja l'ha solucionat. Crec que va infiltrar la seva gent i va deixar que les coses passessin per utilitzar-les. La prova és que el cap del servei secret estava al corrent, teòricament sols el va avisar deu minuts abans… però segueix sent cap dels serveis secrets.  Ara té el 'sí' en el referèndum, només existeix el seu punt de vista.

Però tant el kemalisme com Erdogan sí que tenen una cosa en comú: rebutjar la pluralitat cultural de Turquia. En aquest sentit, amb el sultà estàvem millor, ¿no? Sí, la falta de tolerància d'Erdogan també existia amb Kemal. Era un dictador il·lustrat, però el laïcisme turc ha sigut també d'una intolerància total. Com el francès. Però un el feia en nom del progrés i Erdogan està convertint Turquia en un d'aquests països perillosos del Pròxim Orient. És cert que la Turquia otomana des del 1830 estava molt oberta, es parlava de la Pax Otomana, amb diferents cultures. Encara que aquells sultans borratxos eren uns personatges... Cal tenir en compte que els turcs es van fer musulmans tard, i van mantenir pràctiques sufís, amb un islam molt obert i mesclat.

Més un país del Pròxim Orient, o un règim com els exsoviètics d'Àsia Central. En aquests règims està present el factor islàmic però també el nacionalisme, l'autoritarisme, la centralització. Crec que mai a Turquia s'aplicarà una xaria com a l'Iran o Aràbia Saudita, és impossible. Però en qualsevol cas sí un islam, per exemple, implantat a les escoles.

A Espanya vam tenir un nacionalcatolicisme… Sí, potser és un nacionalislamisme. Que no té res a veure amb l'àrabisme: els turcs menyspreen els àrabs.

El seu besavi, el sultà Murad V, va ser califa (encara que només durant tres mesos). ¿Quan veu utilitzar el títol de ‘califat’ per l'Estat Islàmic, ¿què en pensa? És una broma, gairebé. De totes maneres els califes turcs van usurpar el títol després de conquistar Egipte. De fet no el van començar a utilitzar per tenir influència sobretot el món musulmà fins al segle XIX, quan ja tenien problemes. Però tornant a Baghdadi, ningú el reconeix com a califa. Ara només els reis del Marroc i Jordània podrien tenir alguna legitimitat per reclamar el títol. Però els anglesos van jugar les cartes hàbilment, com sempre, amb una hipocresia absoluta, fent que Kemal abolís el califat i dividint així el món musulmà.

Parlava de la responsabilitat d'Occident. I la d'Aràbia Saudita… Criminal, criminal. Ara el Govern va més amb compte, ara són els prínceps, o empresaris, els que financen el terrorisme. I la doctrina wahhabita de tots aquests moviments terroristes ve de l'Aràbia Saudita, quan va ser condemnada en el seu origen a Egipte com una heretgia. El terrorisme necessita diners, però també una teoria construïda.

Notícies relacionades

Tot el poder a Erdogan

Europa gira l'esquena al referèndum d'Erdogan

Ha escrit molt també sobre Israel i Palestina. ¿Què opina de la polèmica amb l'informe d'una agència de l'ONU que qualificava Israel de règim d'‘apartheid’?  Si fins i tot el president Carter va escriure un llibre amb el títol ‘Israel, país de l''apartheid’'… Hi estic totalment d'acord.

Turquia, Israel… i França. ¡Una catàstrofe total! Aquesta vegada no guanyarà Le Pen. Potser guanyarà Macron, que és l'instrument de les finances internacionals, així que la petita i mitjana empresa caurà encara més i hi haurà més indignació. I la gent cada vegada s'atreveix més a dir que està a favor de Le Pen. Avui crec que el principal obstacle que impedeix a la gent votar-la és que ha comès l'error de dir que vol sortir d'Europa i de l'euro. La gent sap que el franc cauria i no podríem pagar els nostres deutes, i li fa por. Però si canvia el seu discurs sobre la UE, o bé si Europa es trenca abans, crec que d'aquí cinc anys guanyarà. ¡Si fins i tot tinc un amic que em va dir ahir que si no fos jueu votaria Le Pen!